Els directors de Primària responen a l'acord entre el PP i Vox i es posen la camiseta verda en la primera reunió amb Educació

PalmaLa resposta dels directors de Primària de Mallorca a l'acord de pressupostos entre el PP i Vox que introdueix el castellà com a llengua vehicular i eximeix d’acreditar-ne el domini als docents que ocupin places de difícil cobertura (entre altres mesures) ha trigat tres dies. Es va anunciar divendres i en un cap de setmana s’ha articulat un moviment de resposta a través de les xarxes socials que s’ha visibilitzat en una reunió aquest dilluns a la Conselleria d’Educació, en què els directors generals i el conseller Vera han parlat amb els directius sobre el curs 2025-2026. Una part dels assistents s'han posat les camisetes verdes (o peces de roba d'aquest color), el símbol que va emprar la comunitat educativa per mostrar el rebuig a les polítiques lingüístiques del president José Ramon Bauzá i que també ha tornat en els darrers anys gràcies a la campanya ‘la llengua no es toca’.

Pel que fa a l’acord, divendres els portaveus del PP i Vox no varen concretar de quina manera es modificarà la Llei d’educació per definir el castellà com a llengua vehicular. Segons fonts del Govern, s’afegirà un apartat a l’article 133 de la llei, que estableix els principis rectors del model lingüístic de les escoles de les Illes perquè es reconegui que les dues llengües oficials al territori tinguin “caràcter de llengües vehiculars”. Les mateixes fonts recorden que aquest apartat s’havia inclòs en la norma durant la seva tramitació parlamentària, però al final es va suprimir perquè MÉS per Mallorca hi va presentar una esmena. I insisteixen que “no es tocarà l’autonomia dels centres a l’hora de fer projectes lingüístics”. D’altra banda, la mateixa llei també haurà d’especificar en el seu articulat que s’han de promoure “les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa” –Vox diu que a les Illes no es parla català, sinó balear.

A més, s’ampliarà l’exempció de l’avaluació de l’assignatura de Llengua Catalana per als alumnes “de famílies que es desplacen de manera temporal a les Illes” fins als quatre anys –fins ara n'eren tres. L’acord també preveu eximir docents d’acreditar el coneixement del català en llocs de “molt difícil cobertura” fins que n’hagin obtingut la plaça. Pel que fa al Pla d’elecció de llengua, ambdós partits han acordat promoure’n l’ampliació a educació Primària i Secundària amb vista al curs 2025-2026. En el mateix sentit, es comprometen a “garantir als pares el dret a l’elecció de primera llengua a l’ensenyament dels seus fills” en el formulari de matriculació i de manera telemàtica. Quant a l’obtenció de títols de català, es rebaixarà la nota necessària en acabar ESO i Batxillerat per obtenir l’acreditació del coneixement de la llengua dels nivells B2 i C1. 

El teixit social i educatiu ha mostrat el seu desacord amb aquestes mesures i la seva intenció de fer-hi front. “El que s’ha anunciat és tant o, fins i tot més nociu que el que va fer José Ramón Bauzá, perquè en deu anys la situació sociolingüística ha empitjorat. És un nou TIL”, exposa Miquel Gelabert, secretari general de l’STEI, el sindicat majoritari de l’escola pública. L’oposició (PSIB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca) també ha equiparat l’acord del PP i Vox amb les decisions polítiques de Bauzá.

"Hi haurà renou"

El coordinador del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, Antoni Salvà, va més enllà. “Per una banda, el que s’ha anunciat és il·legal i ens hi oposarem. Per l’altra, és una agressió en tota regla a la llengua catalana”, diu. Adverteix que, com va passar en temps del TIL, la proposta de canviar els usos lingüístics a les aules podria topar amb el rebuig dels claustres. “Tot té un camí, primer s’haurà de canviar la llei i després obligar als centres que canviïn les seves programacions i els projectes lingüístics (el Govern diu que no serà així). Però això ho ha d’aprovar el claustre i, en temps del TIL, molts no el varen validar i va quedar sense efecte”, exposa Salvà. “Hi haurà renou”, albira, una idea amb la qual coincideix el teixit sindical.

Amb vista al futur, i vista la contundent reacció de la comunitat educativa als anuncis de regressió lingüística, fonts consultades asseguren que hi haurà una resposta social important. “Demanem a tota la societat que lluiti contra el feixisme en tots els àmbits de la vida, i rebutgi les polítiques reaccionàries del Govern. Així mateix, encoratjam els docents a lluitar cada dia i sense descans dins cada aula, departament, claustre i pati en defensa del català i dels valors democràtics”, anima la UOB. “El PP no ha après del passat i no es veu venir el desenllaç que l'espera”, avisa el sindicat SIAU.