L'estratagema del PP que amenaça els escons dels partits independentistes a l'Eurocambra

Brussel·lesL'ofensiva del PP contra el govern de Pedro Sánchez i els partits independentistes no s'atura, tampoc des del flanc de les institucions europees. L'últim atac l'ha impulsat l'eurodiputat popular i últim cap de la delegació de Ciutadans al Parlament Europeu, Adrián Vázquez. Fa mesos que treballa per aconseguir la visita d'una missió d'eurodiputats a Madrid, que finalment s'hi ha desplaçat aquesta setmana, per pressionar perquè s'apliqui la reforma electoral dels comicis a l'Eurocambra a Espanya, una directiva que l'Estat no ha transposat. Aquesta normativa, però, complicaria l'obtenció de representants dels partits independentistes i sobiranistes com Junts, Esquerra, el PNB, EH Bildu i el BNG perquè exigeix que, per obtenir només un escó, cal assolir almenys entre el 2% i 5% del percentatge de vot. Ara no hi ha un llindar mínim i, en cada elecció, depèn de la participació i la llei D'Hondt.

Espanya és un dels pocs grans estats membres de la UE en què les eleccions europees funcionen amb circumscripció única i, per tant, l'aplicació d'un llindar dificultaria a partits que només es presenten en algunes parts de l'Estat entrar a l'Eurocambra. Per exemple, en les últimes eleccions, la coalició del PNB i Coalició Canària s'hauria quedat fora, ja que només van obtenir un 1,63%. Ara bé, si el mínim de representació es posés al màxim que permetés la llei europea, el 5%, tampoc no tindrien cap escó la coalició d'Ara Repúbliques (ERC, EH Bildu, el BNG i Ara Més), que va assolir un 4,91%, ni Junts, que es va quedar en un 2,52%. Tampoc hi entrarien Sumar, S'ha Acabat la Festa ni Podem; i, per tant, només tindrien eurodiputats el PP, el PSOE i Vox.

El PP de moment no advoca per cap llindar concret entre el 2% i el 5% que marca la normativa europea, i assegura que això s'hauria de negociar. Tanmateix, si s'apliqués el 2%, o un percentatge lleugerament superior, la representació dels partits que només es presenten a Catalunya, Galícia o el País Basc correria perill. Al PP, però, sembla que no li importi gaire, més aviat al contrari. De fet, Vázquez demana, en declaracions a l'ARA, que "es deixin de donar privilegis als partits nacionalistes" i que s'apliqui aquest llindar, que "només vol evitar la fragmentació política". I, en cas que no arribin a aquest mínim de percentatge de vot a tot l'Estat, l'exdirigent de Cs els convida a fer "més coalicions" entre ells per superar el mínim. Amb tot, Vázquez no té gaires esperances que el govern espanyol acabi cedint a aplicar la reforma. "El problema és que Sánchez és un ostatge dels nacionalistes", afirma.

En canvi, l'eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar, que també va formar part de la missió que va viatjar fins a Madrid aquesta setmana, posa el crit al cel amb les intencions dels populars. "Això suposaria acabar amb la pluralitat democràtica d'Espanya", diu l'exministre de Justícia en una conversa amb aquest diari. En aquest sentit, recorda que caldria reformar la Loreg (la llei orgànica del règim electoral general) i, per tant, demana la implicació del PP; però lamenta que a la dreta "només li interessi carregar contra Sánchez" i critica que els populars pretenguin modificar-la "d'esquena als partits nacionalistes". "Això no ho hem fet mai, perquè restaria legitimitat a les eleccions i deixaria molts ciutadans sense representació", afegeix el també catedràtic de dret constitucional.

En la mateixa línia, l'eurodiputada Diana Riba (ERC) acusa el PP de "buscar problemes polítics on no n'hi ha" i assegura que a la UE "no hi ha aquesta urgència". A més, l'única representant republicana de l'Eurocambra apunta que es podria aplicar la reforma electoral europea i modificar que Espanya sigui una circumscripció única, i posa sobre la taula que, per exemple, hi hagi moltes més circumscripcions, com en les eleccions al Congrés, que va per províncies. De fet, Espanya és l'únic gran estat membre de la UE juntament amb Alemanya que als comicis europeus només té una circumscripció.

Pel que fa a Junts, que és un dels partits catalans afectats, ha declinat fer cap comentari al respecte en aquest diari; tampoc sobre si estudiarien concórrer conjuntament amb altres formacions. Cal recordar que Convergència i Unió (CiU) s'havia presentat anteriorment a les eleccions europees en coalició amb el PNB i el BNG.