El cervell autista de les nenes funciona diferent que el dels nens

L'autisme o, dit amb més propietat, el trastorn de l'espectre autista (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que afecta la comunicació, la interacció social i el comportament de les persones afectades. Es manifesta de manera diversa en cada persona i pot incloure interessos restringits i patrons repetitius de conducta, malgrat que no sempre estiguin presents. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 75.000 persones afectades, unes 160.000 al conjunt dels Països Catalans, la qual cosa significa prop de l’1,23% de la població.

Durant dècades ha estat considerada una condició predominantment masculina, ja que de cada cinc infants que es diagnosticaven quatre eren nens i només una, nena. Tanmateix, un conjunt d’investigacions recents, que la revista New Scientist ha agrupat en un treball de la neurocientífica britànica Gina Rippon, han revelat que la manera de manifestar els comportaments associats al TEA són diferents en nens i nenes, i que els tests que es fan servir per detectar-lo estan enfocats principalment a les característiques masculines. Això ha fet que, fins ara, moltes nenes i dones amb TEA hagin romàs sense diagnosticar o que hagin estat diagnosticades de manera errònia i, per tant, que no hagin rebut el suport necessari, amb conseqüències significatives per a la seva vida.

'Camuflen' els símptomes

Una de les raons principals per les quals sovint no es detecta el TEA en les nenes és la seva capacitat per camuflar els símptomes. Moltes nenes amb autisme desenvolupen estratègies per adaptar-se socialment, com per exemple imitar el comportament de les seves companyes o forçar-se a mantenir contacte visual amb les altres persones, tot i que això els resulti incòmode. Aquestes habilitats d'adaptació poden fer que els seus símptomes passin desapercebuts als pares, als mestres i, fins i tot, als professionals de la salut. A l’escola, per exemple, un nen amb TEA acostuma a jugar sol allunyat dels seus companys. Una nena amb TEA també juga sola, sense interactuar amb els altres infants, però, en canvi, no s’allunya de la resta del grup sinó que acostuma a barrejar-s’hi; a més, sovint mostren interessos restringits molt intensos però socialment acceptables, com la lectura o els animals, mentre que els nens afectats acostumen a manifestar interessos més inusuals. Tot plegat contribueix a l'infradiagnòstic en les nenes.

Pel que fa a l'activitat neuronal, el TEA també s’acostuma a manifestar de manera lleugerament diferent en el cervell de les nenes en comparació amb els nens. Per exemple, una investigació liderada per la Universitat de Virgínia, als EUA, va utilitzar imatges de ressonància magnètica funcional per observar l'activitat cerebral durant les interaccions socials. Els resultats van mostrar que les nenes amb autisme utilitzen regions cerebrals diferents de les nenes sense autisme, i aquestes diferències no coincideixen amb les observades entre nens amb autisme i sense.

En concret, les nenes amb TEA mostren una activació cerebral reduïda en àrees com l’escorça premotora ventral dreta, l’escorça motora primària, la substància blanca parietal, el putamen, l’escorça dorsolateral prefrontal bilateral i l'opercle central. Aquestes regions cerebrals tenen funcions molt rellevants en la interacció social, el moviment i el processament cognitiu, i justifiquen per què algunes persones amb TEA fan moviments repetitius, tenen dificultats per entendre els gestos i les cares, manifesten hipersensibilitat sensorial i dificultats de regulació emocional, entre altres aspectes de comportament.

Genèticament, també s'ha descobert que les nenes amb TEA presenten una quantitat més alta de variants gèniques associades a aquesta condició en comparació amb els nens, la qual cosa podria explicar que tinguin més capacitat de camuflatge. A igual nombre de variants gèniques implicades en TEA, els nens ho manifestarien amb més intensitat.

"No encaixo"

Tot plegat ha fet que, fins fa relativament poc, molts dels instruments utilitzats per diagnosticar-lo hagin estat desenvolupats principalment amb dades de nens, la qual cosa no permet captar adequadament els patrons de comportament típics femenins associats a l’autisme. Aquesta manca de tests convenientment adaptats ha comportat que hi hagi hagut un gran nombre de diagnòstics erronis o tardans, fet que ha deixat moltes nenes i adolescents sense el suport necessari durant etapes crucials del seu desenvolupament, amb repercussions significatives. Moltes dones diagnosticades en l'edat adulta diuen que han sentit que "no encaixaven" o que hi havia "alguna cosa malament" amb elles i en elles durant la seva infància. Aquesta manca de comprensió sovint deriva en problemes d'autoestima, ansietat i depressió, que encara dificulten més les relacions socials i els afecten negativament el benestar emocional i, fins i tot, el rendiment acadèmic.

Finalment, el treball de Gina Rippon fa una crida a fomentar més consciència pública sobre el TEA en les nenes i els nens, per reduir l'estigma que encara sovint representa i promoure una detecció precoç que sigui igualment vàlida per als dos sexes, que garanteixi al màxim que totes les persones afectades, independentment del seu gènere, rebin el suport adequat i siguin reconegudes i valorades per qui són.