Enquesta del valencià: fanatisme i fracàs
Els resultats de la mal anomenada enquesta sobre la llengua base de l'ensenyament al País Valencià s'han hagut de conèixer centre per centre, fins que aquest dijous al migdia el govern valencià ha arribat a oferir unes dades globals, dos dies després de tancar la votació. Dic mal anomenada perquè en realitat no es tracta de cap enquesta sobre “la llengua base” (un concepte sense contingut, tret d'algun barret de l'ultranacionalisme espanyol), sinó d'una maniobra per instaurar la segregació lingüística a l'escola pública, i per arraconar el català (o el valencià) i convertir-lo en una llengua associada a la marginalitat i el conflicte.
Succeeix que els resultats no són de cap manera els esperats pel conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana, José Antonio Rovira, un d'aquests personatges de l'extrema dreta espanyolista que cauen en l'error de creure's la seva pròpia propaganda. Els resultats de l'enquesta s'hauran de ponderar i analitzar, però en tot cas són clarament favorables a l'ensenyament públic en valencià. La comunitat educativa, i la societat civil mobilitzada, han demostrat vitalitat i força –contra els tòpics que se solen atribuir als valencians, també des del miop paternalisme de certs patriotes catalans–, i una capacitat important de respondre als atropellaments d'una administració entregada als desvaris neofranquistes de Vox, ansiosos d'ofrecer nuevas glorias a España. A les Balears el PP també va fer marxa enrere en un projecte “de llibertat educativa”, paral·lel al valencià, en topar amb l'oposició frontal de la ciutadania. Planejaven igualment segregar els alumnes per llengua, i ja havien pressupostat 20 milions només el darrer trimestre del 2024 per fer-ho possible. Aquest és un altre problema, no menor: segregar per llengua requereix una inversió de diners públics, i un sobreesforç logístic, espectaculars. Només per dur a terme un projecte que és un disbarat pedagògic i un atemptat directe contra la cohesió social.
Rovira i Mazón i els socis de Vox, tanmateix, no renuncien a aplicar la segregació lingüística, i es fan una normativa a mida per crear grups d'ensenyament exclusivament en castellà només que un 17% ho demanin. Ja han començat a dissenyar grups segregats entre els més menuts, de dos a sis anys. L'objectiu és degradar l'escola pública, perquè es converteixi en un espai de conflicte lingüístic i social, en benefici de l'ensenyament privat i concertat. És a dir, com sempre no hi ha tan sols un interès ideològic al darrere, sinó un d'econòmic i de classe. Es tracta de la pasta, i de mirar de fer que tothom que pugui s'allunyi de l'ensenyament públic, desprestigiat i presentat com un agent “adoctrinador”. El més perillós és que aconsegueixin això, a pesar del fracàs rotund de l'enquesta (a les Balears també han fet jugades en favor de la falsa idea de “la llibertat dels pares” que han tingut una resposta semblant). Evitar-ho seguirà sent feina de la societat civil, ja que de les institucions no se'n pot esperar res.
