L'opa del BBVA al Sabadell (re)obre la caixa de trons de l'interès general

MadridLuis de Guindos, avui vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), va ser el primer ministre d'Economia que amb la llei de defensa de la competència de l'any 2007 a la mà va decidir el 2012 elevar una opa al Consell de Ministres ii va al·legar raons d'interès general. Es tractava de l'operació de compra de La Sexta per part d'Antena 3. Era l'únic ministre del rang que podia penjar-se aquesta medalla, fins aquest dimarts a la tarda, quan l'actual ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, decidia fer el mateix en el cas de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell.

Gairebé quinze anys després, doncs, es torna a obrir la caixa de trons de l'interès general, l'element clau que justifica la intervenció de l'executiu espanyol en un procés així i li permet modificar les condicions fixades per la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) al voltant de l'operació. De fet, en l'ordre ministerial en què s'autoritza elevar l'opa i al qual ha tingut accés l'ARA, es vincula la decisió a "raons d'interès general diferents de les de la defensa de la competència, relacionades amb l'impacte potencial en la garantia d'un manteniment adequat dels objectius de regulació sectorial; de protecció dels treballadors; de promoció de la investigació i del desenvolupament tecnològics; dels objectius de política social i de la cohesió social".

El 2012, el govern de Mariano Rajoy va optar per aigualir els compromisos. El que acabi fent l'executiu de Pedro Sánchez encara és una incògnita, tot i que veus de dins del govern espanyol, en concret el ministeri de Treball, ja han posat negre sobre blanc que cal endurir les condicions.

Les cinc condicions del ministeri de Treball

Aquest dimecres al matí, Carlos Cuerpo demanava "tranquil·litat" davant el procés que s'obre ara –l'executiu espanyol té trenta dies naturals des d'aquest dimarts per decidir si imposa més compromisos. "Farem una anàlisi molt detallada i granulada per prendre la millor decisió amb totes les garanties", ha expressat Cuerpo en declaracions als mitjans de comunicació. El ministre ha demanat "prudència" tenint en compte que esquitxa dues empreses cotitzades.

"Cada institució té unes competències concretes. El BCE i el Banc d'Espanya van valorar l'operació des de l'àmbit de l'estabilitat financera [...] La CNMC hi ha entrat per l'impacte d'una excessiva concentració [bancària] i per l'impacte sobre els clients, empreses i famílies [...] La normativa assenyala que el Govern pot anar més enllà d'aquestes raons. És una operació que necessita visió àmplia i el govern ha d'atendre les seves obligacions i vetllar per aquestes raons d'interès general", ha defensat Cuerpo, que ha tornat a posar d'exemple com a motius d'interès general a tenir en compte qüestions com ara la inclusió financera, la cohesió territorial o la protecció de l'ocupació.

En canvi, des de la cartera que pilota Yolanda Díaz (Sumar) han estat molt més precisos. De fet, el ministeri de Treball ja ha fixat cinc condicions: mantenir "íntegrament" els llocs de treball de les dues entitats, també la "totalitat" de les oficines, no tocar les condicions d'accés al crèdit que tenen pimes i autònoms, ni empitjorar les condicions financeres (per exemple, augmentar les comissions o prestar uns pitjors serveis) i, finalment, s'exigeix que l'opa no suposi un "increment dels índexs de concentració bancària" i s'obre la porta a vetar la fusió (el següent pas important si l'opa prospera).

Fonts consultades per l'ARA coneixedores del procés indiquen que algunes de les condicions plantejades per Treball xocarien amb el pronunciament de Competència. En aquest sentit, la Comissió Europea ja ha posat la lupa sobre l'executiu espanyol. "Esperem que s'ajusti a les decisions de les autoritats competents [sobre l'opa]", advertien fonts comunitàries aquest dimarts a la tarda, mentre recordaven que l'operació ha rebut el vistiplau del Banc Central Europeu, però també de les autoritats de competència. "No tenim coneixement de cap raó que pugui justificar el rebuig o bloqueig de l'operació", insistien les mateixes fonts. Aquest dimecres Cuerpo treia ferro a la valoració de Brussel·les i refredava un possible xoc de trens.

Des de fa temps, però sobretot en mig de l'impuls de l'autonomia estratègica, la Comissió Europea abandera la necessitat de tenir bancs més grans. Ara bé, dins els governs la idea no genera entusiasme: l'executiu portuguès, per exemple, s'acaba de pronunciar en contra de la possibilitat que CaixaBank compri Novo Banco.

Interessos creuats a la banca

Mentrestant, al sector financer espanyol es fan evidents els interessos creuats. CaixaBank, precisament, ha tornat a fer bandera de la consolidació: "Hi ha espai [per a més consolidació] en molts països. A Espanya el grau de consolidació és mitjà", ha indicat el conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, durant unes jornades organitzades per Cinco Días a Madrid.

Per la seva banda, el Banc Sabadell insisteix en el seu camí en solitari. En el mateix acte, el conseller delegat de l'entitat, César González-Bueno, ha defensat que les qüestions d'interès general van més enllà de la solvència, clau per al BCE, i la competència. "Aquí no s'acaben els temes", ha dit el directiu, que ha recordat que fins i tot els tractats europeus "reconeixen vetllar per l'interès general" al sector bancari. De fet, González-Bueno ha posat en dubte el fet que la Comissió hagi estudiat a fons l'operació: "No sé si s'ha estudiat prou la cosa per a arribar a aquesta conclusió", ha dit sobre la valoració de l'executiu comunitari. En la mateixa línia s'han pronunciat CCOO i la UGT: "No seria el primer cop que veiem operadors econòmics rere l'opinió de Brussel·les", ha afirmat el secretari general de CCOO, Unai Sordo.

Pressió política?

Amb tot, el govern espanyol es recolzarà en les respostes de la consulta pública sobre l'opa, però també en els informes que elaboraran fins a cinc ministeris diferents, entre els quals Treball, per estudiar si imposa condicions addicionals a les de la CNMC, o dona per bo el seu dictamen final. Sobre les pressions que pot rebre l'executiu espanyol a l'hora de condicionar l'operació, en particular per part d'ERC i Junts, socis d'investidura, Cuerpo ha negat que els juntaires hagin condicionat el suport al govern espanyol a canvi que aquest "intervingui" en l'operació. Mentrestant, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la decisió del ministeri d'Economia. "És coherent", ha dit.