De "la llengua tant sí com no" a eliminar l'ensenyament de la cultura marroquina: els pactes PP-Vox pels pressupostos

Barcelona / PalmaEl trencaclosques dels pressupostos autonòmics a Espanya amb els pactes entre el PP i Vox ha seguit un mateix patró: contra el pacte verd europeu i les polítiques migratòries i de repartiment de menors estrangers, i en els territoris catalanoparlants, contra el català. Malgrat la trencadissa dels executius autonòmics per part dels de Santiago Abascal al juny de l'any passat, tots dos partits ja han arribat a una triple entesa regional. A mitjans de març va ser el País Valencià, presidit per Carlos Mazón; el van seguir les Illes Balears, el 30 de maig, i Múrcia, dijous passat. Uns pactes a escala regional que contrasten amb les comunicacions tallades en l'àmbit estatal, segons confirmen diverses fonts. Però com ha anat l'embranzida balear i murciana? Com han estat les intrigues de les negociacions?

El president valencià sentia més urgència i, de fet, a Vox presumeixen que es fes seu el discurs amb tanta claredat. L'ARA va publicar una reconstrucció de les negociacions en què l'extrema dreta el va avisar que si no afluixava demanarien el seu "cap". Als altres dos territoris, els populars freguen la majoria absoluta: a Múrcia va costar que Vox entrés al govern abans de trencar, mentre que a les Balears no hi va entrar mai –van firmar un pacte per la governabilitat després de consensuar diversos continguts.

La llengua, clau a les Balears

"La llengua ha de ser-hi tant sí com no". Aquesta va ser una condició de la direcció estatal de Vox a la presidenta del govern balear, Marga Prohens. La interlocució directa entre ella i el secretari general del partit ultra, Ignacio Garriga, ha estat fluida, segons fonts coneixedores de les negociacions, però el que "més va costar" van ser les cessions sobre l'idioma. Prohens es va haver d'"empassar" més retrocessos pel català perquè per a Vox era imprescindible. En les negociacions, el paper directe de Garriga ha estat clau, però també el de la seva enviada, Montserrat Lluis, del nucli de poder, vicesecretària d'acció de govern i encarregada de les negociacions autonòmiques. En les converses telefòniques amb Garriga, Prohens hi parla en castellà, segons fonts coneixedores de Vox, a diferència del que fa al Parlament, on sempre empra el català.

Una de les obsessions de Prohens és evitar la confrontació social en matèria lingüística. L'aplicació del trilingüisme a les escoles del seu antecessor, José Ramón Bauzá, va fer perdre la majoria absoluta al PP el 2015, i el partit va trigar vuit anys a recuperar el poder. Però mentre promet que no es tornarà a l'etapa de Bauzá, el govern va cedint terreny a Vox en l'àmbit lingüístic a canvi del seu suport. Durant les negociacions, Prohens va negar-se en rodó a modificar la llei de normalització lingüística i el decret de mínims del català a l'ensenyament, com exigia Vox. Però, finalment, ha accedit a incloure el castellà com a llengua vehicular a la llei d'educació. "No hem transgredit les nostres línies vermelles en matèria lingüística", va defensar la presidenta. L'executiu balear s'escuda en el fet que continuaran sent els centres els que decidiran la llengua preferent. Però Vox –en paraules de la seva portaveu parlamentària, Manuela Cañadas– va celebrar haver fet un pas més en l'objectiu d'anar "esborrant" aquestes línies "a poc a poquet".

Per aterrar qüestions del pacte, "sobretot en llengua", Lluis va comandar la darrera reunió a Mallorca fa una setmana, amb representants balears de Vox i del PP. Una trobada que "va durar hores" per rematar aspectes tècnics sobre la supressió del requisit lingüístic també en alguns àmbits de l'administració. Els darrers mesos els dos partits han acostat posicions, després d'allunyar-se quan, a finals del novembre passat, el PP va votar per error a favor d'unes esmenes de Vox per eliminar el català de tota la funció pública i com a llengua vehicular a les aules. Els populars van haver d'aliar-se amb l'esquerra per revertir-ho. Prohens va proclamar que estava disposada a pactar els comptes amb l'esquerra, però no va arribar a encetar negociacions formals al respecte. El PP sempre ha estat conscient que Vox era el seu únic possible soci. Pocs dies abans de l'acord de pressupostos, el PP i Vox varen escenificar el bon curs de les negociacions al tancar un acord per construir de manera exprés al camp.

Mentre Vox considerava que els pressupostos eren essencials per a Prohens, des del PP estaven disposats a prorrogar-los el que queda d'any. "És Vox qui vol demostrar que aconsegueix coses", apuntava una font de l'equip de la presidenta. Per als populars, el valor de l'acord és la recuperació de l'extrema dreta com a soci al Parlament per tirar lleis endavant el que quedi de legislatura.

Els altres pactes

Prohens va fer una declaració per explicar l'acord semblant a la de Mazón. A Múrcia es va fer pregar fins dijous passat, després que les negociacions "s'intensifiquessin" en l'última setmana. Una "peça clau" del pacte de la regió que presideix Fernando López Miras va ser que es deixés d'impartir el programa de llengua àrab i cultura marroquina a les aules, tal com demanava Vox. El PP va acabar agraint públicament la "recerca de consensos".

Un mes abans del congrés estatal del PP, ja hi ha tres pactes regionals tancats. I la resta de comunitats? De moment, l'Aragó no ha iniciat les negociacions pels comptes i no ha mostrat cap pressa, tot i la "predisposició" a assolir un acord. Això contrasta amb l'escenari "molt allunyat" a Castella i Lleó, segons Vox, i encara més a Extremadura, on no donarien "ni aigua" a la presidenta María Guardiola, de la qual recorden el seu discurs contra la seva formació. En aquestes dues regions hi ha dos consellers que eren de Vox i que es van quedar al govern trencant amb el partit quan els van ordenar sortir-ne. Al PP també assumeixen que Extremadura es vol desentendre de Vox.

Xoc estatal, sense trucades Feijóo-Abascal

Les relacions entre les direccions de PP i Vox i els seus líders, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, són "inexistents", segons fonts de les dues formacions, en pugna per créixer electoralment. D'això ja fa temps: al PP recorden que ja es va trencar l'any passat i que la sortida dels governs autonòmics va ser un cop dur. Des de Vox expliquen que van "congelar-se" quan van veure una "campanya agressiva" del PP per "destruir" Vox, aprofitant algunes dissensions locals i regionals. Feijóo i Abascal no es reuneixen ni es truquen, només intercanvien alguna paraula si coincideixen al Congrés. Així, les negociacions pels pressupostos han estat només entre els governs autonòmics i la direcció estatal de Vox, sense intermediaris, però els d'Abascal han notat que, "quan s'ha encallat, ha estat per la intervenció de Génova".