El Constitucional avala l'amnistia: totes les claus de la sentència

MadridPoc més d'un any després de la seva aprovació al Congrés, el Tribunal Constitucional ha avalat la llei d'amnistia al Procés. La moneda de canvi que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez amb els set vots de Junts ha rebut el vistiplau d'un organisme que la dreta s'ha encarregat els últims mesos de desacreditar al màxim, especialment al seu president, Cándido Conde-Pumpido, etiquetat gairebé com un comissari polític de la Moncloa al TC. L'aprovació de la sentència per 6 vots a 4, gràcies a la majoria progressista davant els magistrats conservadors, reforça aquest qüestionament. Sigui com sigui, el TC desestima pràcticament tot el recurs del PP contra l'amnistia.

Sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'amnistia

No és un indult general

La llei és legal perquè no la prohibeix la Constitució

Una de les potes del debat d'aquesta setmana al TC ha sigut l'encaix general de les amnisties en la Constitució i d'aquesta norma en concret. A nivell abstracte, el ple ja va decidir que, com que la carta magna no les prohibeix, les amnisties són possibles. "Tot el que no està constitucionalment vedat queda, en principi, dins de l'àmbit de decisió del legislador", conclou la sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA. Més concretament, els magistrats diferencien l'amnistia dels indults generals, que sí que estan prohibits a la Constitució. "Mentre l'indult és una prerrogativa de l'executiu referida a condemnes individuals, l'amnistia només es pot acordar a les Corts espanyoles, té caràcter general i implica exceptuar amb caràcter retroactiu l'aplicació de normes punitives", diu el TC.

Una crisi constitucional amb el 155

L'amnistia no només és vàlida en un procés de transició, però sí que ha de ser excepcional

Una de les novetats de la sentència que no s'incloïa en la ponència de la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, és reforçar la seva excepcionalitat, justificada per una "crisi constitucional" que es va viure durant el Procés, tal com ja explicava ahir l'ARA. "Va suposar un desafiament sense precedents a l'ordre constitucional, a la unitat de l'Estat i a la sobirania nacional, així com una profunda fractura de la convivència democràtica, i va donar lloc a l'obertura de processos penals i sancionadors per exigir responsabilitats de qui va cometre els fets il·lícits". Un dels arguments que reforcen aquesta excepcionalitat és que es va haver d'aplicar l'article 155 a Catalunya, un fet inèdit, i que l'any 2015 es va modificar la llei orgànica del TC per donar-li potestat per fer executar les seves resolucions.

No és una autoamnistia

El motiu de buscar la convivència democràtica és justificable

La sentència considera que la llei respon a una finalitat "legítima, explícita i raonable", de manera que avala la seva motivació de "reduir la tensió institucional i política generada pels fets del Procés" i de "facilitar un escenari de reconciliació". En aquest sentit, no consideren que sigui una autoamnistia de Pedro Sánchez, com sí que apunta la Comissió Europea: "Una llei debatuda i aprovada pel Parlament d'un estat democràtic de dret que preveu l'extinció de la responsabilitat penal per l'amnistia no pot qualificar-se d'autoamnistia, pròpia de sistemes autoritaris o estats en transició, dictades per qui es beneficia de la immunitat o per les institucions que han perpetrat aquests actes o emparat els seus autors per impedir la investigació i la persecució de conductes constitutives dels més greus crims contra els drets humans", diu la sentència.

Amnistiar el terrorisme

La sentència diu que no és contrari al dret europeu

Una altra de les novetats respecte a la ponència és que es fa referència a la possibilitat d'amnistiar delictes de terrorisme. Precisament l'Audiència Nacional ha presentat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas dels CDR processats per terrorisme, però el TC ja avança que no ho considera contrari al dret europeu. La sentència també sosté que el fet que l'amnistia obligui a aixecar les euroordres en vigor no vulnera la regulació europea sobre aquesta matèria. Pel que fa a la relació amb els organismes comunitaris, dilluns ja es va deliberar i votar que el TC podia emetre sentència sense haver d'esperar ni dirigir-se primer al tribunal de Luxemburg.

No s'aborda la malversació

El PP no en parlava al seu recurs

La sentència no aborda si la llei és aplicable a causes per malversació, és a dir, a Carles Puigdemont i els condemnats per l'1-O al Suprem. El PP va evitar incloure-ho al seu recurs, de manera que no ha deixat marge als magistrats del TC per entrar-hi. Això fa que Pablo Llarena conservi el poder per decidir com aplica la llei sobre l'expresident a l'exili.

Tres aspectes anul·lats

També s'ha d'amnistiar als contraris al Procés

La sentència anul·la tres aspectes que la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, ja proposava en la ponència que va posar a deliberació. Es declara inconstitucional per omissió l'article 1.1 perquè no inclou com a fets amnistiables "aquelles conductes dirigides a rebutjar el Procés". Això sí, accepta pel "context polític i social" la diferència de tracte en il·lícits idèntics: és a dir, que sigui amnistiable tirar una pedra en una protesta independentista i no en una protesta per un desnonament. També determina que només són amnistiables fets que van tenir lloc abans de l'aprovació de la llei, atès que el redactat de la norma tenia un punt d'ambigüitat sobre aquest horitzó temporal, i finalment també anul·la un apartat en què apartava les acusacions populars de poder intervenir en el tràmit d'aplicació de l'amnistia al Tribunal de Comptes.

Qui ha intervingut més en la deliberació?

Ramón Sáez, Laura Díez i Ricardo Enríquez, els més proactius

Fonts del TC expliquen a l'ARA que al llarg d'aquests tres dies de deliberació hi ha hagut tres magistrats especialment proactius a l'hora d'intervenir. Per part del sector progressista, han estat Ramón Sáez i Laura Díez, que han insistit en introduir a la sentència modificacions sobre el terrorisme i sobre la crisi constitucional del Procés, que justifica l'excepcionalitat de la llei. En canvi, Conde-Pumpido no ha proposat cap novetat jurídica durant la deliberació, apunten fonts del tribunal. I és que el president va decidir com es constituiria la comissió de lletrats que elaborarien la ponència d'Inmaculada Montalbán, de manera que tot el que volgués incorporar al text ja ho havia pogut fer abans que la ponència es repartís entre els magistrats. Per part del bloc conservador, Ricardo Enríquez ha participat en el debat molt més que els altres tres magistrats de la dreta, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa.

Els vots particulars de la dreta

Creuen que la resolució estava "preconfigurada"

Els magistrats de la dreta publicaran en els pròxims dies el seu vot particular. Segons Tolosa, que la ponència de Montalbán arribés als mitjans abans que a la resta d'integrants del ple —denuncia— és una constatació que no hi ha hagut una "deliberació genuïna" i que la resolució ja estava "preconfigurada". El bloc conservador rebutja que una amnistia encaixi en la Constitució, i menys aquesta en concret, així que Arnaldo creu que s'ha produït una "ruptura del pacte constitucional de 1978". És una sentència, creu, "incapaç de corregir l'arbitrarietat del legislador, l'obra del qual s'empara per aquest tribunal recorrent al maldestre maquiavel·lisme que la fi justifica els mitjans". Espejel escriu: "la voluntat del poble sobirà es manipula per revestir de formalitat jurídica un descarat pacte d'impunitat a canvi de poder", en referència als set vots de Junts per a la investidura de Sánchez. "Exceptuant les que afecten el dret a la vida, la més injusta de les lleis que s'hagin sotmès a escrutini d'aquest tribunal", afegeix. A més, tots quatre creuen que el TC hauria d'haver consultat abans al TJUE. "L'última paraula la tindrà la justícia europea. Si ens esmena, serà l'últim dels despropòsits", sosté Enríquez.