Les xifres compten, però elles no gaire
Cada tres anys des del 2003, l’informe She Figures de la Comissió Europea m’interpel·la amb una pregunta: Europa pot aspirar a liderar la innovació global si no compta amb tot el seu talent? L’edició del 2024, publicada fa unes setmanes, confirma que la igualtat de gènere en recerca i innovació (R+I) avança a batzegades i per barris: hi ha progressos, sí, però els buits són tan amplis com urgents. I el nom de l’informe ja és, per si mateix, una declaració d’intencions. “She” és en realitat un acrònim que originalment significava Statistics in Higher Education (estadístiques en educació superior) que ha evolucionat per abastar tot l’ecosistema de R+I, sigui acadèmic, empresarial o governamental. I aquí rau el joc de paraules: She Figures no només es tradueix com “les xifres d’ella”, sinó també com “ella hi figura”. És a dir, les dones hi participen, hi aporten... o haurien de fer-ho. La realitat, però, segueix sent més aspra que la poètica del nom de l’informe.
Els números parlen sols: les dones superen els homes en titulacions universitàries, però només són el 22% dels doctorats en tecnologies de la informació i la comunicació, un sector estratègic on la falta de diversitat agreuja l’escassetat de talent i frena la innovació. Més greu encara, només el 9% de les persones inventores registrades a la UE són dones i el 98% de la recerca ignora la perspectiva de gènere en els seus dissenys. Això no és només una qüestió de justícia, és un error estratègic. Com assenyala l’informe Draghi sobre competitivitat, Europa no pot permetre’s excloure la meitat del seu talent en un context globalitzat i hipertecnològic.
La comissària de R+I d’Europa, Ekaterina Zaharieva, ho sintetitzava en una sola frase: “El talent no té gènere, però les oportunitats, massa sovint, sí”. I és que malgrat les polítiques impulsades des de la Comissió Europea, es mantenen i perpetuen les barreres invisibles. Certament, hi ha avenços: per exemple, les dones representen ja el 51% dels participants en comitès d’avaluació. Però aquests progressos són insuficients perquè només el 31% dels projectes europeus de recerca estan liderats per dones. Xifres que, tot i que milloren (eren el 23% en el She Figures del 2021), evidencien un sostre de vidre persistent.
Les dones no només troben obstacles en l’accés a posicions de lideratge o en sectors tecnològics, sinó també en la manera com es construeix el coneixement. Que el 98% de la recerca ignori la perspectiva de gènere és símptoma de miopia científica. Les dones no som un nínxol demogràfic, som la meitat de la població, i les solucions innovadores han de tenir en compte les nostres necessitats i experiències. Ignorar això minva la qualitat i la rellevància dels resultats.
Si no integrem plenament les dones en l’ecosistema de R+I d’Europa, perdrem la carrera global davant d'economies que sí que aposten per la diversitat. La igualtat no és només un imperatiu ètic, és la clau per a una recerca més creativa, una tecnologia més inclusiva i una economia més robusta.
