Creixent en la incertesa

L'economia espanyola, i també la catalana –que l'any passat va créixer més que la mitjana–, continua rutllant. El Banc d'Espanya, que acostuma a ser conservador en les seves previsions, ha revisat a l'alça l'estimació de creixement per al 2025, del 2,5% anterior al 2,7%, després d'arribar l'any passat al 3,2%. Tot plegat en un entorn d'incerteses en el panorama internacional. Però ja l'any passat, amb un escenari similar, vam viure nombroses revisions a l'alça del creixement.

És cert que l'institut monetari no ha fet estimacions de la reducció del dinamisme que pot suposar que es destinin més recursos públics a augmentar la despesa en defensa, així com l'aplicació dels aranzels per part de l'administració de Donald Trump. I és una amenaça que ningú no dubta que afectarà, però està per veure en quina mesura. Ens movem, per tant, de nou, en un context envoltat de boira.

De fet, el mateix Trump, no només amb la constant amenaça dels aranzels sinó també amb declaracions com les que va fer el cap de setmana passat en què no descartava la possibilitat d'una recessió, contribueix a generar inquietud global. I, curiosament, a conseqüència de les mesures que ell mateix promou. És en aquests paràmetres on ens hem de moure. I per això a les borses s'ha imposat el nerviosisme i la sobrereacció. La raó és que els diners són molt porucs, com avisava el clàssic Charles P. Kindleberger a la seva obra Manías, pánicos y cracs.

En tot cas, el Banc d'Espanya constata la millora de la renda disponible de les famílies i de la remuneració per assalariat per la fortalesa del mercat laboral, uns fets que empenyen el consum privat; i al mateix temps alerta d'una certa pujada de la inflació. I tot plegat en un context amb un Trump que no para de donar ensurts amb la peculiar gestió de conflictes com el d'Ucraïna o el de Gaza, així com amb el debilitant d'anteriors motors europeus, especialment Alemanya, que no acaben d'arrencar.

Alguns elements podrien estar indicant que l'economia espanyola ha trobat un nou camí, almenys ara com ara, per superar un dels seus grans socis comercials. Un seria exportar on abans exportaven els alemanys, i l'altre, atraure inversions gràcies a uns costos energètics comparativament inferiors als d'altres socis comunitaris gràcies a la implantació de les energies renovables. I a Catalunya, un recent estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona constatava que creixien més els sectors d'alt valor afegit. El temps ens dirà si és un fet estructural o merament conjuntural.

Les grans xifres continuen sent positives. Una altra cosa són les velles assignatures pendents, com l'augment de la productivitat, veritable via de progrés, o aconseguir un habitatge accessible per a bona part de la població. S'hauria d'aprofitar l'etapa de creixement per millorar la nota, tot i que és condició necessària, però no pas suficient, ja que ho reforçarien dos elements bàsics però que en l'actualitat es perceben llunyans: uns pressupostos públics i el diàleg polític.