Homes ‘escorts’: “La tarifa depèn de l’oi que em faci el client”

PalmaLa primera vegada que Miquel va cobrar per un servei sexual tenia 19 anys. Les despeses de viure i estudiar a Londres s’havien disparat el segon any de carrera. Sense beca, compatibilitzava tres feines a temps parcial per costejar el préstec universitari i el lloguer. Els extres de l’hostal juvenil, el restaurant grec i el bar gai no donaven per a més. Llavors, en una aplicació de cites gai, va arribar la proposta: “Un individu em va oferir 500 lliures per pixar-li damunt. Era el que guanyava en un mes amb les altres feines”. Després d’aquesta experiència, va posar un anunci en línia i es va professionalitzar. Deu anys després, el mallorquí combina la prostitució amb el càrrec de secretari de relacions internacionals a l’Organització de Treballadores Sexuals (Otras), sindicat que representa a l’estranger reclamant drets per al col·lectiu.

La visibilitat de Miquel és l’excepció entre els treballadors sexuals. No hi ha estudis, xifres oficials ni programes específics de les administracions per a ells com sí que en tenen les dones del gremi. La memòria de la Xarxa d’Atenció Directa de Persones que Exerceixen la Prostitució (Xadpep) de 2023 publicada per l’Ajuntament de Palma, recull que dels 1.121 usuaris atesos a les entitats socials, només 21 van ser homes, a penes un 2% del total. Des d’Otras neguen que aquestes dades siguin representatives del nombre d’homes que ofereixen serveis sexuals. “No som una part residual d’una comunitat, però l’Estat està obsessionat a criminalitzar i controlar que una dona vengui sexe a un home. Si fiques un home amb un altre home, ja no interessa perquè se surt dels seus esquemes. I com que no hi ha criminalització cap als homes, no se senten interpel·lats a lluitar pels seus drets”, explica l’activista, qui el 2021 va comptabilitzar 650 anuncis d’escorts homes a Mallorca a Internet. “Molts mallorquins ho fein. A Grindr [aplicació de contactes gai] hem començat tots els que ens dedicam a això, sense ser víctimes de tràfic, ho feim per guanyar més en menys temps”, assevera.

L’associació Alas, centrada a promocionar la salut sexual i, per tant, amb una activitat més transversal que l’atenció als treballadors sexuals, tampoc disposa de xifres. El coordinador de l’ONG a les Balears, Joan Viver, confirma que es tracta d’un “segment molt invisible” que anuncia els seus serveis a les pàgines de contactes. “Tenen menys recursos i llocs als quals acudir perquè les entitats s’ocupen de la prostitució femenina, encara que a Alas els donam atenció més especialitzada per la nostra mirada cap a la diversitat”, assenyala Viver, qui nega l’existència d’un perfil concret sobre qui paga per sexe. “N’hi ha de tots els rangs d’edat i origen, encara que a la prostitució masculina la immensa majoria són homes”, diu.

Miquel comparteix la idea de la varietat entre els clients. “Uns són fetitxistes i et demanen que els tiris menjar, uns altres no volen perdre el temps a Grindr i n’hi ha molts casats heterosexuals que no s’atreveixen a dir a la seva parella què els agrada en el sexe. Venen molt nerviosos, amb una mica de por o directament són verges. Una minoria molt petita són com Torrente, i una altra minoria com Richard Gere. La majoria és gent normal que acaba al cap de cinc minuts i la resta del temps consisteix a ser allí, tranquil·lament, parlant. La gent pensa en coses sòrdides, fosques, i aquest treball és bastant mundà i tranquil. Sembla una feina d’oficina perquè les coses que passen al dormitori no són res de l’altre món. Molts et conten els problemes amb la seva dona o que se senten sols i el sexe a vegades és una excusa”, explica Miquel.

Els anuncis de les pàgines de contactes inclouen una presentació, una descripció de dades físiques, els serveis i tarifes, vies de contacte, les especialitats i un carrusel de fotos explícites. La nacionalitat dels homes també hi surt i, entre les ofertes, destaquen les de nois de Veneçuela i Colòmbia, dos dels països amb major nombre de migrants a les Balears. La majoria atén el seu domicili o es trasllada, amb tarifes distintes per a cada situació. “Molts dels mallorquins també treballen en agències, hotels, saunes i no són persones en situació de vulnerabilitat”, aclareix Miquel.

Copa i pel·lícula

David té 24 anys i va arribar de Colòmbia a un poble de Mallorca fa tres anys. En situació irregular i davant la falta d’ocupació, va decidir anunciar-se com a escort. “La meva mare viu aquí i sap que em dedic a això. Els meus clients són senyors casats vells, d’entre 60 i 80 anys”, explica. Són homes d’alt poder adquisitiu que moltes vegades ni tan sols li reclamen sexe. “Tenen molts doblers, bones cases i volen prendre una copa i veure una pel·lícula, la companyia. Alguns consumeixen drogues, però jo aclaresc que no ho faig. Pot semblar fàcil perquè no has ni de practicar sexe, però no ho és per un tema mental. Aclapara molt estar amb gent tan major, a les seves ordres, com servint-los”, afegeix. David és bisexual i té una parella actualment que entén el seu treball. En el seu perfil d’internet anuncia el servei a 80 euros, però la tarifa n’és molt flexible. “Si sé que tenen doblers els cobr 180 euros l’hora. Als polítics i empresaris mallorquins, també. Un d’ells vaig saber que tenia un càrrec important quan el vaig veure a la tele”, prossegueix. El més car són les sortides fora d’Europa: 800 euros per anar a Dubai a una festa privada organitzada per un magnat àrab. “Anàvem molts al·lots i al·lotes contractats per una agència”, revela sobre un viatge per al qual la seva situació irregular no va suposar un problema.

Una vegada ha obtingut els seus papers, només manté tres clients, un complement a la feina a l’hostaleria. “En realitat, abans posava la tarifa en funció de l’oi que em feien. Era esgotador estar amb gent tan major i haver d’utilitzar Viagra. Per mi, la situació ideal seria no haver de fer això”, revela.

Tenir un 'sugar daddy'

Alberto està prop dels 40 i acaba d’estrenar-se a una web de contactes. Resideix a Eivissa i no vol que els preus de l’habitatge rebaixin el seu nivell de vida. “He tingut una persona que em donava capritxos sense practicar sexe”, revela en referència a la figura d’un sugar daddy, un home major d’alt poder adquisitiu que li feia regals. “Jo tenc la meva feina i no vull que això em doni menjar, però als meus amics els ha funcionat i he decidit provar-ho”, afegeix.

Cap dels escorts nega que els doblers els ha procurat una major estabilitat. “La meva qualitat de vida ha augmentat moltíssim”, reconeix Miquel, qui desglossa alguns dels seus ingressos màxims. 2.500 euros en un dia; 8.000 per viatjar una setmana amb un client; 150 euros per un servei a Mallorca; 350 euros a Dubai al seu hotel, 500 si es desplaça. I després està el que es coneix com a overnight, passar tota la nit amb el client: 1.000 euros a Espanya; 3.000, a Dubai. “En llocs com Dubai o Qatar és on més es guanya, en general als països on regeix la llei musulmana”, aclareix.

Del sindicat Otras formen part homes bisexuals casats i amb fills que complementen els seus ingressos amb serveis sexuals i també homes heterosexuals que ofereixen els seus serveis sota el terme Gay for pay. L’acord és bàsic; un pacte abans de tancar el tracte sobre què inclou la tarifa i què no.

'Chemsex'

El sexe amb l’ús de drogues forma part de la realitat dels escorts. El fenomen es coneix com a chemsex. “Hi ha al·lots que directament es neguen a participar; uns altres ho accepten i altres fingeixen que es droguen per acontentar el client. Els que més recorren a aquesta pràctica són empresaris, advocats i gent d’alt poder adquisitiu. I l’avantatge és que qui es droga sol quedar-se més temps i aquí es factura per hores”, explica Miquel, qui critica que el debat sobre la prostitució estigui en mans de polítics i experts i no se li doni veu als protagonistes. “Jo treball per doblers. Per què els abolicionistes no consideraven que hi havia un condicionant quan feia feina de cambrer? Per què no tenc aquesta llibertat com a treballador sexual? El problema és la societat moralista, hipòcrita. Em diuen que no soc representatiu i ho soc més que les polítiques que parlen i no han exercit la prostitució. Hem normalitzat que dones feministes puguin parlar del tema i jo no. No tenen credibilitat. Jo no estic venent el meu cos. És un concepte molt masclista”, denúncia l’activista, especialment crític amb el posicionament del PSOE.

En defensa de la seva professió, Miquel aclareix que, com a autònom, és “un membre productiu de la societat”. Utilitza l’epígraf 899 d’altres activitats en l’Agència Tributària. “Jo pag els meus impostos a través d’un gestor que no és un proxeneta. El govern d’Espanya, molt abolicionista, em clava l’IVA del que ‘declar’ per xuclar polles”, conclou.