La pressió dels docents amb conflictes familiars que esclaten dins les escoles

PalmaInfants que no tenen una alimentació correcta, amb mancances emocionals, psicològicament afectats i amb famílies absents. Aquestes són algunes de les realitats conflictives, de cada vegada més habituals, a les quals s’enfronten les escoles de les Balears, lligades a l’increment d’alumnat vulnerable i en risc de pobresa. Els equips docents fan feina per intentar combatre les dificultats a partir dels recursos propis i de diferents programes governamentals. Però no aconsegueixen arribar a tothom. “Tant els professors com els equips d’orientació anam sobrepassadíssims. Ens feim càrrec dels casos més urgents, com per exemple alumnes que pateixen agressions a casa, situacions de fam extrema, alumnes que estan fins a la 1 de la matinada pel carrer…”, enumera Magdalena Vázquez, professora de l’IES Politècnic, un centre que ha esdevingut un referent en atenció a la vulnerabilitat i que Educació tancarà per convertir-lo en un centre d’FP.

És sabut que els centres educatius són un reflex de la societat, amb tots els problemes que té. I és a les etapes d’Infantil i Primària on els infants pateixen més les mancances econòmiques i afectives del seu entorn, just en un moment en què estan en ple desenvolupament cognitiu. Les escoles intenten exercir el seu paper de compensadores de desigualat, però la vulnerabilitat (especialment a alguns centres) és tan gran, que no sempre s’aconsegueix. Moltes dificultats venen derivades dels problemes de conciliació de les famílies. “Tenim infants que conviuen amb els padrins i que estan des de les 7 a les 17 h a l’escola”, assenyala el director del CEIP Es Puig de Lloseta, Miquel Bujosa. “Molts dels infants, especialment a Infantil, tenen carències emocionals, pugen de curs i aprenen a surar, però les mancances no desapareixen”, afegeix. “N’hi ha que a vegades es porten malament perquè reclamen l’atenció d’un adult”, exposa.

A l’IES Politècnic tenen alumnes que passen fred a l’hivern perquè no duen roba d’abrigar ni berenar. Són els tutors els encarregats de detectar aquestes situacions i notificar-les. “Vàrem organitzar un projecte de berenars saludables. Els dijous una empresa ens duia fruita, fruits secs i sucs, i es repartia a tots els alumnes, independentment de quina fos la seva realitat. D’aquesta manera aconseguíem que arribàs als vulnerables, però sense que se’ls assenyalàs”, explica Vázquez.

Estudiants emocionalment afectats

A Secundària també noten el malestar emocional dels infants, que es fa evident habitualment. “Tenim joves molt afectats per la realitat socioeconòmica que tenen a casa, per un divorci, per una mort, per discussions fortes. Quan els coneixes ho notes tot d’una. Responen a tot amb tristor o amb molta agressivitat. Als professors se’ns trenca el cor”, assenyala la docent del Politècnic. En aquest context, la introducció dels psicòlegs als centres de Secundària ha estat una ajuda indispensable però insuficient, perquè a molts d’instituts tenen més feina de la que poden assumir.

Els centres educatius també afronten conflictes entre alumnes i entre famílies, que no sempre es produeixen durant l’horari escolar. “A principis de curs hi hagué un enfrontament entre dos alumnes que es va arreglar dins l’escola. Però quan varen arribar a casa els infants ho varen contar amb una altra versió”, exposa un mestre d’una escola del Pla de Mallorca. El que va passar és que, en lloc de demanar-ho a l’escola, les famílies es van comunicar pel grup de WhatsApp de famílies. Tot va anar complicant-se fins al punt que es va arribar a posar pel grup el nom i llinatges d’un dels infants implicats i el van criticar amb duresa. “Es va enviar un correu a les famílies per informar-les que el centre té els seus mecanismes de resolució de conflictes, amb figures com la dels alumnes mediadors, i que necessitam que pares i mares acompanyin en el procés, no que hi posin pedres”, recorda el docent.

La situació descrita afecta de ple la feina de resolució de conflictes que es fa a moltes escoles i instituts. Són molts els docents que habitualment contacten l’ARA Balears per explicar conflictes semblants. Xavier Ferriol és el president de la Federació de Famílies de Mallorca (FAPA) i també és professor. Reconeix que a vegades les famílies poden ser la causa dels conflictes que es produeixen dins els centres. “Reben una part del missatge a través dels fills. Hi ha un biaix i poden afegir llenya al foc, més que no ajudar”, diu.

Els continguts de les xarxes socials i la vida dels alumnes fora dels centres a vegades dinamita la feina de mesos que es fa amb ells. “Tu pots fer activitats per promoure els drets de les persones del col·lectiu LGTBI, però arriba el cap de setmana, els infants van al futbol i escolten un adult que diu ‘aquest corr com un maricó’, i tota la feina s’esfuma”, lamenta el director del CEIP Es Puig.

Els centres educatius asseguren que treballen per compensar les desigualtats dels alumnes, tant econòmiques, com culturals. Els professionals consultats confessen que els centenars d’inputs que reben diàriament els infants i adolescents, lligats a una realitat econòmica de cada vegada més complexa per a moltes famílies, frenen l’ascensor sociocultural construït al llarg de dècades.