Fades: "La nostra música és intrínsecament política perquè som persones 'queer' i catalanes"

BarcelonaFerran Pi (Palma, 2001), Vicenç Calafell (Esporles, 2001) i Àngel Exojo (Santa Eulàlia de Ronçana, 2001) es van conèixer estudiant filologia catalana a Mallorca i de la seva amistat en va sorgir Fades, un grup musical de pop queer i català. Irreverents i sense pèls a la llengua, Fades reivindica la cultura catalana i els drets del col·lectiu LGTBIQ+ a través d'una música festiva i desacomplexada que els ha valgut el premi Enderrock 2024 a artista revelació. Després del disc Amigues i Autotune (2023) i Metallix (2024), ara el grup continua la festa amb Metallix: Afterparty, (Satélite K, 2025) una revisió de l'anterior àlbum més electrònica i gamberra que compta amb les col·laboracions de Samantha Hudson, SVSTO i Papa Topo. La gira de Fades passarà el 6 de juny pel Primavera Sound, l'11 de juliol per l'Acampada Jove (Sant Sadurní d'Anoia), el 25 de juliol pel Mobofest (Mallorca) i el 26 i 27 de setembre pel Cranc Festival (Menorca).

D’on surt la idea de fer una nova versió de l’anterior disc, Metallix?

— Ferran Pi: Per a nosaltres Metallix era una obra ferma en si mateixa, però arran del focus mediàtic i el reconeixement que ens va arribar després, vam voler donar-li una segona vida col·laborant amb altres artistes. Vam decidir revisitar algunes cançons i incloure'n d'altres que havien quedat fora de l'anterior àlbum.

I per què heu escollit Metallix: Afterparty com a títol?

— Vicenç Calafell: Les cançons de l'anterior disc ja formaven part del món de la festa, aleshores Metallix representa la festa, i Metallix: Afterparty el moment del final de festa quan ja estàs desfasada.

— Àngel Exojo: Quan col·laborem amb artistes tenim la sensació de sortir de festa amb ells i volíem presentar una narrativa que transmetés bon rotllo i aquestes ganes de fer partícip altra gent del nostre projecte. Per a nosaltres el disc és un after party amb la Samantha Hudson, la SVSTO, Papa Topo i amb tothom!

El disc em recorda l'àlbum remix Brat and it's completely different but also still Brat de la Charli XCX.

— F.P.: Fades va néixer a partir de la influència de l'hiperpop, tot i que després hem passat per tots els gèneres possibles, i la Charli XCX ha estat una influència per al grup, sense cap dubte. Però nosaltres ja havíem fet remescles abans que ella ho fes popular, perquè revisitar temes sempre ens ha semblat molt interessant. El duo Hidrogenesse, per exemple, ho fa molt i és una bona manera de moure la música i que no es quedi estàtica.

Com a artistes reivindiqueu la cultura queer i catalana. La vostra música és una eina política?

— A.E.: Totalment. Sempre hem dit que sense política ningú podria entendre Fades. És la nostra principal motivació, eix i filosofia.

— V.C.: La nostra música és intrínsecament política perquè som persones queer i catalanes, per tant, patim minoritzacions.

— A.E.: Una de les motivacions de Fades és desacomplexar-nos de la cultura catalana. Als catalans a vegades ens fa por dir que ho som i que reivindiquem la nostra cultura i llengua. Ser catalana pot voler dir moltes coses, però per a nosaltres significa parlar i fer cultura en català sense complexos.

A l'àlbum utilitzeu símbols clàssics catalans, com Tirant lo Blanc i la rosa d'abril del Virolai, per parlar de sexe. El català també pot ser obscè i desvergonyit.

— A.E.: Moltíssim. El problema és el complex del qual parlàvem. Nosaltres intentem treure'ns les manies i jugar amb la llengua.

— F.P.: Anem a fer possible que es pugui cantar sobre sexe en català i que es canti bé.

— V.C.: I si és a partir de figures folklòriques, millor. Anem a fer la cultura i la tradició una mica més fresca. 

Obriu amb la cançó Massa rossa, que és un himne a la figura bimbo. Què representa una noia bimbo?

— V.C.: Una noia bimbo respon a l'estereotip de noia rossa i bellesa canònica. Semblant a una Barbie. Aquestes noies se les ha estereotipat de ximples i elles s'han reapropiat de l'insult i el performen. A Massa rossa li hem fet un gir i hi ha uns versos que diuen “Massa rossa i llesta, massa rossa i llesta per a tu”.

— A.E.: És el mateix que passava amb l'insult “marieta”. Era una paraula per ridiculitzar i els gais se la van reapropiar fins al punt de reivindicar-la.

A Artificial Remix heu col·laborat amb Samantha Hudson, reina de les bimbo a casa nostra i també mallorquina.

— V.C.: La Samantha Hudson era la nostra col·laboració somiada des del primer dia. Treballar amb ella va ser molt senzill i ens va fer sentir molt validats com a artistes. A més, ha estat un orgull veure la Samantha cantant en català i pot ser una porta d'entrada per a ella a la indústria musical catalana.

Del pop més suau i innocent de Metallix heu passat a un so més club i gamberro.

— F.P.: Volíem experimentar amb els gèneres i explotar-los per veure fins on podíem arribar. Metallix el vaig produir quasi tot jo amb l'ajuda del productor mallorquí Antoni Llull, i allà van sortir cançons com Massa rossa i Teta, que vam veure que podien tenir un so més brut que ens recordava a principis dels 2000. Aquest disc està molt més produït per en Toni i volíem que fos més festiu per oferir també un directe més festiu.

La vostra estètica també experimenta amb els límits dels estereotips associats al gènere.

— V.C.: Quan parlem de rompre amb els gèneres, òbviament també parlem de rompre amb el gènere binari, la identitat de gènere i els gèneres estètics. Fades ve a rompre-ho tot o almenys intentar-ho.

Penseu que l'escena LGTBIQ+ del pop català viu un bon moment?

— A.E.: Sí, però podria estar molt millor. Sento que ens hem de conformar una miqueta amb les engrunes perquè podem tocar en festivals, però moltes vegades en escenaris petits i en males hores.

— V.C.: I mai estarem amb Svetlana i Ouineta. Perquè, com han d'anar dos grups queer junts al mateix festival? Ara bé, m'agrada que se'ns visibilitzi i es parli d'una escena queer catalana. Penso que la cultura catalana es pot enorgullir de dir que té una escena queer musical, perquè n'hi ha poques a Europa.