Realment s'assemblen el català i el romanès?

BarcelonaLes eleccions presidencials de Romania han col·locat en prime time discursos i cartells en romanès. Potser algun espectador sagaç ha pensat que el català i el romanès sonen força semblants. Més enllà de certa familiaritat, ¿un català i un romanès poden entendre’s cadascú parlant la seva llengua? Són dues llengües intercomprensibles? El catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Barcelona José Enrique Gargallo de seguida tira aigua al vi: "Ens deixem enlluernar de tant en tant per algunes coincidències merament ortogràfiques, però jo, que entenc i parlo el romanès, comprovo contínuament que qui no en sap no l’entén quan li diuen una frase. Sents un romanès en una intervenció oral i ho tens fumut", afirma.

L'orella, però, no ens enganya. "La sensació intuïtiva és que totes les llengües romàniques s’assemblen, cosa que és de pura lògica", afirma el professor, que situa el francès com a excepció. Ara bé, les similituds entre el romanès i el català està segur que "es magnifiquen". "L’italià sí que és una realitat molt propera tant al català com al castellà, i és la llengua més fàcil d’entendre per als parlants d’altres llengües romàniques, perquè és una llengua molt conservadora, que ha mantingut les arrels de les paraules llatines (casa, bello, terra, mare) i a més hi tenim molt contacte cultural", apunta.

El romanès, en canvi, és una illa romànica en un mar de llengües d’altres famílies de les quals també s’ha contaminat —llengües germàniques i eslaves, turc, neogrec, hongarès—, la qual cosa ha fet que "la romanicitat del romanès tingui coses extraordinàriament peculiars", diu Gargallo. Per exemple, hi ha coincidències gracioses amb la sonoritat del català quan es diuen els números de l’1 al 10: unu, doi, trei, patru, cinci, șase, șapte, opt, nouă, zece. En canvi, les desenes serien unsprezece, doisprezece, treisprezece, és a dir, irreconeixibles per a un catalanoparlant, perquè la base és romànica però l’estructura és un calc de l’eslau (compten un sobre deu, dos sobre deu...). De fet, si el romanès sona familiar potser és perquè té les cinc vocals i la neutra, i una ɨ que és la seva marca més singular.

D’altra banda, l’aïllament en relació amb la resta de la Romània ha fet que pervisquin en la seva parla formes que a la península Ibèrica serien considerades antigues, com frumos per dir bonic, formós. De fet, si s'intenta llegir un diari, la sensació és que és una mena de llatí. L’evolució de les paraules també ha tingut viaranys molt diferents respecte a la resta de llengües romàniques. Per exemple, per dir món diuen lume, quan a la resta de llengües seria l’arrel de llum.

A la Viquipèdia s’afirma que el romanès té un 73% de semblança amb el català i un 77% amb l’italià. Hi ha qui diu que el català i el romanès comparteixen 2.000 paraules. Però el catedràtic de la Universitat de Barcelona ho veu "desmesurat" i no gaire important, a efectes pràctics, perquè es tracta de paraules soltes i que senzillament són de la mateixa arrel etimològica. Per exemple, hi ha paraules que s’escriuen i sonen pràcticament igual: ou, cap, nas i foc. Després també n'hi ha que tenen una retirada a paraules catalanes perquè són panromàniques, per exemple mots del lèxic bàsic, com pâine (pa), câine (gos, ca), mare (mar), unghie (ungla). I finalment hi ha una quantitat ingent de lèxic que no és llatí sinó dels pobles de l’entorn.

Gargallo, professor de lingüística des de fa 43 anys i parlant de totes les llengües romàniques d’estat (portuguès, castellà, català, gallec, francès, italià, romanès) i fins i tot de l'asturià –alerta, perquè es pot considerar que hi ha una quarantena de llengües romàniques; de fet, la definició de les llengües és un dels grans maldecaps dels romanistes–, sentencia que "si no tens ni idea de romanès i no et donen context, és difícil que l'entenguis".