L'escola brilla durant l’apagada
El dia en què tot es va apagar, les escoles van seguir obertes fins que la darrera família va recollir els infants. Algunes famílies s’havien organitzat per endur-se els fills i els seus amiguets. Altres, preocupades, van presentar-se abans d’hora o es van oferir per ajudar. Davant d’algunes versions alarmistes del que passava, calgué tranquil·litzar. El menjador va servir el dinar, tot i que alguns van menjar fred. Es van rentar plats si hi havia aigua o es van fer servir plats de paper. Les extraescolars, en molts centres, van seguir amb normalitat, potser al pati per aprofitar la llum del dia. Davant el caos viari, els equips directius van decidir acompanyar personalment fins a casa algun infant. Al final del dia alguns mestres van ser acollits o acompanyats a casa per companys de claustre.
Mentre el país vivia una escena insòlita de carrers amb corrues de gent, estacions col·lapsades, cues per comprar transistors i llanternes i un ambient de desconcert general, als patis de les escoles els infants jugaven com qualsevol dia a pilota o a la xarranca. I vam poder sentir de nou el lema de les escoles segures.
En la seva compareixença, la consellera Parlon va enviar un missatge de calma: "A les escoles els nens i les nenes podran estar a les seves aules fins que els pares, mares, avis o àvies puguin anar a recollir-los. Així que, tranquil·litat, ja que hem d'evitar tota la mobilitat que sigui prescindible". Mentre ho deia, milers de persones topaven amb obstacles per fer precisament això: recollir els infants. I quan tothom es preguntava què passaria l’endemà –i alguns ja se n’havien anat a dormir–, el departament va comunicar que es preveia activitat lectiva, seguint el pronòstic de recuperació del servei elèctric. El que no es va poder preveure va ser la inactivitat dels trens i els problemes addicionals que causaria.
Cada lloc va respondre de manera diferent: a Catalunya es va mantenir l’activitat lectiva; a Madrid o València, els centres van obrir, però sense classes; a Cantàbria i Castella-la Manxa, van romandre tancats. Les diferents respostes són dignes d’estudi. Més enllà, però, de les decisions governamentals, el que vull destacar és que la gestió real de la crisi va recaure en cada centre. Un cop més, es va revelar el paper clau de les direccions a l’hora de liderar i gestionar un centre educatiu, i més que mai en situacions de crisi. Per això, l’endemà de l’apagada el comunicat de la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, va ser més que encertat, agraint als professionals dels centres educatius el seu compromís i la seva vocació de servei públic, que van permetre assegurar el funcionament dels centres i l’atenció a les famílies malgrat les dificultats. Els va agrair que fossin en tot moment al peu del canó.
Aquests dies, inevitablement, molts han recordat altres situacions d’emergència com la pandèmia o, més recentment, la DANA al País Valencià, que va forçar el tancament de més de 400 escoles durant setmanes. Encara ara s’estan recuperant infraestructures i espais. La reconstrucció d’una emergència no és només logística: també és emocional. Sis mesos després, la incertesa, les pèrdues i l’estrès segueixen impactant en infants, famílies i docents.
Recordem-ho: en qualsevol emergència, l’educació és un dret que no ha de ser vulnerat. Per això a Catalunya els centres disposen de plans de contingència, emmarcats dins del Procicat, que preveuen la reorganització d’espais, la comunicació amb les famílies, la docència a distància o la coordinació amb les autoritats. En educació, després de la covid es va accentuar la importància d’estar preparats per fer classe en línia. Ara hem vist fins a quin punt som vulnerables quan hi ha desconnexió i la digitalització no serveix de res. Per això, cap pla no podrà substituir el lideratge actiu de les direccions escolars.
En el seu darrer informe de l’estat de l’educació al món (GEM Report 2024), la Unesco recomana que els responsables polítics i les organitzacions internacionals no passin per alt la importància dels líders escolars. Invertir en la seva formació, selecció i suport és clau per garantir entorns d'aprenentatge segurs i de qualitat. Les direccions són centrals per gestionar situacions complexes, prendre decisions i millorar la qualitat educativa, molt especialment en situacions de crisi, en què el seu lideratge és fonamental per mantenir la continuïtat educativa i el benestar de la comunitat escolar. Com diu l’informe, els directors eficaços garanteixen que les seves escoles siguin segures, saludables i inclusives.
