Conferència de Presidents

La tensió política entre PP i PSOE es trasllada a la cimera de presidents i impossibilita qualsevol acord

El boicot d'Ayuso al català marca una cita en què els 'barons' populars fan pinya per demanar a Sánchez que convoqui eleccions

Pedro Sánchez arrenca la reunió de presidents
06/06/2025
4 min

BarcelonaEl govern espanyol volia que la Conferència de Presidents servís per oferir una imatge de normalitat institucional en plena guerra amb el PP pels casos de suposada corrupció que esquitxen el PSOE i els seus pactes amb l'independentisme. Si hi havia alguna possibilitat que l'executiu se sortís amb la seva, qui l'ha dinamitat ha estat, en primer lloc, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a l'abandonar la sala de la cimera quan s'hi ha començat a parlar en català i en basc. I, en segon lloc, la resta de barons populars, que no han acceptat cap acord i li han reclamat eleccions anticipades. El que ha passat aquest divendres a Barcelona demostra que la tensió política s'ha traslladat a la relació institucional entre els dos partits, que ara mateix està trencada.

Ayuso, això sí, ha complert la seva amenaça mentre la resta de barons del PP es quedaven a la cadira (fins i tot, amb una breu salutació en gallec del president de la Xunta, Alfonso Rueda, i una en català de la balear Marga Prohens). No hi ha hagut front comú del PP contra l'ús de les llengües cooficials, però sí en l'ofensiva contra Pedro Sánchez, contra qui diumenge el partit d'Alberto Núñez Feijóo ha convocat una gran manifestació. Dos dies abans d'aquesta cita, els populars li han demanat en bloc que convoqui eleccions, mentre que el cap de l'executiu els instava a aparcar la "crispació" i els avisava que preveu esgotar la legislatura governant fins al 2027. La Conferència ha acabat sense cap acord, tampoc en matèria d'habitatge, com volia la Moncloa.

La plantada d'Ayuso ni tan sols ha estat el primer exabrupte del matí: abans, ja s'havia encarat amb la ministra de Sanitat, Mónica García, pels morts a les residències en pandèmia, quan l'exlíder de l'oposició madrilenya li ha anat a fer dos petons. Ni fora de les comunitats del PP amb llengües pròpies el gest d'Ayuso d'abandonar la sala fins que no s'ha tornat a parlar en castellà ha concitat simpaties. "No soc ayusòleg", ha dit el president andalús, Juanma Moreno Bonilla, quan se li ha preguntat per l'episodi. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha posat el dit a la llaga destacant que la madrilenya s'ha quedat sola en la plantada. "Si algú ha vingut a trencar el govern d'Espanya, el que ha acabat fent és que els presidents del PP s'hagin acabat trencant entre ells", ha advertit.

En tot cas, l'enrabiada de la presidenta madrilenya ha servit en safata al president de la Generalitat, Salvador Illa, l'ocasió per treure pit per l'ús del català a la Conferència, la primera que se celebra a Barcelona. "Entendre això és entendre Espanya", ha dit Illa, que ha intervingut íntegrament en català davant els seus col·legues. Abans d'entrar a la reunió, el president havia fet una crida al "seny" per poder explorar entre totes les comunitats solucions a reptes que comparteixen, com ara l'habitatge, la gestió de la immigració o la reforma del finançament. Una crida que ha caigut en sac foradat perquè, com ja va passar en l'última Conferència de Presidents, a Santander, la cita ha acabat sense cap acord entre autonomies.

Illa fa costat a Sánchez

Malgrat que, fora de micròfons, diversos presidents neguen que la Conferència hagi estat especialment tensa, els barons del PP han coincidit a titllar la cita d'inútil. Fins i tot el manxec Emiliano García-Page s'ha tornat a mostrar favorable a avançar eleccions, i el lehendakari, Imanol Pradales, ha qüestionat que Euskadi s'hagi de mantenir en aquests fòrums multilaterals. Fonts presents a la trobada han explicat que Pradales s'ha sentit particularment ofès quan Ayuso s'ha aixecat, quan ell ha començat a parlar en basc. Des de les Canàries, Fernando Clavijo s'ha queixat del "sentiment de solitud" que sent a l'arxipèlag davant les arribades massives d'immigrants. En el cas de Page, Sánchez l'ha interromput quan ha pretès qüestionar els pactes amb Junts.

Com és habitual, en Salvador Illa Sánchez sí que ha trobat un suport sense fissures. En roda de premsa, el president català li ha fet costat perquè esgoti la legislatura i ha agraït la seva "tenacitat" en un moment en què, ha dit, Espanya necessita "estabilitat". Tot i la manca d'acords, Illa ha considerat "útil" haver pogut abordar amb la resta de presidents autonòmics iniciatives, per exemple, en matèria d'habitatge, amb la proposta de Sánchez de triplicar els recursos del pla estatal sempre que les autonomies aportin un 40% dels recursos i blindin el parc públic d'habitatge. Només Catalunya, Astúries, Navarra, les Canàries i Euskadi han acceptat el tracte i ara el govern espanyol hi treballarà "de forma bilateral" per concretar la proposta. L'única cosa que s'ha aprovat per unanimitat ha estat l'acta de la sessió, que també és una novetat d'aquesta Conferència. Fins ara, no se n'aixecava.

El pols del PP aquesta setmana

La possibilitat d'un gran pacte dins de la Conferència de Presidents ja es perfilava impossible des d'abans de la trobada. Des de la seva convocatòria, l'estratègia del PP ha passat per dinamitar la reunió per desgastar encara més Pedro Sánchez, després de l'esclat del cas Leire, que s'afegeix a d'altres com la trama Koldo o el cas Begoña Gómez. Ja ho va fer amenaçant amb plantar Sánchez (i el rei) a Barcelona si el govern espanyol no incloïa en l'ordre del dia temes com el finançament, l'apagada massiva o les reformes sobre justícia que vol impulsar la Moncloa.

L'executiu va salvar la convocatòria cedint a les demandes del PP i incorporant-les a l'agenda de temes a tractar a la trobada, que tenia 16 punts. Un d'ells ha estat el finançament: amb Ayuso al capdavant, el PP ha carregat contra el model singular que el PSC i Esquerra han pactat per a Catalunya, i que s'hauria de tancar abans del 30 de juny, per complir amb l'acord del calendari d'investidura. Illa ha defensat que Catalunya no vol "cap privilegi", però no ha desgranat la proposta en què el seu executiu continua treballant –des de la Generalitat es considera que aquest és un tema que el Govern aborda de manera bilateral amb l'Estat–. "Avui no anava d’això, això té el seu espai. Quan sigui el moment, ho abordarem", ha afegit.

stats
OSZAR »