Malestar al PP pel seu paper amb el català a Europa
Els populars no defensen el mateix a tot Espanya sobre l'oficialitat del català i hi ha incomoditat a Catalunya arran del reconeixement de trucades a països contra la mesura
BarcelonaEl debat de l'oficialitat del català a la Unió Europea ha posat a l'ull de l'huracà l'actitud bel·ligerant del PP: han reconegut explícitament que van fer trucades a països per fer descarrilar la mesura, tal com va assegurar el secretari general dels populars catalans, Santi Rodríguez. En tot cas, la seva oposició no ha tingut la mateixa intensitat a tot arreu: hi ha autonomies que no rebutgen l'oficialitat o que els semblaria bé fins i tot, i en el cas de Catalunya hi ha hagut incomoditat i un cert malestar intern amb la manera en què s'ha tractat aquesta batalla. L'oficialitat del català ha esdevingut, doncs, un maldecap per al PP, malgrat que per als populars havia de ser una ofensiva més contra el govern espanyol.
Després de les paraules de Rodríguez, just el dia que la Unió Europea va ajornar l'oficialitat de la llengua, els populars ja es van mostrar equívocs. L'exemple més clar va ser el del portaveu del partit al Parlament, Juan Fernández, que va negar en un primer moment "trucades sobre aquest assumpte", però també va deixar clar que no desmentia res del que havia dit el dia abans el seu secretari general. Per evitar reafirmar-se en les maniobres contra l'oficialitat, es va centrar en criticar Pedro Sánchez i denunciar una "operació política" del govern espanyol per mantenir el suport de Junts. Aquest dimecres, en una entrevista al Més324, el líder del PP a Barcelona, Daniel Sirera, va desmentir el secretari general dels populars: "Desconec el que va dir Santi Rodríguez. No em consta que ho hagi fet [que el PP hagués fet trucades en contra l'oficialitat del català]".
I és que el posicionament de Santi Rodríguez i, en general, les paraules de rebuig frontal a l'oficialitat, han causat incomoditat internament. Totes les fonts consultades relaten que l'origen va ser "un embolic" del secretari general quan parlava en la roda de premsa. Perquè segons les diverses fonts no es van fer trucades del PP català ni de Feijóo ni de Dolors Montserrat, com també ha anat difonent la direcció estatal del partit. A més, sostenen que no és que estiguin en contra del català a Europa, sinó del context: que és el de mantenir l'estabilitat del govern espanyol. En tot cas, admeten que no han estat encertats a l'hora d'explicar-se.
Unes altres fonts deixen clar que Rodríguez "es va explicar molt malament" i que la seva intervenció "no va fer gràcia" ni a Catalunya ni a Madrid. Fins i tot opinen que "a tothom del partit li sembla bé el català a Europa" o, almenys a una "majoria", però que "toca els nassos que [Carles] Puigdemont es posi la medalla" i que es pugui produir amb un "xantatge" seu. També creuen que és un error criticar l'oficialitat en si, mentre afegeixen que a Galícia han demanat que el gallec sigui oficial. Aquestes fonts també creuen que cal abordar la davallada de l'ús social del català.
Entre altres coses, esmenten el regionalisme de Feijóo amb el suport a l'ús de les llengües cooficials, que ha comportat atacs d'associacions espanyolistes com Hablamos Español. Alhora, un altre dirigent del PP remata: "Si pogués ser oficial el català, seria perfecte" més enllà de la "difícil viabilitat". Aquest dirigent està "trist" per l'ús polític que considera que fa Pedro Sánchez del català, però evita criticar la gestió del seu partit més enllà de l'embolic de les trucades.
El PP gallec i basc
Seguint l'exemple de Galícia, allà el PP ha mantingut un altre discurs, així com al País Basc, mentre que a les illes Balears i al País Valencià han optat per l'equidistància i la indiferència. És cert que el president valencià, Carlos Mazón, va reclamar en la primera petició de l'executiu estatal que s'inclogués el valencià perquè pogués optar als mateixos drets que la resta de llengües oficials, atiant el secessionisme lingüístic com si el valencià i el català no fossin la mateixa llengua. En el cas de Galícia, el PP sempre ha donat suport a tots els avenços en la llengua i ha defensat històricament l'oficialitat del gallec.
L'actual president de la Xunta, Alfonso Rueda, però, va assegurar dilluns en una compareixença que hi ha "prioritats més grans" a les quals destinar els costos que suposaria l'oficialitat, si bé va negar maniobres del seu partit en contra. També va repetir el mantra que al darrere de tot hi ha "l'exigència de l'independentisme", però es va comprometre a defensar més ús del gallec a Europa. Més que oposar-se a l'oficialitat com a tal, se centren en disparar contra la negociació política per l'estabilitat a Espanya, tot i que el seu discurs ha provocat dures crítiques del nacionalista BNG. En la mateixa línia, el líder del PP basc, el moderat Javier de Andrés, ha negat aquest dimecres a Radio Euskadi cap maniobra de la seva formació. Ha recordat que Feijóo "va reivindicar l'oficialitat del gallec" quan era president autonòmic i ha reclamat "un reconeixement a Europa més important del que té" ara el basc perquè és una llengua "primigènia", tot i que no ha especificat l'oficialitat, que sí que la relaciona amb dificultats i costos. A les Balears, on el PP té un toc regionalista, no es pronuncia. Fonts consultades del seu govern deixen clar que se centren en "garantir els drets dels parlants de les dues llengües oficials a aquestes illes" i que "l'oficialitat del català a Brussel·les no és un tema que ocupi aquest Govern" perquè "hi ha altres prioritats en matèria de llengua", informa Anna Mascaró.
