Contra la por
Fa uns dies, i aprofitant els vint segons que vam compartir en un ascensor, un lector em va donar les gràcies per la recomanació que havia fet d’una novel·la. Com que encertar-la és el plaer de l’articulista, avui ho tornaré a provar amb un llibre breu i clar. No és de ficció, per desgràcia, perquè fa l’exercici, tan brillant com amoïnador, d’agafar el feixisme de Mussolini i col·locar-hi a sobre l’extrema dreta populista actual. El resultat és calcat, és una transposició paraula per paraula de la simplicitat, la por, l’odi i la violència d’un tipus de gent que ens demana el vot.
Feixisme i populisme (Editorial Afers & Raig Verd) transcriu en tan sols 57 pàgines una conferència del professor italià Antonio Scurati on la relació entre el món de fa un segle i el d’avui és ben bé com la d’un cànon que es repeteix: han desaparegut imperis i certeses, passen els esdeveniments més increïbles, la situació econòmica de la majoria és precària, el futur dels fills pinta pitjor que el passat dels pares i algú troba la recepta per aprofitar-se de tot aquest gran malestar: “Tota la vida política es redueix a tenir un enemic al qual témer i odiar”. Proclamar-se el poble, convertir tota frase en un eslògan, molta tàctica, poca estratègia, no apel·lar mai a les esperances sinó sempre a la por, i anar així de la por a l’odi, i de l’odi, al poder.
El malestar del present té bases reals, és veritat. Atrapats en la teranyina de la complexa vida de cada dia, és alleugeridor deixar-se vèncer per les solucions fàcils dels que assenyalen un enemic com a responsable dels nostres mals. L’economia i la tecnologia han desbordat la democràcia liberal. Descobreixin quina solució proposa l’autor. Trigarà una mica més a fer efecte, però encara és a les nostres mans.
