La comunitat educativa avisa: “Hi haurà renou”

PalmaL’acord de pressupostos entre el PP i Vox implicarà un retrocés del català a les aules, segons la comunitat educativa. Es modificarà la Llei d’educació de les Illes Balears (LEIB), per introduir-hi el castellà com a llengua vehicular. En la mateixa línia, els alumnes que es desplacen temporalment a les Balears estaran exempts un any més dels exàmens de català –l’exempció passa de tres a quatre anys–, entre altres mesures regressives. El teixit social i educatiu ha mostrat el seu desacord amb aquestes mesures i la seva intenció de fer-hi front. “El que s’ha anunciat és tant o, fins i tot més nociu que el que va fer José Ramón Bauzá, perquè en deu anys la situació sociolingüística ha empitjorat. És un nou TIL”, exposa Miquel Gelabert, secretari general de l’STEI, el sindicat majoritari de l’escola pública. L’oposició (PSIB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca) també ha equiparat l’acord del PP i Vox amb les decisions polítiques de Bauzá.

Gelabert adverteix que tot apunta que serà necessari modificar la Llei de normalització lingüística, tot i que Marga Prohens ha dit que no es tocarà. En el moment de publicar aquesta informació, la Conselleria d’Educació ha rebutjat aportar el seu posicionament sobre els canvis.

 El coordinador del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, Antoni Salvà, va més enllà. “Per una banda, el que s’ha anunciat és il·legal i ens hi oposarem. Per l’altra, és una agressió en tota regla a la llengua catalana”, diu. Adverteix que, com va passar en temps del TIL, la proposta de canviar els usos lingüístics a les aules podria topar amb el rebuig dels claustres. “Tot té un camí, primer s’haurà de canviar la llei i després obligar als centres que canviïn les seves programacions i els projectes lingüístics (el Govern diu que no serà així). Però això ho ha d’aprovar el claustre i, en temps del TIL, molts no el varen validar i va quedar sense efecte”, exposa Salvà. “Hi haurà renou”, albira, una idea amb la qual coincideix el teixit sindical.

  Per la seva banda, l’Assemblea de Docents assegura que l’acord per aprovar els pressupostos és un “atac frontal, fruit d’una obsessió patològica”. “La presidenta Prohens ha accedit a desmantellar la nostra escola per assegurar-se la poltrona i, sense cap remordiment, ha donat a VOX les claus de ca nostra i ha venut el seu poble per un vot”, explica la portaveu Marina Vergés. “És evident que, quan algú falta a la seva pròpia paraula, no és una persona de fiar. Estan disposats a rebaixar-se fins on calgui i a vendre’s a qualsevol preu davant dels radicals de VOX només per mantenir el poder.”, diu.

Situacions que ja passaven

L’acord entre el PP i Vox legalitzarà una situació que s’ha donat i es dona a molts centres educatius, que mai han complit amb la vehicularitat del català ni amb el Decret de mínims. El que faran PP i Vox, a la pràctica amb la introducció del castellà, és donar cobertura als que fins ara incomplien la normativa. “Al Decret es diu que el 50% de les classes, com a mínim, han de ser en català. Això vol dir que la resta pot ser en castellà, i molts concertats ho fan així”, defensa el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés.

 Llabrés critica un altre punt de l’acord de pressupostos: rebaixar la nota necessària per obtenir l’acreditació del coneixement de la llengua dels nivells B2 i C1 en acabar ESO i Batxillerat. “Això suposa rebaixar a l’àmbit de la política una qüestió que és tècnica. Qui són ells i amb quin criteri volen interferir en una qüestió pedagògica i de competència lingüística?”, demana el president. “Ens hi trobaran enfront. Més mobilitzats que mai”, sentencia.

Una altra mesura que també impactarà en molts centres serà permetre que sols s’hagi d’acreditar el català una vegada s’obtingui la plaça a les oposicions d’especialitats docents de molt difícil cobertura. L’acord diu que l’objectiu és “cobrir les plantilles”. El pacte de la dreta i l’extrema dreta per als pressupostos tornarà a regular un problema, el de la manca de docents, afeblint el català, com va passar a la sanitat. “En un moment que el català és una llengua desfavorida a les escoles, ara s’hi afegirà que professors sense el requisit de català puguin exercir. En conseqüència, el català desapareixerà encara més”, exposa la presidenta de l’Associació de Directors d’Infantil i Primària de Mallorca (Adipma), Joana Maria Mas. “Vivim en una comunitat on diàriament arriba gent de fora. Si els volem integrar, ho hem de fer en la llengua i la cultura pròpies. Si no es fa, la comunitat acabarà desunida, i això a la llarga genera conflictes”, diu.

El sindicat Alternativa critica que l’exempció del català per a determinats estudiants i la reducció dels requisits lingüístics per als docents “posa en perill aquest model i afebleix la presència del català en l’àmbit educatiu”. “Feim una crida a la comunitat educativa i a la societat en general per defensar l’actual consens del model lingüístic i evitar que es desmantelli un sistema que ha demostrat ser beneficiós per a la formació dels nostres estudiants. La llengua catalana ha de continuar sent un pilar fonamental de l’educació a les Balears”, diu Alternativa. 

L’ARA Balears va explicar que a les escoles començaven a arribar professors interins que no sabien català, que no el parlaven i que gairebé no l’entenien, una situació que no els permetia complir els projectes lingüístics de centre, seguir els documents de centre ni exercir de referents lingüístics.

En contra dels consensos

UGT també ha carregat contra les mesures que s’han acordat. “Van en contra dels consensos pedagògics, socials i legals que han vertebrat el nostre model educatiu durant dècades”, exposa Tino Davia, secretari del sector d’Ensenyament d’UGT. L’exempció del requisit de català per a docents en llocs de difícil cobertura “obre la porta a la desregulació i al debilitament de la qualitat educativa”. El sindicat també considera “inacceptable” que es pugui exercir la docència sense acreditar el coneixement de la llengua. “Això no només vulnera el dret dels alumnes a rebre ensenyament en català, sinó que desprestigia la tasca docent i trenca amb els criteris objectius de professionalitat i competència”, apunta Davia.

De cara al futur, i vista la contundent reacció de la comunitat educativa als anuncis de regressió lingüística, fonts consultades asseguren que hi haurà una resposta social important. “Demanam a tota la societat que lluiti contra el feixisme en tots els àmbits de la vida, i rebutgi les polítiques reaccionàries del Govern. Així mateix, encoratjam els docents a lluitar cada dia i sense descans dins cada aula, departament, claustre i pati en defensa del català i dels valors democràtics.”, anima la UOB. “El PP no ha après del passat i no es veu venir el desenllaç que li espera”, avisa el sindicat SIAU.u