Qui era Elena Tejada, la infiltrada darrere del Goya a Carolina Yuste?

Aquest dissabte l'actriu Carolina Yuste s'emportava el Goya a millor actriu per La infiltrada, on interpreta una agent de la Policia Nacional que es va infiltrar en els cercles de l'esquerra abertzale durant els anys 90. El nom real de la jove que inspira la pel·lícula és Elena Tejada i el film, que també es va endur el guardó 'ex aequo' a Millor Pel·lícula amb un empat inèdit amb El 47, narra com Tejada va conviure amb ETA i va desarticular el comando Donosti, un dels més simbòlics del grup armat. El premi no ha estat exempt de controvèrsia pel tractament que fa el film del conflicte basc.

El film, dirigit per Arantxa Echevarría, se centra en el personatge d'Aranzazu Berradre Marín (pseudònim d'Elena Tejada), una jove policia nacional de La Rioja que amb 22 anys es va infiltrar a ETA. Durant 8 anys va aconseguir ascendir-hi i va acabar sent col·laboradora del comando Donosti, on van pertànyer etarres com Jesús Mari Zabarte, conegut com 'el carnisser de Mondragón' o Txapote, àlies de Francisco Javier García Gaztelu.

La història real darrere de 'La infiltrada'

Amb el nom d'Aranzazu, Elena Tejada va arribar a Donosti l'any 1992 i es va presentar com a militant del Moviment d'Objecció de Consciència de Logronyo. De mica en mica es va introduir en els ambients de l'esquerra abertzale: es movia per la seu d'Herri Batasuna de Sant Sebastià, va forjar amistats i fins i tot va treballar en una discoteca durant una temporada. Els detalls de la infiltració els explicava un reportatge de la revista Ardi Beltza publicat l'any 2000, moment en el qual es va revelar l'existència, el nom real i la cara de qui es feia passar per Aranzazu Berradre.

L'operació de l'agent infiltrada va consistir en la desarticulació del comando Donosti i la detenció dels activistes Sergio Polo i Kepa Etxebarria, amb qui va conviure l'any 1999. De fet, va ser Berradre qui els va portar en cotxe a la cita on van ser detinguts el 10 de març d'aquell any. A aquest comando se li atribueixen segrestos i assassinats com el de Miguel Ángel Blanco, Fernando Múgica o Gregorio Ordóñez, a més de la mort de més de 60 persones entre 1982 i 2001.

L'última vegada que Elena Tejada va ser vista com a Aranzazu Berradre a Donosti va ser a la taverna Herria després de la detenció dels seus companys. A partir de llavors, se li perd la pista: segons Ardi Beltza va ser destinada a Ceuta, Melilla, Pamplona i també a Barcelona. L'agent es va convertir així en la primera i única dona a infiltrar-se a ETA.

Carolina Yuste i un premi polèmic

Els Goya que s'ha endut La infiltrada han encès una controvèrsia a les xarxes sobre el tractament de la infiltració de policies en moviments socials i la romantització de l'espionatge de la societat basca. De fet, el film protagonitzat per Carolina Yuste ha rebut crítiques que l'acusen de propagandista i de difondre un relat esbiaixat del conflicte basc.

"No crec que aquesta pel·lícula tingués una voluntat de reparació ni de tancar ferides, com sí que podria ser Maixabel. Crec que és un producte d'entreteniment i acció". El qualifica així Ander Zurimendi, periodista basc que viu a Catalunya i autor de Recoja sus cosas, un reportatge novel·lat que narra les experiències personals de cinc expresos d'ETA. En general, sobre la representació audiovisual que s'ha fet del conflicte basc, Zurimendi comenta que sempre s'opta per representar ETA, per una banda, i la policia com a força de salvació, per l'altra, i que "en molt pocs casos" veiem productes sobre el terrorisme d'estat. El periodista posa d'exemple d'aquests projectes la pel·lícula Lasa i Zabala, basada en el primer acte terrorista realitzat pels GAL.

Sobre La infiltrada, Zurimendi comenta que, tot i que la directora és de Bilbao, no té una visió holística del conflicte basc. Tot i això, posa en relleu que en el film es parla de l'esquerra abertzale, una novetat que no se sol veure en aquest tipus de productes audiovisuals: "L'expressió violenta és la part més important, però les narratives no han situat totes les intrahistòries de la política basca".

S'han fet altres paral·lelismes amb els casos de policies infiltrats a Catalunya, sobretot arran de la recent publicació del documental Infiltrats, estrenat al 30 minuts el gener passat, i de la diferència en el tractament que es fa de casos com aquests. "Que coincideixi en el temps el destapament dels infiltrats amb l'èxit d'aquesta pel·lícula ja reflecteix prou bé que la societat catalana i l'espanyola, tot i que siguin plurals, tenen mainstreams profundament diferents: un considera que infiltrar-se està bé i fa un producte lloant-ho, i l'altre considera que està malament i que vulnera els drets", diu Zurimendi.

El que és clar és que la pel·lícula no només ha tornat a posar el conflicte basc a la narrativa audiovisual, sinó que també ha estirat el fil de les infiltracions dels cossos de seguretat als moviments socials en un moment en què no podria estar més a l'ordre del dia.