La Casa de la Maternitat: de la legalització de l'avortament a la supervisió de les monges

Barcelona"El meu pare no volia que jo treballés a la Casa de la Maternitat, però tant jo com la meva mare ens vam posar molt fermes i ho vam aconseguir", explica Fina Flórez Basany. Aquesta infermera vocacional va néixer a la Casa de la Maternitat el 1947, hi va créixer i després va treballar-hi fins a jubilar-se. "La meva mare va ser una renúncia i la van adoptar, però quan tenia 16 anys, durant la Guerra Civil, va haver de tornar a la Casa de la Maternitat. No va tenir una infància gaire feliç i tornar a la Casa de la Maternitat va ser com un petit miracle. Allà va aprendre moltíssim. Era una dona molt ben preparada", diu Flórez. Va ser també a la Casa de la Maternitat de Barcelona on la mare de la Fina va conèixer el seu marit, que n'era el conserge. "El matrimoni la va castrar, ja no va poder continuar treballant", afegeix Flórez.

El testimoni de Flórez és un dels molts que està recollint l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona per recuperar i difondre la memòria oral d’aquesta institució. "Repassant la documentació vam constatar que la part vivencial, l'experiència vital, no queda reflectida a la documentació i que encara érem a temps de recollir aquesta experiència acudint a la memòria oral", explica Jordi Vilamala, cap de l’oficina d’arxiu i gestió documental de la Diputació de Barcelona. La Casa de la Maternitat va obrir el 1853 amb el primer trasllat de trenta-dos infants asilats i nou dides des de l’Hospital de la Santa Creu als locals cedits per la Casa de la Misericòrdia, que depenia de l’administració municipal, al carrer de les Ramelleres, al barri del Raval. En els inicis, aproximadament el 50% de les criatures que ingressaven a la Casa de Maternitat hi arribaven a través d’un torn instal·lat al mur exterior de l’edifici que consistia en una caixa de fusta giratòria. El 1854, amb un brot de còlera que hi va haver la ciutat, es va plantejar reubicar la institució. El 1884 es va començar el trasllat al complex hospitalari situat al districte de les Corts de Barcelona.

Va ser allà on va créixer la Fina Flórez. L’arribada de la Segona República (1931-1936) va comportar una major sensibilitat davant els drets i la protecció dels infants. Per exemple, el torn va desaparèixer el 1931. Entre altres canvis, hi va haver l’entrada de dones amb idees molt avançades, com la militant anarquista Àurea Cuadrado, que va ser directora de la Casa de la Maternitat després de l'esclat de la Guerra Civil. El desembre del 1936, el Govern de la Generalitat va aprovar l’autorització de l’avortament i, a la Casa de la Maternitat, les dones podien fer-ho amb garanties. Cuadrado va fer molts canvis, que van tenir una vida molt curta, i era una abanderada de la "maternitat conscient". És en aquest context quan va tornar la mare de Flórez, perquè ja no podia continuar vivint amb la família que la va adoptar. "A la Casa de la Maternitat va poder tenir una educació excepcional. Sabia escriure a màquina a una velocitat increïble, llegia llibres meravellosos, feia teatre, van muntar una sala de cinema... Tot i la guerra, en aquella època va ser molt feliç tot. Quan sentien les bombes, s’amagaven sota el llit", explica. La mare de la Fina va començar a treballar a les oficines de la Casa de la Maternitat. Allà va conèixer el pare de la Fina. "El meu pare era un mutilat de guerra quan va conèixer la meva mare, que havia perdut el xicot per culpa de la tuberculosi. S’havia quedat vidu i tenia tres filles".

De voluntària a professional

Tots dos estaven a les oficines de la Casa de la Maternitat. Quan es van casar, tota la família vivia en un pis, a les mateixes instal·lacions de la institució. La mare de la Fina va viure també el canvi de règim. "Explicava que havien tornat les monges i que tenien molt de poder a la Casa de la Maternitat. Eren les supervisores de la moral, per dir-ho d’alguna manera. La meva mare no suportava ni les mentides ni la dictadura", relata. Flórez va anar a l’escola fora de la Casa de la Maternitat. La seva quotidianitat, però, era força diferent de la resta dels infants. Vivia en un entorn ple de metges, llevadores, monges, mecànics... A casa mai dinaven sols. Quan tenia 14 anys feia de voluntària i tenia cura dels nadons. Va ser amb aquesta experiència com se li va despertar la vocació. Sempre l’ha apassionat la seva feina. Ha après també moltes coses.

"Al principi, quan vaig començar a treballar em costava acceptar el fet que algunes dones renunciessin als seus infants. Suposo que era per tot el que li havia passat a la meva mare. No n’era gaire conscient, però ho vaig confrontar i això va canviar. Vaig néixer, he crescut i he treballat a la Casa de la Maternitat i hi he estat molt feliç, perquè he treballat amb persones d’una gran humanitat i molt preparades, amb una gran vocació. Mai he vist que es tractés diferent les embarassades solteres de les casades", explica. Ara és la filla de la Fina qui treballa a la Casa de la Maternitat.