"La turistització de Valldemossa és comparable a la de Venècia"

PalmaPalma i Eivissa s'uniran a la concentració de la xarxa de ciutats del sud d'Europa davant la turistificació (Set) del 15 de juny. El clam contra la massificació i les externalitats negatives del turisme travessa cada vegada més territoris. Per exemple, 42 ciutats de tot l'Estat espanyol també varen protestar conjuntament el 5 d'abril pel dret a l'habitatge. En què s'assembla la situació que es viu en llocs com Palma, Valldemossa i Sóller, a les Balears, amb la dels altres destins turístics emblemàtics —Barcelona, Venècia, Lisboa, Màlaga, Sant Sebastià i les Illes Canàries—, que s'han sumat a la protesta per demanar un model més sostenible i equitatiu?

El catedràtic de Geografia per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i expert en massificació turística, Macià Blàzquez, apunta a la "turistificació" com a concepte clau. "Quan es parla de saturació s'assenyala la pressió demogràfica, mentre que si es parla de turistificació, es posa el focus en la mercantilització de la vida quotidiana", apunta. Un exemple bàsic d'això són els pisos turístics, que no apareixen fins a aproximadament l'any 2012, quan Airbnb comença a operar. També les "cessions d'espai públic als turistes, com les terrasses; els equipaments, com les piscines públiques; i els béns comuns, com ara la possibilitat d'accedir a la primera línia de la costa". A partir d'aquí, apareix "l'encariment de la vida en detriment de la població social".

Venècia i Valldemossa, saturació al centre

A partir d'aquest primer nivell, apareixen les diferències per territoris. "Venècia és una nou: hi ha saturació al centre històric, que està ple d'atractius arquitectònics", apunta Blàzquez: "És com Valldemossa, que té la Cartoixa, i allà hi acaba arribant tothom". Afegeix a la comparació les famoses Cinque Terre, cinc pobles pintorescos de la costa italiana, que els darrers anys també han donat senyals d'alarma per la saturació turística. "Venen a ser com la Calobra a Mallorca, s'hi munten uns embossos enormes, i l'única solució és fer el mateix que es fa a Formentor, posar barreres als visitants", considera.

Quines mesures aplica Venècia per frenar l'afluència turística? Blàzquez destaca que es faci pagar una entrada als turistes que no s'allotgen a Venècia per accedir a la ciutat. "Pot ajudar a tenir menys turistes de més poder adquisitiu, però la seva petjada ecològica pot ser més gran, i agreuja la desigualtat social", apunta. La ciutat ha aplicat aquesta mesura després de fer alguns experiments. El 2018 es varen instal·lar torns en alguns punts de la ciutat per controlar l'afluència de turistes, però els varen retirar després que generessin controvèrsia.

Barcelona i Palma, restriccions a Airbnb

L'antropòleg urbà i docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), José Mansilla, assegura que l'element més diferencial de Barcelona respecte a Palma és que "no té la mateixa dependència del turisme": "Només un 14% del PIB és turístic". Com menys dependència, més fàcil és limitar el model turístic. També apunta el diferent color polític als ajuntaments: "A Barcelona venim d'un govern de Barcelona en Comú i l'actual batle és del PSC, mentre que a Palma, el canvi a la dreta no hi ha hagut temps de consolidar mesures de control del turisme". Els socialistes a Barcelona duen a terme iniciatives per a la contenció de la saturació en punts concrets de la ciutat. El batle, Jaume Collboni, ha expressat el seu desig d'anar reduint-hi progressivament el nombre de terminals de creuers.

Pel que fa al Govern català, vol incrementar la taxa turística, igual que l'Executiu de Marga Prohens, que planificava incrementar l'Impost de Turisme Sostenible (ITS). Amb tot, els dos governs s'han trobat amb dificultats per aprovar aquestes modificacions al Parlament. En aquest sentit, Blàzquez destaca com a principal mesura en ambdós territoris les limitacions al lloguer turístic, a través del Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics de Mallorca (PIAT) i el Pla Especial Urbanístic d'Allotjament Turístic (PEUAT) a Barcelona. "El problema és que la concreció d'aquests plans és insuficient. El PIAT es va quedar curtíssim, i el PEUAT també", lamenta. "Creen una figura, però durant l'elaboració de la norma es dilueix", continua: "Hi ha pressions del sector del lloguer turístic, de la petita burgesia propietària i dels fons d'inversió, i s'acaba desvirtuant el propòsit inicial". Tant a Palma com a Barcelona, el lloguer turístic només està permès en habitatges unifamiliars, i les dues ciutats han acordat no donar més places de les ja existents.

Les Illes Canàries: acaparament gris

Pel que fa a les Canàries, Blàzquez apunta a un fenomen que els experts anomenen "acaparament gris": "Fa referència a la urbanització al voltant de la costa". En aquest context s'inscriuen les protestes contra la construcció d'un hotel a la platja de La Tejita, a Tenerife. En canvi, a les Balears es produeix un "acaparament verd". "La gent més rica defensa el territori, però per al seu ús exclusiu". En aquest sentit, "grans propietats rústiques es tanquen". Alguns exemples són, a parer seu, la finca d'Ariant, Ternelles i la Muntanya del Voltor.

Lisboa: la Visa d'Or

Lisboa també es troba entre les ciutats on s'hi ha convocat una protesta el 15 de juny. Com moltes ciutats europees, també pateix les conseqüències del lloguer turístic i la gentrificació. S'hi afegeix, segons remarca Blázquez, la qüestió de la Visa d'Or: un programa de residència per inversió que permet a ciutadans no comunitaris residir a Portugal a canvi d'una inversió significativa al país. A Espanya, el govern de Mariano Rajoy va crear un programa similar el 2013, però l'executiu de Pedro Sánchez el va eliminar el desembre de 2024 per fer front a la crisi de l'habitatge.

Màlaga i Sant Sebastià: la museïtzació del centre

Tant Màlaga com Sant Sebastià han patit la gentrificació del centre a partir de la crisi econòmica de 2008. "Una manera de recuperar l'economia va ser posar a la venda del negoci turístic les ciutats", assegura Blàzquez. Es tracta d'un fenomen conegut com a "museïtzació" de les zones històriques, explica: la transformació dels barris en àrees dissenyades principalment per ser exhibides, de manera similar a un museu.

"No hi ha cap exemple bo"

"Els periodistes m'ho pregunten sovint: on s'ha fet bé?", admet Mansilla. "No hi ha cap exemple bo", respon l'antropòleg urbà. "La problemàtica es presenta per deixadesa, per no governar el turisme i deixar que creixi, sobretot després de la crisi del 2008", exposa. En aquest sentit, què aporten les mobilitzacions en diversos punts del sud d'Europa? "Pressionen els governs i creen un sentit comú, i una sensació que la problemàtica és col·lectiva", exposa. "La gent començar a pensar: no som només nosaltres, és que el turisme a aquest nivell genera la mateixa situació en altres llocs, i ens hem de defensar", argumenta l'expert.