La prohibició del vel musulmà a França: quin ha estat el resultat?
És el país europeu amb una normativa més restrictiva sobre el hijab, que segons les ONG ha generat estigmatització
ParísL'atleta francesa Sounkamba Sylla va estar a punt de no poder participar en la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics l'estiu passat perquè és musulmana i porta vel. Els esportistes francesos tenen prohibit portar qualsevol símbol religiós durant les competicions internacionals que fan amb els colors de la selecció francesa, però poc abans de l'inici dels Jocs de París el govern va advertir que tampoc permetria portar símbols durant la cerimònia d'inauguració. Sylla, rellevista dels 4x400, es va plantar. Finalment, hi va poder participar després d'arribar a un acord amb el govern: es va posar una gorra, la mateixa amb la qual després va competir als Jocs.
El debat sobre el vel islàmic ha aflorat al Parlament de Catalunya arran d'una moció d'Aliança Catalana, que proposava prohibir-lo de tots els espais públics, mentre que Junts també es va posicionar a favor de prohibir-lo en l'etapa d'educació obligatòria. Però quins són els efectes d'aquestes mesures? França és el país europeu amb una normativa més restrictiva pel que fa a la prohibició de portar el vel musulmà, però això no ha contribuït una major integració. Emparant-se en la llei del 1905 que consagrava la separació entre l'Església i l'estat, i en el caràcter laic de l'estat, un dels pilars més importants de la República Francesa, els últims governs de dretes han legislat per anar esborrant de l'espai públic els símbols religiosos musulmans, sobretot a les escoles.
El primer moment clau és el 2004, quan sota la presidència de Jacques Chirac, França aprova la primera llei que prohibeix els signes religiosos "ostentosos" a les escoles i instituts, tant als alumnes com als professors. La norma no només afecta el hijab sinó també la quipà jueva o les creus catòliques visibles, però la llei s'aprova després d'anys de polèmiques perquè directors d'instituts prohibeixen a noies entrar-hi amb el vel musulmà argumentant que atempta contra el principi de laïcitat.
El burca, també prohibit
El 2011, amb el conservador Nicolas Sarkozy com a president, França va un pas més enllà. Es converteix en el primer país del món a prohibir qualsevol vel integral que tapi la cara en l'espai públic, com el nicab o el burca. Cap de les dues lleis fa referència explícita als símbols de la religió musulmana, però estan clarament adreçades a la comunitat d'aquesta religió.
Les ONG denuncien que aquest tipus de llei suposa una estigmatització de les persones musulmanes i un atac als drets de les dones. "Encara que no se'ls menciona a les lleis, veiem en el debat polític i mediàtic que són els musulmans els que són estigmatitzats. És una doble discriminació: religiosa però també de gènere, perquè són les dones l'objecte de les lleis", denuncia la responsable de discriminacions racials i religioses d'Amnistia Internacional a França, Johanna Wagman. "És cert que de vegades en el debat polític hi ha estigmatització", admetia aquesta setmana el president, Emmanuel Macron.
Islamofòbia
Els funcionaris francesos tampoc estan autoritzats a portar vel o qualsevol altra peça de roba que reveli de quina religió és el treballador, estigui o no de cara al públic, amb l'excepció dels diputats, alcaldes o regidors. Des del 2023, també estan prohibides a les escoles i instituts les abaies i els qamis, els vestits i les túniques tradicionals de països musulmans, una mesura que, com totes les altres, va crear molta polèmica. Mentre que la dreta i l'extrema dreta defensen les lleis contra els símbols de la religió musulmana, la majoria dels partits d'esquerres denuncien la islamofòbia que mou les formacions conservadores a l'hora de legislar.
"Són propostes que fracturen i que van contra la convivència. Aquesta proposició de llei té un objectiu polític, que és el d'instrumentalitzar la laïcitat i estigmatitzar una religió", advertia la senadora socialista Sylvie Robert durant el debat fa poques setmanes al Senat d'una proposta de la dreta per prohibir el vel en totes les competicions esportives. "No he sentit a parlar dels jugadors que se senyen abans d'entrar al terreny de joc; perquè això no us molesta. La vostra obsessió és l'islam", denunciava en el mateix debat l'ecologista Yannick Jadot. Tot i l'oposició de l'esquerra, el text es va aprovar i ara està pendent de debatre's a l'Assemblea Nacional.
Obsessió de l'extrema dreta
La prohibició del hijab també és una obsessió històrica de l'extrema dreta. Marine Le Pen qualifica el vel d'"uniforme islamista" i defensa prohibir-lo totalment de l'espai públic. "El prohibiré de la mateixa manera que no pots anar en cotxe sense el cinturó de seguretat cordat", va assegurar en una entrevista. El vicepresident de la formació (Reagrupament Nacional), Sébastien Chenu, és encara més contundent: "Volem garantir que el vel desaparegui de la nostra societat", va afirmar recentment en una entrevista a la RTL.
Més de vint anys després de la primera llei que prohibia el hijab a les escoles, la prohibició del vel continua generant una gran divisió a França, però una gran part de l'arc parlamentari està disposada a seguir legislant en la matèria. Recentment, s'ha tornat a posar sobre la taula la prohibició del vel a l'espai públic per a adolescents i nenes, també a les universitats, i es podria aprovar l'esmentada llei del vel a l'esport. Actualment, només es veta el hijab en alguns esports com el futbol i el bàsquet –ho decideix cada federació– i en totes les disciplines quan es tracta de competicions on els esportistes representen França. Per això als Jocs Olímpics només les atletes franceses tenien prohibit participar-hi amb vel.
