Perdre la Lliga als despatxos seria massa lleig: els apunts en calent del Barça - Vila-real

BarcelonaEl Barça va perdre contra el Vila-real (2-3) en el darrer partit de la temporada a Montjuïc. A continuació, uns apunts en calent.

Perdre la Lliga als despatxos. Tot i haver celebrat la Lliga com es mereix, el Barça va presentar poques rotacions en el teòric tràmit contra el Vila-real. Flick no va fer jugar d'entrada Ansu Fati, Héctor Fort ni Pau Víctor, tots ells poc habituals. Només De Jong, Balde i Olmo van rotar amb relació al derbi. Potser soc un vinagre, però m'agrada pensar que l'alemany és gat vell i es volia curar en salut per conservar un mínim de tres punts de marge sobre el Madrid després de l'última jornada (ara en són quatre amb tres per jugar-se encara). L'explicació és ben fàcil: la denúncia de l'Osasuna per la presumpta alineació indeguda d'Iñigo Martínez encara no ha estat tombada a tot arreu. Falta el TAD. S'ha de guanyar a San Mamés. Pel que pugui passar.

El que ell vulgui. La temporada està a punt d'acabar i té un protagonista meridià: Lamine Yamal. És veritat que el manual de Flick ha fet triomfar una plantilla que generava dubtes per descompensació, però el somriure del barcelonisme –el d'ara i el dels pròxims lustres– depèn sobretot del prodigi de Rocafonda, de les ganes que tingui de transcendir. Ve de fer una eliminatòria d'escàndol contra l'Inter i només Dembélé –quines coses– pot prendre-li la Pilota d'Or si el PSG guanya la Champions. Però lluny de relaxar-se, fa uns dies va decidir la Lliga amb un golàs al derbi i va oferir un altre recital davant del Vila-real, amb rosqueta a la xarxa inclosa. No hi ha qui l'aturi. Hi haurà màquines expenedores de pitets, al nou Camp Nou?

Un tresor per a aquest equip. Va començar la temporada com un relleu experimental al migcentre, la va continuar com a marcador central eventual i l'està acabant amb grandíssimes actuacions al lateral dret. No és el més ràpid, ni el més fort, ni el més alt. Tampoc té el glamur d'altres companys que van tatuats, s'escalen cada setmana els cabells a les perruqueries més fashion i omplen l'Instagram amb retalls d'una vida privada privilegiada. No, Eric Garcia és només futbolista. Però és dels bons. Va estar a punt de marxar al Girona o al Como italià en el mercat d'hivern i ara es proposa fer carrera llarga al club que el va fitxar com a prebenjamí i del qual va marxar per rebre els consells de Guardiola.

Aturar-ne alguna és important. Que el Barça ha arribat justet a finals de temporada queda clar amb una dada: des de la final de la Copa, el comptador de gols en contra va desbocat. Només en el derbi de dijous la porteria blaugrana va quedar-se a zero. En aquests set últims compromisos, comptant el del Vila-real, la mitjana és de 2,3 dianes rebudes. Aquesta dinàmica, compensada amb boníssims números en la parcel·la ofensiva, s'ha aguditzat des que Ter Stegen va treure el caparró. Quan el capità va cantar "Ja soc aquí", casualment les prestacions de Szczesny van començar a caure. Amb la Lliga al sac, l'alemany va ser titular contra el Vila-real i va rebre tres gols en els tres xuts dels groguets entre els seus pals.