Quin nivell de català s'exigeix ara als immigrants?

BarcelonaEl secretari general de Junts, Jordi Turull, i la portaveu del partit de Carles Puigdemont al Congrés, Míriam Nogueras, han recalcat els últims dies que, quan s'efectuï la delegació de les competències d'immigració, el coneixement del català serà un "requisit" per obtenir el permís de residència a Catalunya. Unes declaracions que han fet esverar la dreta i han provocat la reacció del govern espanyol. El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha dit que "no hi ha cap referència a cap requisit" en la proposició de llei i la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha aclarit que "la llengua no és un requisit per denegar un permís, expulsar una persona o prohibir l'entrada", i ha avisat que "a aquesta delegació de competències se li aplicarà la normativa vigent en matèria lingüística". El president espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat, en tot cas, que "en la nostra Constitució ve recollit, a més del castellà, la cooficialitat d'unes altres tres llengües. I en la llei d'estrangeria es diu que es necessita també un coneixement de les llengües que es parlen en cadascun dels seus territoris". Quin és doncs ara el nivell de català que s'exigeix als immigrants per al permís de residència?

Fa cinc anys que Mariló Carrasco va arribar a Catalunya des de Colòmbia, però no va ser fins al setembre del 2024 que va poder obtenir el primer permís de residència, que té una vigència d'un any. Explica a l'ARA que per aconseguir-ho va haver d'acreditar l'arrelament social; la via més comuna de les previstes a la llei d'estrangeria, desenvolupades per la Generalitat. Aquesta acreditació s'obté, ja sigui a través de només 45 hores de cursos del Consorci de Normalització o de demostrar un bon nivell en l'entrevista que es fa amb el funcionari de l'ajuntament. Carrasco està treballant en la mateixa empresa de neteja que la va contractar i que li va permetre la regularització, però la seva gran por és quedar-se a l'atur, cosa que li complicaria la renovació.

No es denega el permís per no saber català

L'article 2 ter de la llei d'estrangeria esmenta "l'aprenentatge del conjunt de les llengües oficials" com a "factors essencials d'integració"; l'article 68 parla de la participació en "programes d'inserció sociolaborals i culturals" per als informes d'arrelament, i l'article 31 deixa clar que, per renovar el permís de residència, "es valorarà especialment" que la comunitat autònoma emeti "un informe positiu" que "certifiqui l'assistència a les accions formatives previstes en l'article 2 ter d'aquesta llei", entre les quals s'esmenta la llengua. Ara bé, és la Generalitat la que ha regulat l'acreditació de llengües per als permisos de residència.

Segons recull la instrucció del 2017 de la Generalitat, l'administració catalana exigeix per a la primera renovació del permís de residència "una competència lingüística bàsica en català i en castellà si pot entendre paraules quotidianes i frases simples, i interactuar d’una manera molt senzilla sempre que l’altra persona parli a poc a poc i amb claredat". A la Vall d'Aran, l'idioma en joc també és l'aranès. Aquest pas és obligatori per obtenir l’informe d’esforç i integració per a l’arrelament social, que tramita la Generalitat des del 2012, mitjançant la direcció general de Migracions i Refugi del departament de Drets Socials i Inclusió. Un cop aprovat, aquest informe serveix tant per iniciar altres tràmits com per obtenir l’informe per a l’autorització per arrelament, la renovació de l’autorització de residència temporal, l'adquisició de la nacionalitat per residència i l'accés al mercat de treball.

Però com s'avalua? A través de l'entrevista amb el funcionari de l'ajuntament, aportant un certificat oficial de nivell de català per part de Política Lingüística, de com a mínim el nivell A1 o A2, o bé assistint a un curs de formació mínima de només 45 hores. Aquest curs s'ha d'acompanyar de "certificacions emeses pel Consorci per a la Normalització Lingüística" o entitats amb conveni que facin esment de "la data de la formació i de les hores d’assistència".

Fins i tot es matisa: "Si en el decurs de l’entrevista es constata que la persona sol·licitant no parla i no entén cap de les dues llengües oficials, el document proposta i l’informe seran desfavorables, malgrat que hagi realitzat formació lingüística". Ara bé, respecte al català, segons admeten els tècnics, encara que siguin desfavorables pel desconeixement del català, el més habitual és que l'Oficina d'Estrangeria ignori aquest punt. Encara que això no consti enlloc, segons fonts coneixedores consultades per l'ARA, no desenvolupar-se mínimament en català no és un motiu per denegar cap mena de permís si es tenen la resta de requisits en ordre.