“Si volen que la terra faci olor de roses, han de comprar un xalet a Son Vida”
Els pagesos denuncien que, a més dels problemes que pateix el sector primari de les Balears, també han de suportar pressions dels veïns que viuen en els xalets construïts en el sòl rústic
PalmaA més dels greus problemes que pateix el sector primari a les Balears, els agricultors i els ramaders també reben pressions per part dels veïns a qui, segons conten, “els molesta” que facin la seva feina. Sovint reben queixes, amenaces i, fins i tot, a alguns els han arribat a agredir físicament pel renou de la maquinària o dels picarols de les ovelles i per l’olor dels fems amb el qual adoben la terra, entre altres. “La terra es cuida d’aquesta manera. Si no volen sentir ni un renou i esperen que foravila faci olor de roses, el que han de fer és comprar un xalet a Son Vida”, reclama un pagès que vol mantenir l’anonimat.
En la mateixa línia, conta que té una veïna russa que “cada dos per tres fa clots enmig del camí” perquè s’hagin de returar amb el camió, perquè si no aixequen “molta pols”. “Un dia la hi vaig trobar que en feia, li vaig llevar el carretó i em va pegar un cop de puny entre la boca i el nas. També ha tirat poalades d’aigua a ma mare i inclús un dia va deixar el seu nadó enmig del camí perquè ens haguéssim d’aturar”, afegeix.
Per la seva banda, un ramader del Raiguer conta que va haver de llevar els picarols a les ovelles perquè “molestaven una veïna”. “Han de tenir clar on van a viure. Venen a foravila i volen totes les comoditats com si fossin a la vorera de la mar”, lamenta. A més, critica que a causa dels alts preus dels terrenys “és impossible que cap pagès en pugui comprar un”. Per això carrega contra les pressions urbanístiques que suporta el sòl rústic. “Tots els bocins de terra han de ser o per posar-hi plaques solars o per construir-hi xalets”.
Normes com la Llei de simplificació administrativa, que el PP i Vox varen tirar endavant al Parlament, faciliten la nova construcció principalment al sòl rústic. El coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià, explica que els membres d’aquest sindicat agrícola es varen arribar a plantejar “demanar que es prohibís construir en rústic”. “Si no, no hi haurà lloc per cultivar. La gent pensa que a Mallorca tenim solars de 15.000 metres i no és així”, diu.
Les entitats agràries estan assabentades dels problemes de convivència que, segons assenyalen els pagesos, estan “a l’ordre del dia” per a tots els que s’hi dediquen. De fet, Gaià exposa que les queixes per aquest malestar entre veïns “van creixent” a la vegada que augmenten les construccions a foravila. “Això passa d’ençà que es construeix al camp. És una cosa relativament nova perquè quan el meu padrí llaurava de nit era impensable que algú es queixàs”, insisteix Gaià.
El xaletisme en sòl rústic no només ha reduït l’espai en el qual els pagesos poden desenvolupar la seva activitat, sinó que també “ha lesionat els seus drets”, segons assegura el president de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema), Miquel Coll.
Per altra banda, els pagesos apunten que, en el cas de les cases de lloguer de foravila, els llogaters es queixen als propietaris de les olors, els renous dels tractors o dels picarols de les ovelles “perquè els facin descompte”.
Telefonar a la policia
De vegades, els veïns han telefonat a la policia local o directament a la Guàrdia Civil perquè els pagesos deixin de fer la seva feina. “Un vespre embolava bales de palla i va venir la Policia Local perquè una veïna s’havia queixat que feia renou amb el tractor”, recorda Miquel (nom fictici).
En la mateixa línia, Toni (nom fictici), que es dedica a dur camionades de fems a finques per adobar la terra, reconeix que han telefonat diverses vegades a la Guàrdia Civil mentre feia la seva feina. “Em deien que no ho podia escampar i va venir el Seprona i els va dir que jo feia la meva feina i que no m’aturàs”, aclareix. De fet, explica que la Cooperativa de l’Esplet li va fer un paper perquè poguessin cridar als municipals directament si algú es queixava, i així no aturar la feina. “Procuram fer la màxima via possible per escampar-lo, però és el nostre ofici”, justifica.
Tot i això, la Guàrdia Civil ha assegurat a l’ARA Balears que gairebé no hi ha denúncies per renous ni per escampar fems. “N’hi ha una o dues a l’any. No hi ha cap conflicte amb els pagesos”, sentencien fonts d’aquest cos.u
