El govern espanyol ha adjudicat 1.044 milions a la indústria de defensa d'Israel en ple atac a Gaza

BarcelonaEl govern espanyol ha adjudicat 46 contractes a indústries militars israelianes per valor de 1.044 milions d'euros des del 7 d'octubre del 2023, quan va començar l'ofensiva genocida contra la Franja de Gaza. D'aquests contractes, 10 encara no han estat formalitzats, incloent-hi la compra de llançacoets, míssils i més material de guerra. El Centre Delàs d'Estudis per la Pau ho ha revelat aquest divendres després de recopilar les dades de la Plataforma de Contractació de l'Estat. La Moncloa no es compromet a frenar tots aquests contractes pendents, si bé la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, s'ha mostrat favorable a rescindir-los.

La llarga llista s'ha revelat l'endemà que el govern espanyol aturés en última instància i després d'una forta crisi a la coalició un contracte de compra de 15 milions de bales per a la Guàrdia Civil per un valor de 6 milions d'euros. Díaz, que en una entrevista aquest matí a RNE s'ha mostrat conciliadora amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska –el gran avalador de la compra–, ha reconegut que "intueix" que paralitzar aquests contractes podria acabar en un litigi. Malgrat això, ha considerat que hi ha "suficients fonaments de dret" que avalen la decisió d'aturar-los. Especialment el fet que hi hagi una ordre de detenció vigent contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Amb tot, el PP ja ha anunciat que ho portarà al Tribunal de Comptes.

En els darrers temps el mateix Sánchez i el seu ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, han reiterat que no hi havia operacions de compravenda d'armament amb empreses israelianes. Però les dades del centre d'investigació demostren que la contractació s'ha mantingut. La legislació europea en matèria de comerç d'armes prohibeix comprar i vendre material militar a països susceptibles d'utilitzar-les en operacions que vulneren els drets humans, com és el cas d'Israel, que s'enfronta al Tribunal de Justícia de l'ONU a l'acusació de genocidi.

Algunes de les adjudicacions corresponen a serveis de manteniment o modernització de productes adquirits en el passat, però d'altres són nous acords amb la maquinària bèl·lica israeliana. El Centre Delàs alerta d'una "complicitat preocupant entre les empreses d'armes espanyoles i les israelianes". També constata que el govern espanyol podria decretar un embargament d'armes si tingués la voluntat política de fer-ho. De fet, els partits a l'esquerra del PSOE van registrar una proposició al Congrés l'any passat que es troba en standby.

Extracte de l'informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau

Descarrega't el document sencer del Centre Delàs d'Estudis per la Pau

Quins són els contractes de compra d’armes polèmics?

El contracte revelat dijous per la Cadena SER amb l’empresa IMI Systems que el govern espanyol s'ha compromès a rescindir era només la punta de l’iceberg. Les dades difoses aquest divendres pel Centre Delàs revelen que hi ha deu contractes més no formalitzats encara, que inclouen la compra de llançacoets Silam (576,4 milions) i míssils Spike (237,5 milions), així com d'altres amb les empreses israelianes Netline Communication Tecnologies i Guardian Homeland Security. En els últims sis mesos el govern espanyol ha adjudicat almenys 10 contractes de compra de material de defensa a empreses israelianes o les seves filials, i a més ha formalitzat 10 contractes més que havien estat adjudicats després del 7 d’octubre del 2023. Tots aquests contractes s’han signat malgrat que l’octubre passat la ministra de Defens, Margarita Robles, va assegurar en una carta adreçada al ministeri de Drets Socials que s’havien suspès les compres d’armes a Israel.

“El president espanyol ha mentit, la ministra de Defensa ha mentit, el ministre de l’Interior ha mentit”, denuncia a l’ARA Eduardo Melero, investigador del Centre Delàs i professor de dret administratiu de la Universidad Autónoma de Madrid. Melero alerta de la doble vara de mesurar amb la Rússia de Putin: “Quan Rússia va enviar Ucraïna, Europa i Espanya van decretar un embargament a la indústria militar russa, però amb Israel no ho han volgut fer: la UE ho hauria pogut fer i no ho ha fet per les seves divisions internes. Espanya ho hauria pogut fer, però en lloc d’això ha preferit explicar-nos el conte de fades que havien deixat de comprar armes a Israel".

Quines armes compra Espanya a Israel?

Els llançacoets Silam són un producte israelià que s’ha adaptat per a l’exèrcit espanyol de terra, i que també funciona sobre vehicles relativament petits. Va ser desenvolupat per Elbit Systems, una de les principals empreses militars d’Israel, i és molt utilitzat per l’exèrcit israelià tant a Gaza com al Líban i Síria. És la base del llançacoets espanyol PULS. El principal component d’aquest sistema es fabrica a Israel, que no cedeix aquesta tecnologia estratègica a altres països. El contracte, per un import de 576,4 milions d’euros, va ser adjudicat el 15 de desembre del 2023, quan es complien dos mesos de l’ofensiva israeliana Gaza i ja hi havia 30.000 morts a la Franja –ara ja n'hi ha 61.000–. Aquest contracte és un dels que encara no han estat formalitzats, és a dir que el govern i l’empresa adjudicatària (en aquest cas Expal, una empresa espanyola que forma part del consorci d’Elbit, i l’empresa espanyola Escribano) el podrien aturar.

El míssil Spike és una munició israeliana versàtil que es pot disparar des de vehicles petits o fins i tot des de l'espatlla d’un soldat. Espanya, com altres socis de l’OTAN, fa més de 20 anys que en compra: inicialment s’importaven els míssils fabricats a Israel, però ara es fabriquen a Espanya i només se n’importen els components més avançats. El 22 de novembre del 2023, Espanya va adjudicar un contracte de subministrament de 168 sistemes d’aquest míssil a l’empresa PAP Tecnos, la marca espanyola del grup israelià Rafel, per valor de 237,5 milions d’euros. “Aquest contracte correspon a la cinquena generació d’aquest míssil, i saben que a Gaza l’exèrcit israelià ja està testant la sisena, perquè els territoris palestins són un gran laboratori per a la indústria militar israeliana, que exporta al món els seus productes amb la marca de provats en combat”, explica a l’ARA Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs. El contracte tampoc consta com a formalitzat.  

Des de l’inici del genocidi a Gaza també consten com a adjudicats i formalitzats amb el grup Elbit quatre contractes de manteniment i recanvis per als morters Cardom. Passa el mateix amb les torres muntades sobre carros de combat, adjudicades a PAP Tecnos. “Es tracta d’armes que es van comprar fa anys i que obliguen a tenir el contracte de manteniment amb la mateixa empresa, cosa que acaba generant una dependència”, explica Pozo. “Altres socis de l’OTAN fan servir morters fabricats en altres països, però sembla que a Espanya hi ha una fascinació amb la tecnologia militar israeliana, com si fossin armes de França o de Noruega, sense tenir en compte que es desenvolupen ocupant i assassinant el poble palestí”, afegeix.

Amb el grup Rafael hi ha un contracte de més 200 milions d’euros en designadors per a sistemes de combat, que es va adjudicar el febrer del 2024, un mes després que Israel fos acusat de genocidi pel Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU, i que es va formalitzar dos mesos més tard. Segons consta al portal de Contractació Pública, Espanya va considerar que Rafael és l’única empresa del món “capacitada tècnicament per al desenvolupament del projecte des d’un punt de vista tècnic [sic] i s’hi ha negociat millores d’interès per a l’administració”. També hi ha contractes per menys valor d’inhibidors de senyals, armes lleugeres, sistemes de raig X i equips de protecció personal. D'altres responen a la compra d’aparells de comunicacions per a l’exèrcit de terra amb Elbyt, així com sistemes de vigilància perimetral per als ports de Tarragona i Huelva amb l’empresa israeliana Magal.

Què hi diu el govern espanyol?

La Moncloa busca arguments per continuar mantenint que "Espanya no compra armament a Israel des que va començar la guerra". Subratlla que el 26 de novembre es va aturar el contracte per al programa M339 Setter, però i la resta? Fonts del ministeri de Defensa apunten que les adjudicacions per al llançacoets Silam i el míssil Spike continuaran endavant malgrat que encara constin com a no formalitzats. Una raó que donen és que el procediment es va iniciar abans del 7 d’octubre de 2023 –tot i que l’acord d’adjudicació és posterior– i a la Moncloa afegeixen que es tracta de components per a fabricacions espanyoles que només es poden adquirir a aquestes empreses israelianes. Són, per tant, insubstituïbles.

De les adjudicacions de què s’ha fet ressò el Centre Delàs, la Moncloa també puntualitza que pot haver-n’hi algun que vingui d’algun contracte bianual o marc que encara estigui vigent. D’altres, el govern espanyol destaca que n’hi ha que el producte que s’importa no és armament i, fins i tot, al·lega que hi ha procediments que al Portal de Contractació apareixen com a "adjudicats" però que "es troben aturats". No concreten quins.

Com es beneficia Israel de les exportacions?

Espanya no és un gran exportador d’armament a Israel (encara que això no es pot quantificar amb precisió perquè les exportacions d’armes espanyoles estan sotmeses a la llei de secrets d’estat des dels anys 80), però queda clar amb aquestes dades que té un pes com a client de la indústria militar israeliana. “Empreses com Elbyt exporten un 80% de la seva producció, produeixen molt més del que gasten en la guerra contra els palestins i els països veïns, perquè així rebaixen els costos de producció i a més obtenen grans beneficis. A més les armes són un instrument de política exterior, ja que per molt que es tracti de companyies privades tenen vincles estrets amb el seu govern, que és qui n’ha d’autoritzar les exportacions”, afegeix Pozo. És prou coneguda la simbiosi entre el complex industrial militar i de vigilància d’Israel i les elits de l’exèrcit, i el seu pes en l’aparell de l’estat.

Què en diu el dret internacional?

El tractat internacional que regula el comerç d’armes prohibeix a l’article 6.3 la venda d’armes a països que podrien utilitzar-les per cometre un genocidi. La compra d’armes no està tan regulada, però és evident que també contribueix a alimentar el complex militar industrial, i d’aquí l’embargament en vigor a Rússia arran de la invasió d’Ucraïna. A més, el dictamen del juliol del Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU recorda que els estats no han de prestar assistència o ajuda que puguin contribuir a l’ocupació israeliana. Relators de l’ONU i organitzacions internacionals de drets humans han alertat que la compra de material militar a empreses israelianes contribueix a les accions de l’exèrcit i a l’ocupació de Palestina.

Eduardo Melero assenyala que “si el govern espanyol hagués acordat l’embargament integral d’armes a Israel, incloses les importacions i prohibicions de contractar les empreses israelianes i les seves filials, aquests contractes no s’haurien pogut adjudicar”. El que no té sentit des d’un punt de vista legal, segons Melero, és que un govern digui que no es poden comprar armes a empreses d’un determinat país si no hi ha una llei que justifiqui la seva exclusió. Per això no hi ha cap garantia que els ministeris de Defensa i Interior no continuïn fent més compres. Justament l’embargament d’armes és el que reclamen més de 600 organitzacions socials d’arreu de l’Estat des que va començar el genocidi a Gaza. La Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (Rescop), que ha impulsat la campanya per a la fi del comerç d’armes amb Israel, ha celebrat amb un comunicat l’anunci de rescissió del contracte de les bales de la Guàrdia Civil, però alerta que “és insuficient i que comprar armes a Israel és comprar un model de seguretat construït sobre el colonialisme, l’ocupació, el genocidi i l’apartheid”.