Genocidi com a entreteniment

Com més puja de volum el clam de l'opinió pública internacional contra el genocidi a Gaza, més es complauen el govern i l'exèrcit d'Israel en intensificar els atacs i les demostracions gratuïtes de poder i d'impunitat. El Festival d'Eurovisió, que fa molt de temps que no és res més que una apoteosi de la ronya i la caspa, es va convertir dissabte a la nit, en l'edició d'enguany des de Basilea, en l'aparador d'un acarnissament que, amb l'afegit de la frivolitat festivalera, es tornava encara més cínic i ofensiu. Fa molts d'anys que la música és la gran absent d'un suposat certamen de la cançó, consagrat (com bona part de l'actual indústria musical) a uns grinyols insofribles que oscil·len entre el melodrama més decadent i el ball zombi de discoteca turística. Però, vaja, la cosa va de disfresses i de lluentons, i allà hi ha Eurovisió per a qui li agradi.

Ara bé, el diguem-ne joc que es va organitzar entre el festival i l'estat israelià a compte de l'actuació de la seva representant va ser macabre: no tan sols Israel va quedar segon en el rànquing mitjançant el televot (una manera de convertir-se en guanyador fent trampes sense proclamar-se guanyador del tot), sinó que l'actuació va anar sincronitzada, per dir-ho d'alguna manera, amb la continuació dels atacs de l'exèrcit sionista contra la població civil de Gaza. Durant la mateixa nit del festival, a la Franja es van massacrar més d'un centenar de persones per bombardejos, incloent-hi trenta-quatre víctimes en una zona suposadament segura com el camp de desplaçats d'Al-Mawasi. Com quasi sempre, una gran quantitat de les persones assassinades eren infants. Com sempre, també, Israel es justifica amb rutinàries, fredes, falses excuses: que hi havia terroristes de Hamàs amagats, que la mateixa gent de Gaza fa servir els seus fills com a escuts humans, etc. La matança de diumenge a la matinada no era un fet aïllat, sinó que formava part del genocidi en curs ordenat pel govern d'Israel i consentit per la comunitat internacional. Però servia de sanguinària resposta a la pressió de l'opinió pública internacional, que els dies anteriors havia intentat que a Israel no se li permetés participar en el certamen. No tan sols hi va participar (un dels patrocinadors principals d'Eurovisió és l'empresa israeliana de cosmètica Moroccanoil), sinó que va proferir amenaces, vetos i censures contra els mitjans crítics amb Israel, va quedar segona i, el més important, ho va celebrar amb un nou bany de sang.

Des de l'octubre del 2023, Israel ha assassinat més de 52.000 persones a Palestina, ha fet que una població de dos milions visqui en un desplaçament continu, ha atacat hospitals, escoles i camps de refugiats i desplaçats, ha impedit l'arribada de l'ajuda humanitària i ha fet morir la població de fam. Tot això són crims de guerra i contra la humanitat. A tot l'estat espanyol, el Festival d'Eurovisió va tenir una audiència màxima d'un 59'7%, amb més de sis milions d'espectadors; a Catalunya va arribar a un 63'8%, amb més d'un milió.