L’estratègia victimista de Vox per atacar la llengua i la immigració

PalmaVox Balears va defensar dijous passat, en vigílies de la Diada per la Llengua, una moció al ple del Consell de Mallorca en què reclamava que es condemnassin els “discursos d’odi contra Vox, els seus simpatitzants i les associacions que defensen el bilingüisme i la llibertat lingüística a Mallorca”. El text es va aprovar amb el suport del PP. “No es pot exigir tolerància mentre se sembra odi, no es pot parlar de democràcia mentre es pretén cancel·lar l’adversari”, va denunciar el conseller David Gil, que va carregar contra el “dogma lingüístic imposat per un pancatalanisme excloent i hispanòfob”. En la darrera setmana, la formació s’ha presentat en diverses ocasions com a víctima de la persecució i la censura, una estratègia de comunicació que, tal com apunten diversos experts consultats, és un tret característic de l’extrema dreta i la dreta radical.

El mateix Gil va tornar a fer servir aquest recurs en una altra moció durant el mateix ple, aquesta vegada en relació amb el feminisme i la immigració. “No acceptam que, amb doblers públics, es promocioni una visió del món que ataqui les nostres arrels culturals”, va dir. “Se’ns acusa de voler excloure, quan demanam respecte; se’ns titlla d’intolerants, quan el que exigim és neutralitat institucional”, va continuar, i va assegurar que “el vertaderament progressista és defensar la llibertat”. El PP hi va donar suport.

L’extrema dreta també va publicar el mateix dijous una campanya a les xarxes socials que imitava els vídeos contra la saturació turística fets amb intel·ligència artificial que en les darreres setmanes han estat virals. En les imatges publicades per Vox, diverses persones sostenen cartells en què denuncien situacions d’inseguretat al carrer. “Abans m’ajudaven a pujar les escales, no m’hi feien caure”, diu una de les pancartes, en mans d’una dona gran. En totes les imatges apareix, en el fons, la figura encaputxada d’un home –o diversos– racialitzat amb una actitud amenaçadora. Un missatge clar que criminalitza els migrants.

Un recurs freqüent

Aquest ús de la retòrica per part de l’extrema dreta és freqüent. Fa tot just un any, el diputat al Congrés Jorge Campos va comparar en un tuit una manifestació a Palma a favor del català amb l’Alemanya nazi. El discurs en matèria de política lingüística d’aquesta formació es basa en l’argument que la llengua castellana està perseguida a les Illes i el català “s’imposa” a la població, i segons aquesta creença han exigit cessions al PP durant les negociacions per als pressupostos.

En altres àmbits, el partit empra el mateix recurs. Manuela Cañadas va acusar la premsa de “fiscalitzar” exclusivament Vox quan se li va demanar per la contractació d’una assessora que exhibia al seu perfil de Facebook una bandera preconstitucional. En el mateix sentit, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, pendent de judici per un presumpte delicte d’odi per haver esqueixat la fotografia d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar al ple, també va defensar-se de les acusacions denunciant una “campanya d’odi impulsada per l’esquerra” contra ell.

Diversos experts consultats per l’ARA Balears adverteixen que el victimisme és una estratègia habitual de Vox. El politòleg Julián Claramunt destaca que “els partits d’extrema dreta europea tendeixen a posicionar-s’hi per allunyar-se de la idea de ser ells els agressors, que se’ls associa per la seva herència amb grups violents o amb un discurs agressiu”. “Si soc la víctima, no puc ser l’agressor”, resumeix.

En el cas de Vox Balears, la formació segueix les directrius de la direcció estatal del partit en el discurs antifeminista i antiimmigració. Però en aquest territori fa especial èmfasi en l’anticatalanisme:“Les elits de Vox Balears han begut del gonellisme i, a més, consideren que en aquest àmbit tenen marge per competir electoralment amb el PP”. Adverteix, però, que l’esquerra també juga un paper en aquesta dinàmica. Ho fa, diu, quan “titlla les seves idees de reaccionàries, sense debatre ni fer l’esforç intel·lectual de desmuntar els seus arguments”. Claramunt ho veu com un error: “Quan un elector consideri certes idees de Vox interessants, i la resposta a això sigui que se’ls titlli de feixistes, aquesta persona reaccionarà refermant-se en aquestes opinions”.

Hi coincideix la lingüista experta en trumpisme discursiu i exdirigent de Podem Laura Camargo. “És una tàctica comunicativa que genera la mobilització de les seves bases”, opina. “El mateix Steve Bannon –exassessor del president nord-americà Donald Trump– va aconsellar a Vox aquesta estratègia durant una trobada”, afirma. En aquest sentit, destaca que és “comú” a l’extrema dreta europea presentar-se com un col·lectiu “perseguit per les elits, els mitjans de comunicació i altres partits”.

El periodista i investigador especialitzat en extrema dreta Xavier Rius assenyala els “beneficis” de “presentar-te com a víctima”. “Davant el desconcert general enfront de problemes complexos, ells són la víctima dels poders mundials”, exposa. Així, destaca que el moviment del líder de Vox, Santiago Abascal, quan a l’estiu passat va ordenar que el partit trencàs els pactes amb el PP, afavoreix aquest posicionament. “Com que no governen, els permet no assumir responsabilitats de res”, sentencia. En plenes negociacions pels pressupostos amb el PP, Vox ha tornat a exigir a la presidenta Marga Prohens cessions en matèria lingüística.