Ni els turistes, ni els nous residents

PalmaSabem de fa temps que són molts els turistes que se’n van de les Illes Balears sense saber que aquí tenim una llengua pròpia. Se n’han fet molt poques polítiques per donar-ne a conèixer l’existència entre els visitants més ocasionals. Tampoc es fa entre els nous residents, especialment entre els que compren grans propietats i sovint viuen aquí, però ho fan bastant d’esquena. Aquí la màxima ha estat parlar-los com parlen ells i, per defecte, en anglès o en castellà.

Promoció del producte local se n’ha feta més que de la llengua, però és del tot insuficient i amb polítiques ben contradictòries. Entre d’altres, manquen incentius per fer-lo present als punts de venda massius. I d’altra banda, la gestió del camp que es promou sembla estar pensada per posar les coses de cada vegada més difícils a l’agricultura –la mare del producte local–, i així el territori es pot ocupar amb plaques solars o amb jardins.

Els grans supermercats, els guanys creixents dels quals l’ARA Balears dedica aquesta setmana una informació extensa, en són una bona mostra de per on van aquests tirs. Exceptuant honroses, però ben comptades excepcions, aquestes grans superfícies s’expressen en castellà o en anglès o alemany. I als seus prestatges hi ha molts més productes de qualsevol dels països d’origen dels visitants i nous residents que no del propi territori. Una llàstima.

Hi ha qui dirà que és la demanda, i sí, però no. Perquè entre el que decidim oferir-los aquí de manera prioritària i el que ells trien per voluntat pròpia, ja sigui una llengua externa, ja sigui l’alimentació estandarditzada, tots en sortim perdent.