El calvari judicial de Mónica Oltra

ValènciaMalgrat que fa temps que va deixar la primera línia política, el calvari de Mónica Oltra continua. Tot està ja a punt per a la celebració del judici oral –encara sense data– contra l'exvicepresidenta del govern valencià i catorze persones més, la majoria ex alts càrrecs de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Se'ls acusa d'encobrir els abusos sexuals soferts per una menor tutelada per la Generalitat Valenciana i comesos per Luis Eduardo Ramírez, l'exmarit de la dirigent de Compromís.

Però, quan va començar la causa que va obligar a dimitir a qui va ser la principal pedra a la sabata de la dreta valenciana? La investigació l'origen en l'any 2016, quan Ramírez era educador d'un centre concertat d'acollida i va abusar d'una menor. Després d'un primer judici, l'any 2019 va ser condemnat. El procés, però, va quedar anul·lat perquè el tribunal no va tenir en consideració dos informes que posaven en dubte la credibilitat del testimoni de la víctima. El març del 2021 el judici es va repetir i es va fixar una pena de cinc anys de presó per a l'agressor. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) va confirmar la sentència, que després va ratificar el Tribunal Suprem.

La condemna de Ramírez no va suposar la fi de la causa, ja que l'associació Gobiérna-te, que lidera la periodista ultradretana i exdirigent de Vox Cristina Seguí, la va aprofitar per querellar-se contra Oltra i contra l'actuació del seu departament. Tot i que en un primer moment el magistrat va desestimar l'escrit, finalment la secció quarta de l'Audiència Provincial de València –a instàncies de la defensa de la menor, exercida per l'advocat José Luis Roberto, líder del partit ultra España 2000– en va ordenar la reobertura per investigar la suposada omissió del deure de custòdia i protecció per part de la conselleria, i per determinar si hi va haver cap delicte en l'elaboració de l'informe intern que desacreditava la versió de la víctima.

El gran terratrèmol polític es va registrar el 16 de juny del 2022, quan el TSJPV va acordar la imputació d'Oltra. La política valenciana només va poder aguantar sis dies la pressió dels mitjans de comunicació, del seu partit i dels socis a la Generalitat –especialment del PSPV– i va dimitir. Després va venir la seva declaració el 19 de setembre i l'alegria, quan el 3 d'abril de l'any passat el jutge Vicente Ríos va arxivar la investigació –era la segona vegada que ho feia– al considerar que no s'havia acreditat, "ni tan sols en l'àmbit dels indicis", que la política valenciana ni cap càrrec directiu de la conselleria donés cap ordre "dirigida a ocultar" els abusos de Ramírez "ni a desacreditar la menor". La galleda d'aigua freda final va arribar el juny passat quan, altra vegada, la secció quarta de l'Audiència Provincial de València va ordenar reobrir el cas. La decisió ja no tenia marxa enrere i abocava a la celebració del judici oral, com s'ha confirmat aquesta setmana.

Vox, España 2000 i Cristina Seguí

Més enllà dels moments clau, també convé fixar-se en els protagonistes de la causa. Entre els seus promotors hi ha Vox, que exerceix l'acusació popular juntament amb l'associació Gobiérna-te, de Cristina Seguí, i l'advocat ultra José Luis Roberto. Pel que fa a l'àmbit judicial, trobem els magistrats Pedro Castellano, Macarena Amparo Mira Picó i Isabel Sifres, que conformen la ja famosa sala quarta. Un tribunal al qual retreuen que acumula resolucions favorables al Partit Popular, com l'arxivament del presumpte finançament il·legal del grup municipal que encapçalava Rita Barberá i de la causa contra l'expresident Francisco Camps per l'organització de la visita del papa Benet XVI a València. La mateixa sala també va absoldre els divuit acusats de pertànyer al grup neonazi Frente Antisistema l’any 2005 en la coneguda com a operació Panzer. Per contra, va condemnar el també expresident valencià Eduardo Zaplana a deu anys i mig de presó pel cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions de la Generalitat.