Si llegeixes, viuràs més i millor

Si llegeixes, viuràs més. I no és una amenaça, sinó una evidència científica. Per ser exactes, viuràs un 20% més que les persones que no llegeixen, una xifra que es redueix lleugerament en els lectors de revistes i diaris, segons un estudi publicat a Social Science & Medicine, liderat per la Universitat de Michigan, que relaciona la lectura amb la longevitat i que ha fet un seguiment dels hàbits lectors de més de 3.600 persones de més de 50 anys als Estats Units durant 12 anys.

La majoria dels lletraferits de l’estudi ho eren de ficció i, per tant, se n’extreu que la no-ficció resulta una mica menys avantatjosa. La ficció, a més, té premi extraordinari perquè també ens fa més bons ciutadans, tal com explora una anàlisi publicada a Journal of Experimental Psychology, ja que millora habilitats socials com ara l’empatia.

“Quan llegim ficció, estem simulant les històries i les experiències dels personatges. Això actua com un entrenament i un enfortiment de les nostres habilitats socials, ja que vivim experiències emocionals, mentals i socials que també es donen en la vida real. A més, et dona informació valuosa sobre la psicologia humana, la interacció social, altres països, altres cultures i altres persones", apunta la neuropsicòloga Alba Roca Ventura, investigadora del Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) de l’Institut Guttmann, que ha recopilat les investigacions capdavanteres sobre la relació entre la lectura i la salut cerebral.

“Aquest coneixement és difícil d’obtenir d’una altra manera, i llegir ficció permet als lectors ampliar la seva comprensió del món i dels altres”, afirma Roca Ventura.

La lectura, com qualsevol altra activitat d’estimulació cognitiva, “com pot ser escriure, fer música, o també muntar una empresa”, fa que “el cervell sigui més eficient i tingui més reserva cognitiva, i això s’associa indirectament amb la longevitat”, afegeix el també investigador del BBHI David Bartrés-Faz. Bartrés-Faz assegura que és una qüestió de plasticitat i resiliència, dues habilitats clau que permeten al nostre cervell adaptar-se als canvis al llarg de la vida i que poden mesurar-se a través de la neuroimatge.

Aquests i altres beneficis de l’estimulació cognitiva són els que han explicat els investigadors i neuropsicòlegs de l’Institut Guttmann a l’Ateneu Barcelonès i a la biblioteca La Sagrera en el marc del 60è aniversari d'aquesta entitat dedicada a la neurorehabilitació. Les xerrades inciten inevitablement el públic a agafar un llibre a la sortida. Llegir, insisteixen, “millora l’atenció, la concentració, la memòria i la parla”, però és que “activa tantes regions que millora l’estat global del cervell”, resumeix Roca Ventura.

Llegir, l’elixir de la joventut

L’estimulació cognitiva ajuda a evitar el deteriorament cognitiu i malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. “Ajudant que les neurones visquin més temps i es connectin millor entre elles, el cervell aconsegueix endarrerir el deteriorament. I quan ja no el pot evitar, troba la manera de compensar-lo”, defensa Roca Ventura. Per tant, un cervell lector “té un efecte protector que es manté al llarg de la vida de les persones i que fa que rendeixin millor cognitivament”, afirma Bartrés-Faz. També “és més eficient per tolerar lesions”. L’investigador subratlla que aquesta capacitat resilient del sistema nerviós central per reorganitzar-se provoca que “amb el mateix grau de dany cerebral d'una patologia, es manifestin menys símptomes”.

Un dels estudis científics que va establir una evidència clara sobre l’impacte de la lectura en l’envelliment va ser el conegut com l’estudi de les monges, publicat a Annals of Internal Medicine el 2006. L'autor, l’epidemiòleg i professor de neurologia de la Universitat de Kentucky (EUA) David Snowdon va fer una investigació en un convent de monges de Minnesota, que després va ampliar a altres convents fins a estudiar 678 participants. Després d'explorar els cervells d’algunes de les monges més actives físicament i mentalment d'aquells convents que van donar el seu cos a la ciència en morir va veure que, malgrat que alguns mostraven senyals d’Alzheimer i demència, no n’havien mostrat cap símptoma durant els anys de seguiment. Aquest curiós estudi va arribar a demostrar fins i tot que hi havia una relació entre la complexitat de l’estil d’escriptura que tenien abans d’arribar al convent i el deteriorament de la seva salut cognitiva durant la vellesa.

Com més aviat millor

Per gaudir dels beneficis cognitius de la lectura, ¿cal haver començat durant la infància o mai no és tard i ens hi podem posar ara? Els estudis científics duts a terme sobre aquest aspecte conclouen que les persones il·literades que aprenen de grans a llegir i escriure es beneficien de canvis funcionals i estructurals al cervell. Ara bé, tot i que l’exposició a un ambient cognitiu enriquit és positiva i beneficiosa al llarg de tota la vida, “l’efecte més gran es produeix en edats primerenques, especialment en adolescents i joves, ja que es tracta d’un període determinant en què el cervell està madurant” i això el fa “més resistent i millor”, afirma Bartrés-Faz.

No és un coneixement gens fàcil d'adquirir. Ho veiem amb els infants que n’aprenen, quan fan el gran esforç d’intentar unir els fonemes i grafemes ben a poc a poc. I és que la lectura no és un procés natural com sí que ho és el llenguatge oral. “Des dels primers sistemes de comunicació dels homínids, fa uns 5 o 6 milions d’anys, la pressió evolutiva ha afavorit el desenvolupament d’una arquitectura cerebral altament especialitzada en la parla.

En canvi, la lectura és una invenció molt recent en termes evolutius: els primers sistemes escrits apareixen fa uns 5.000 anys, i els sistemes alfabètics, que permeten vincular els sons amb símbols escrits, són encara més recents. No és fins a la invenció de la impremta, al segle XV, que es comença a estendre la lectura com una pràctica habitual”, desenvolupa Roca Ventura.

“El cervell no està creat per llegir. Ha hagut de reaprofitar àrees que tenien altres funcions”, continua l'investigador del BBHI. L’àrea cerebral principal que utilitzem quan entomem un llibre és, curiosament, l’anomenada àrea visual de la forma de les paraules, que es connecta amb la xarxa del llenguatge i enforteix també la parla. Aquesta àrea, abans d’aprendre a llegir, la fem servir per reconèixer cares i objectes, funció que en cervells lectors es trasllada a l’hemisferi dret. No és una àrea limitada a les persones vidents, com s’havia pensat anteriorment, sinó que les persones cegues també l’activen quan llegeixen en braille, expliquen els experts.

Aquesta reorganització de les funcions cerebrals du Bartrés-Faz a pensar que el cervell s’adaptarà a qualsevol escenari, fins i tot a la intel·ligència artificial. Quan no hi havia GPS, un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences va revelar que els cervells dels taxistes londinencs tenien l’àrea cerebral que utilitzem per a la representació de la memòria espacial, l'hipocamp, molt més desenvolupada que la resta de ciutadans. Els deu haver deixat de créixer ara que utilitzen el Google Maps? Deixarem de desenvolupar l’àrea visual de la forma de les paraules si redactem correus amb ChatGPT? “La funció de la navegació la farem servir per a una altra cosa, com per exemple per introduir al GPS la millor ruta o identificar la millor opció entre els servidors disponibles. Abans no gestionàvem informació. Vam deixar de memoritzar els números de telèfon. Tenim menys memòria? Jo crec que no. La fem servir per a altres funcions”, conclou.

L’hàbit d’estar bé

L’estimulació cognitiva ha de ser un hàbit saludable com ho és l’exercici físic, la nutrició o la socialització; però hi ha un altre factor que entra en joc per aconseguir tenir un cervell sa. “Cuidar la salut mental és cuidar la salut cerebral”, diu Bartrés-Faz, que posa sobre la taula una qüestió que sovint no és tan evident com sembla i a la qual ha dedicat les seves últimes investigacions. El seu estudi publicat a Nature Mental Health identifica que “les persones amb pensaments repetitius negatius o aquelles que no senten que tinguin un pla vital, uns valors o un sentit de la vida que els faci llevar cada dia tenen més deteriorament cognitiu i més risc de patir malalties neurodegeneratives, com ara la demència”. La investigació duta a terme amb 1.000 participants majors de 60 anys demostra que les persones amb aquests factors psicològics rebaixen el rendiment en proves de memòria i tenen més atròfia en àrees relacionades amb l’Alzheimer.

La bona notícia és que ho podem modificar: “De la mateixa manera que pots canviar la dieta, pots anar al psicòleg i que t’ajudi a canviar la manera de percebre el món”, proposa l’investigador. Així, “a més de menjar bé, dormir bé, socialitzar i fer exercici, t’has de preguntar com estàs des del punt de vista psicològic” per mantenir la teva ment en el millor estat possible. I, també, esclar, agafar un (bon) llibre.