Demanda l'Ajuntament per no empadronar-la: "Com puc ser ocupa si pago l'assegurança del pis?"

MartorellLa Rosa R.R. fa més de tres anys que viu en un pis del barri de Buenos Aires de Martorell, però l'Ajuntament li impedeix empadronar-se perquè no té cap títol de propietat ni contracte de lloguer. Fins a sis cops ha demanat l'ingrés al padró i en tots els casos no ha rebut cap resposta, si bé la llei interpreta aquest silenci com a positiu passats els tres mesos reglamentaris. Però ella continua sense constar al padró.

Davant d'aquest incompliment sistemàtic, la Rosa i cinc veïns afectats més van presentar una inèdita demanda conjunta contra el consistori, però la titular del jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona va rebutjar l'estratègia conjunta i, sense entrar a valorar el fons, s'ha quedat només amb una demanda individual, la de la Rosa. Si en el procediment la justícia li dona la raó, l'advocada Esther Sancho, que representa els afectats, tramitarà les altres denúncies. La tria de la Rosa, de nacionalitat espanyola, i no de la resta de demandants (tots amb passaport estranger) respon al fet que el seu nom encapçalava l'expedient, matisa la lletrada. "Esperem que aquesta primera demanda aplani el camí de la resta", afirma Sancho, del despatx lleidatà Simeó Miquel.

Entitats com la Plataforma per la Hipoteca del Baix Llobregat Nord o Papers per a Tothom denuncien que fa anys que el consistori de Martorell, que dirigeix el juntaire Xavier Fonollosa, denega els empadronaments a les persones que ocupen un pis o no tenen el permís de la propietat. "Jo no m'hi sento, d'ocupa, no he donat mai un cop de peu a cap porta ni he pagat per unes claus", s'escuda aquesta dona obrint una carpeta plena de papers. "És més, pago la llum, l'aigua i el gas i no dec cap mensualitat. I també pago una assegurança per al pis. Com pot ser que em diguin ocupa?", es pregunta la Rosa, activista de la Plataforma.

La Rosa té ara 61 anys. Primer una malaltia laboral la va treure del mercat laboral i, amb una pensió mínima, va deixar de pagar el lloguer d'un pis de l'Hospitalet que compartia amb un fill de 20 anys. Per sort, va poder evitar quedar-se al carrer perquè un cunyat li va proposar que es traslladessin en un pis de la seva propietat on vivia la seva mare a canvi de tenir-ne cura.

Al cap de pocs mesos, aquest home va perdre el pis per impagament de la quota de la hipoteca, però l'entitat bancària va acceptar que la mare s'hi quedés en usdefruit durant quatre anys. Poc després, la dona va morir de sobte, i la família va donar permís a la Rosa per quedar-s'hi. Per contra, l'entitat bancària ha intentat en dues ocasions fer-la fora, però finalment no s'ha fet efectiu el desnonament i mare i fill continuen vivint-hi. Diu que ha intentat diversos cops pagar al banc un lloguer social, però no se n'ha sortit.

Un dret de drets

L'objectiu de la demanda judicial és que la justícia obligui l'Ajuntament a empadronar la Rosa, tal com estableix la llei de base local, que entén el padró com un dret i un deure per a l'administració i l'administrat. "El silenci deixa els ciutadans als llimbs", indica l'advocada Sancho, per a qui impedir l'empadronament suposa "vulnerar drets fonamentals", ja que el padró és un "metadret", és a dir, un dret que dona accés a altres drets i serveis bàsics.

A la Rosa, el fet de no estar al padró li suposa no poder exercir el dret a vot, ja que no consta al cens. Però el que més l'amoïna és que el Centre d’Atenció Primària (CAP) no li fa el duplicat de la targeta sanitària que va perdre fa uns mesos i, per tant, ha de pagar la medicació receptada com a malalta crònica. Tampoc pot acollir-se a beneficis per a residents de la ciutat, com la targeta de l'autobús urbà, per exemple.

De moment, en una vista prèvia, la jutgessa no va acceptar la demanda col·lectiva per raons de forma, però no va entrar a fer cap prejudici sobre si l'Ajuntament ha vulnerat drets fonamentals. En canvi, la Fiscalia sí que va apuntar que el consistori té l'"obligació jurídica" d'empadronar sense haver d'entrar a valorar ni la qualitat de l'habitatge ni l'existència de contracte. A partir d'ara, el jutjat està a l'espera de la incorporació a la causa de proves documentals. Des de l'Ajuntament de Martorell s'han limitat a comentar que el municipi continuarà amb la política d'empadronament com fins ara i que, en tot cas, assumiran la decisió judicial quan n'hi hagi.

L'enduriment dels requisits per empadronar s'escampa pels ajuntaments catalans, alerta la Xarxa d'Entitats pel Padró, que denuncia com aquesta exclusió deixa en la vulnerabilitat veïns ja de per si amb més problemes socials, sense que es tingui en compte les dificultats d'accés a un habitatge pels preus desorbitats i la impossibilitat de fer un contracte als estrangers sense residència legal. L'últim acte d'aquesta tendència és la proposta de Junts d'excloure els ocupes del padró, com és el cas de Martorell, Sant Vicenç de Castellet o Figueres.