Proves orals 'tech-free'
El professorat rumia què fer davant la irrupció de la intel·ligència artificial, el ChatGPT i altres dispositius convertits en poc temps en una mena de braç fantasma d’un alumnat cada vegada més dispers i distret, incapaç de captenir-se davant d’un sol estímul. Una explicació senzilla o una consigna en forma de paràgraf escrit es fan difícils d’assimilar. L’impacte en la capacitat d’atenció i de concentració és molt evident. A vegades penso que hauríem de fer tallers de memòria, com la gent que pateix Alzheimer quan va als centres de dia. Resulta sorprenent i preocupant. Els mecanismes d’apropiació del saber i la manera d’aprendre s’han modificat fins a extrems que costa d’identificar. Mantenir el dispositiu electrònic obert mentre passen coses a l’aula (debats, presentacions, treballs cooperatius) ha esdevingut un costum automàtic, sense el qual semblaria que perdem la brúixola. El ChatGPT s’ha convertit en un professor ajudant: explica allò que no han entès bé a classe amb el professor sincrònic. També ajuda a fer treballs. Substitueix la lectura d’un article per un resum de les idees principals. Proposa desenvolupar temes, prepara presentacions.
Com avaluem si han llegit, han entès i són capaços de reflexionar sobre un text? Per un article en format digital, hem begut oli. El pengen a la xarxa i demanen al xat que els escrigui la ressenya, en faci un esquema, etc. Ara bé, si es tracta d’un llibre en paper, protegit per drets d’autor, la cosa es complica. Sempre es pot aprofitar un resum que potser algú altre ha penjat a la xarxa. Tot plegat si es tracta d’un treball escrit.
Per revertir aquesta tendència, una opció plausible serien les proves orals tech-free. Aquest curs n’he fet, a propòsit d’una lectura. La prova oral del llibre consistia a mantenir una conversa sincrònica, en coincidència amb espai i temps (s’ha de dir així per evitar meets i altres minúcies). Ens trobàvem a classe. Havien de portar el llibre en paper, sense obrir cap dispositiu electrònic. Me’l donaven, jo l’obria. A l’atzar, assenyalava un paràgraf o una pàgina del seu exemplar. Disposaven d’uns minuts per preparar-ne un comentari (si feia falta, apuntant algunes idees en un full de paper). Després ho havien d’explicar en un temps limitat. Calia comentar el fragment i relacionar-lo amb l’estructura i el contingut del llibre, tot fent una reflexió sobre algunes qüestions.
En mantenir una conversa sense suport tecnològic, la paraula adquireix una nova vàlua. Com digué Joan Maragall: “Hauríem de parlar molt menys i sols per un fort anhel d’expressió". La capacitat de la paraula dita travessa l’ull que tot ho veu en la imatge de la pantalla. Obre altres possibilitats i sobretot un altre temps. Necessitem temps per a aquest tipus de proves. Caldria enregistrar el que s’ha dit? Millor preservar l’instant efímer de la conversa. Aristòtil digué que la veu humana és una conjunció de so i de sentit encarnats. A les proves orals ressona la veu de l’estudiantat. Llavors el saber es fa bellugadís, vivificant la transmissió de l’implícit en el to just.
