Així era i no era...Maria Jaume (segons el seu germà): “Era impensable que tocàs cançons davant algú”

PalmaQuan Maria Jaume Martorell, que ara té 26 anys, va arribar a ca seva després d’haver sortit de la panxa de sa mare, el primer que va veure (i que per descomptat no recorda) va ser un dibuix del seu germà gran, Toni, que posava “Benvinguda germaneta”, a la façana d’on vivien. “Ens duim tres anys, gairebé quatre, i els primers records són només sensacions que no puc especificar, però record que em feia molt feliç tenir una germana”, explica el periodista Toni Jaume, de 29 anys.

Maria, diu el germà, era una nina molt mestressa, amb tendència al lideratge i amb caràcter; a la vegada, això sí, era afectuosa i independent (i, així i tot, controlava tot el que passava al seu voltant), “amb la ment sempre molt activa i pallasseta”. “I no era gens tímida”, apunta Toni, sabent que part del públic que coneix la seva germana com a artista la pot percebre com una persona reservada, per com es presenta a l’escenari (sobretot al principi). De fet, l’autora de Nostàlgia Airlines, el seu darrer disc, de petita, era ben balladora: “Quan era benjamí va ser campiona d’Espanya de gimnàstica rítmica; ballar li encantava i seguit seguit mostrava a la família les coreografies que feia amb una amiga seva. A més, cada any participava en el playback del poble. Després va deixar de ballar”. Una activitat, el ball, que fa poc se li ha tornat a despertar: “En aquest darrer disc, amb els ritmes que hi ha i amb el seu estil musical, ha tornat a ballar”, celebra el germà.

Hi ha una cosa que Maria Jaume va guardar en la intimitat: les cançons. Si bé va anar a classes de guitarra a 8 anys, no pareixia que la menuda de la casa tingués pretensions d’anar més enllà amb això de la música. “Mai es va plantejar, mentre tocava, tenir un grup”, recorda Toni, que continua: “Però sí que feia algunes cançons”. Com la gimnàstica rítmica, un dia ho va deixar. El germà gran no sap quant de temps va passar, però, en algun moment, Maria va comprar-se una guitarra nova i tornà a fer-la sonar. “Jo vivia a Barcelona, així que ella havia quedat una mica tota sola a Lloret. Anava fent les seves cançons, però era del tot impensable que tocàs davant algú. Quan venien amics meus de Barcelona, no volia cantar de cap manera; davant ma mare, tampoc. A mi encara em mostrava alguna cosa, però tampoc massa”.

Aquesta segona etapa amb la guitarra va continuar quan ella va instal·lar-se a Barcelona. Segons el germà, va ser a la capital catalana on la cantant va trobar el seu lloc, el seu escenari particular per sentir-se còmoda i segura. “La meva germana estima Lloret perquè estima molt la família, però la relació amb el poble que ens ha vist créixer és complexa”, reflexiona Toni.

Admet que tots dos són competidors (“hem fet feina per no ser-ho tant”, precisa el periodista) i bons consumidors de televisió. De petits, mentre miraven la televisió, jugaven a propagandes: “Guanyava qui deia primer la marca de l’anunci que s’estava emetent. Ens posàvem a belar com a burots i constantment ens havien de cridar l’atenció”. I qui era, l’amo o la madona del comandament? “Ella. A la tele s’havia de mirar el que ella volia, i era molt fan de Disney Channel: Raven, Hannah Montana i Hotel dulce hotel: las aventuras de Zack y Cody”, fa memòria.

Tot i que la seva relació ha passat per alts i baixos, hi ha una cosa que els caracteritza com a germans: “Més enllà d’estimar-nos i de poder comptar l’un amb l’altre, ens tenim un respecte molt fort. Per mi, l’opinió de la meva germana quan he de prendre una decisió és essencial”.