Com era Joan Tomàs Martínez segons Joan Fullana: “Vestia com si fos un senyor de 40 anys quan en tenia 13”

PalmaEs varen conèixer quan tenien 13 anys a l’escola de música Ireneu Segarra. No compartien aula: l’escriptor Joan Tomàs Martínez (Palma, 1984) feia dos cursos més que el director de teatre Joan Fullana (Palma, 1984). Avui és Fullana que ens parla de Joan Tomàs, però podria ser al revés. “Ell esperava que jo sortís de classe i em proposava, dia sí i dia també, que muntàssim un grup. No sé per què m’ho demanava a mi”. Joan Tomàs Martínez va ser tan insistent que Fullana va acabar per dir-li que sí. Dècades després, continua pensant que allò va ser “rarot”: “Era un al·lot molt decidit i, a més, vestia de manera molt peculiar; com si fos un senyor de 40 anys, però amb 13. La seva estètica (rebequetes, senalles, porqueres) té sentit ara, que té els quaranta, però no en plena pubertat”, riu Fullana, que el descriu, també, com una persona “diferent” a les que coneixia. “Era un friqui que m’esperava per insistir-me amb això del grup”. Després “d’això del grup”, no han deixat mai de tocar junts.

Amb el temps es van fer molt bons amics. “Vàrem trobar una sèrie d’interessos comuns. Em va obrir l’univers de la militància amb el BEI (Bloc d’estudiants independentistes). Bàsicament, sortíem de festa, militàvem i fèiem cançons”, recorda. El director de l’obra Souvenir té una explicació de per què Joan Tomàs era diferent de la resta d’al·lots: “Probablement, tenia més dificultats per connectar empàticament amb les persones, tenia més barreres. Si fos ara, li dirien que és un nin amb altes capacitats. En aquell moment, això no interessava tant”. Explica que l’escriptor estava preocupat per coses que no suscitaven gaire interès als al·lots d’edats similars. A més –encara que sigui mal de creure per aquells que, ara per ara, es consideren amics de Joan Tomàs–, en aquella primera adolescència, el poeta no havia trobat el gust, de cap manera, per les preocupacions humanes i banals: “Tot això no li interessava gens”.

Aquesta ha estat la gran transformació de Joan Tomàs Martínez: “Amb els anys, ha après a escoltar d’una altra manera, a interessar-se per la vida de la gent no tant des de la intel·lectualitat. El canvi important ha estat que trobàs la connexió amb el que és terrenal i mundà”, conta amb entusiasme Fullana. El descriu, això sí, com algú “hiperintel·ligent” i “molt sensible”. Sobretot, la paraula que li va millor per descriure’l és “amic”: “És una persona que sap ser un amic, que sempre hi és. Per mi sempre hi ha estat. Sap escoltar, no jutja i sempre es posa a disposició del que es necessiti”, assegura.

Joan Fullana va partir a Barcelona a estudiar a l’Institut del Teatre i Joan Tomàs es va llicenciar en Història a la UIB. Mai no varen perdre el contacte. Varen gaudir dels anys d’expansió de Ryanair, i varen viatjar moltíssim “a preus irrisoris”. Ara, la il·lusió per agafar avions, cosa que fan tots dos molt sovint per feina, no és la mateixa que la d’abans.

La feina és un espai en què l’amistat d’aquests dos Joans també s’ha desenvolupat. Primer va ser la música, però després va arribar al teatre: “Crec que li devia menjar molt l’olla amb les coses que anava aprenent, fins que li va picar el cuquet”. Junts varen muntar i formar part de Corcada Teatre, i han firmat un bon grapat de peces conjuntament i amb altres companys. Diu Fullana que, en general, cerquen excuses per fer feina junts: “Si bé a ell li agrada més que a mi fer feina tot sol, sap que necessita la gent per no entrar en bucle. Crec que jo li aport un punt de terra, i sense dubte ell a mi m’aporta la volada”.

Per anar acabant, i per si Joan Tomàs llegeix això i considera que és hora de donar una explicació al seu amic, Joan Fullana recorda: “L’any que vaig fer els 18 es va presentar a ca meva amb un regal: un pot de sabó de Marsella. Quan li vaig demanar què volia dir, em va dir: “Tu sabràs”. I encara no ho he descobert”.