Fabricar habitatges, necessari però no suficient

El de l'habitatge és un problema que ha guanyat protagonisme entre les preocupacions dels ciutadans en els últims anys. Uns preus cada cop més elevats per una oferta que no acompanya la demanda i un mercat del lloguer minvant i extremadament car configuren el panorama actual. I ha disparat el malestar de cada cop més ciutadans, especialment els més joves. Les administracions, que durant molts anys han deixat en mans del lliure mercat el funcionament del mercat de l'habitatge, ara tenen pressa per resoldre un problema que requereix temps: un parc d'habitatges no es fa d'un dia per l'altre. La tendència fins ara ens ha portat a uns nivells d'habitatge públic i/o protegit que ens situen a la cua d'Europa.

Ja està bé que comenci a haver-hi iniciatives en una matèria en la qual les autonomies i els ajuntaments hi tenen molt a dir, especialment pel que fa al sòl, un dels elements essencials per poder impulsar una oferta que segueixi la ruta que marca la demanda.

A Catalunya, el Govern ha fet alguns passos, com el de les llicències exprés per facilitar no haver d'esperar abans de començar a moure terres per fer habitatge protegit; una pròrroga almenys fins al 2027 per evitar que 36.000 habitatges protegits passin al lliure mercat, o l'ampliació dels supòsits en què l'administració pot exercir el dret de tanteig i retracte. Són mesures incloses en un decret que es va poder convalidar in extremis al Parlament a principis d'aquest mes i que formen part de l'estratègia de l'executiu de Salvador Illa.

En aquest context s'emmarca l'anunci del president Pedro Sánchez de destinar 1.300 milions d'euros del fons europeu Next Generation a promoure l'edificació industrialitzada, com a via per incrementar l'oferta de manera més tecnològica, segura, eficient i sostenible. Una de les necessitats del mercat és la necessitat d'incrementar l'oferta de manera més ràpida i eficient, combinant-ho amb el respecte al medi ambient. D'aquesta manera es podrien posar al mercat unes 15.000 cases a l'any i més de 20.000 d'aquí deu anys, segons les estimacions del govern espanyol.

I és que una de les variables que necessita el mercat de l'habitatge és l'assequibilitat, és a dir, una oferta amb preus més adequats al nivell mitjà de rendes de la ciutadania, allunyant el risc que l'objecte d'un dels drets que reconeix la Constitució (el dret a un habitatge digne) esdevingui un article de luxe al qual només puguin accedir les persones i empreses amb més poder adquisitiu.

Les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) apunten al fet que l'abaratiment de les hipoteques continua, i els bancs preveuen que això continuarà així en els pròxims mesos, ja que, si no hi ha canvis bruscos en la geopolítica, al Banc Central Europeu (BCE) encara li queden algunes retallades dels tipus d'interès per fer. Però el que és, en principi, una notícia positiva no fa més que pressionar la demanda. I, com que l'oferta continua sense créixer de manera suficient, caldrà posar-se les piles per incrementar els habitatges i, a més, als llocs als quals realment es necessiten. La industrialització dels habitatges hi pot ajudar, però segurament no serà suficient.