Trump: criptomonedes i ètica
Com diu Walt Whitman, “cada persona conté una multitud”. És per aquest motiu que comportar-se sempre de manera ètica és heroic. És un fenomen verificat: els valors ètics es desfan com un terròs de sucre quan entren dos valors o més en conflicte. Aquest procés comença per un canvi de perspectiva. Passem de l’ideal ètic a un objectiu més operatiu, aconseguir un resultat a curt termini. Es produeix una contradicció entre dos objectius, i el nostre cervell no ho pot gestionar bé. I s’acaba racionalitzant la tria amb pensaments del tipus “tothom ho fa”, “és molt poca cosa” o “és una excepció”, i ens quedem la mar de tranquils. Un exemple: un dia que tenim més pressa per arribar a un lloc (resultat operatiu) ens excusa per saltar-nos els semàfors en ambre (o directament en vermell) quan sabem que cal frenar.
Existeix un antídot, una espècie de gimnàstica social que convida a fer una pausa abans de prendre la decisió per preguntar-se sobre la coherència amb els nostres valors, les conseqüències, i com ens sentiríem si allò que fem acabés sent públic.
El president Trump no sembla tenir cap problema a prioritzar els objectius econòmics de la seva activitat privada per sobre dels interessos públics. De fet, l’aparença és la contrària: es vanagloria d'aprofitar la seva posició de poder, com si es tractés d’una actitud a aplaudir.
Una mostra d’això és com Trump ha adaptat la seva posició respecte a les criptomonedes en funció dels seus interessos. El menyspreu que va mostrar l’any 2021 es va transformar en un enamorament quan empreses d’aquest sector van donar diners amb generositat a la seva campanya electoral. Un enamorament (i agraïment al sector) que ha retornat aturant les iniciatives de Biden per un major control de les operacions que poden amagar-se darrere d’aquesta forma de pagament. Una decisió que també beneficia l’empresa que va crear amb els seus dos fills el 2024, World Liberty Financial, i que gestiona inversions en criptomonedes. El nom és significatiu: llibertat mundial financera, fora del control dels bancs centrals i dels estats.
També ha utilitzat la seva figura pública per manipular el valor a l’alça de la criptomoneda que porta el seu nom convidant a sopar els seus principals inversors. És a dir, l’accés al president dels Estats Units es pot comprar si s’adquireix la moneda d’una empresa que pertany a la seva família. Les finances de Trump i dels seus fills van millor que mai. Es tracta d’un conflicte d’interessos econòmics i afectius, perquè implica la seva família. I n’hi ha hagut d’altres, com l’indult –el primer dia del seu mandat– als centenars de persones que havien assaltat el Capitoli. De fet, pel que fa a indults, Trump no ha estat l’únic. Biden també va indultar el seu fill, que estava condemnat per delictes fiscals; ho va fer quan faltava poc menys d’un mes perquè abandonés la Casa Blanca. Sembla ser una tradició, els indults presidencials es fan l'últim dia, quan tota l’atenció del país està enfocada en el successor.
Aquesta dificultat humana per mantenir un comportament ètic es compensa amb codis ètics, codis de conducta i organismes independents que vetllen pel seu compliment. I sí, els Estats Units tenen l’Oficina d'Ètica Governamental. I sí, Trump en va destituir l’antic director i Musk ho va rematar despullant-la d’inspectors.
