El cranc aranya, la nova amenaça per a la posidònia de la Mediterrània

PalmaUn estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC- UIB) demostra per primera vegada que el cranc Percnon gibbesi, també conegut com a cranc aranya, s'alimenta de posidònia oceànica, la qual cosa el converteix en una nova amenaça per a la conservació de les praderies de posidònia de la mar Balear, uns ecosistemes clau per a la biodiversitat marina, la captura de carboni i l'estabilitat del litoral.

Els investigadors han estudiat la interacció entre la posidònia oceànica i el cranc aranya (Percnon gibbesi), un herbívor tropical que, des de la seva arribada a la Mediterrània el 1999, s'ha expandit ràpidament pel litoral. L'objectiu de l'estudi ha estat avaluar el possible impacte d'aquesta espècie sobre la posidònia, clau per a la salut dels ecosistemes marins mediterranis.

Totes dues espècies coexisteixen en zones litorals poc profundes, la qual cosa va dur l'equip investigador a estudiar detalladament el consum de diferents teixits de posidònia oceànica per part del cranc.

Per dur a terme l'estudi, es van mantenir exemplars de Percnon gibbesi en aquaris en condicions controlades, replicant diferents escenaris ambientals. Després d'un període d'aclimatació, els crancs van ser alimentats amb diferents tipus de teixit de posidònia (fulles, fruits, rizomes i brots complets) amb l'objectiu d'avaluar les seves preferències alimentàries. Els assajos, duits a terme als aquaris amb i sense presència de crancs, van permetre mesurar el consum net de cada tipus de teixit vegetal.

Els resultats revelen que el cranc aranya mostra una clara preferència pels rizomes i fruits de la posidònia, mentre que les fulles són el teixit menys consumit.

Encara que la temperatura no va alterar significativament el nivell de consum, el fet que aquesta espècie invasora s'alimenti dels rizomes (estructura essencial per al creixement i la fixació de la planta al fons marí) representa una seriosa amenaça per a l'estabilitat i regeneració de les praderies. A més, el consum de fruits podria comprometre la capacitat reproductiva d'aquesta planta marina i dificultar-ne la conservació a llarg termini.

L'investigador Daniel Puentes ha subratllat que "l'expansió del cranc aranya per tota la Mediterrània podria convertir-se en una amenaça ecològica significativa". En un context en què la posidònia oceànica ja s'enfronta a pressions com l'escalfament de l'aigua, la contaminació i l'ancoratge d'embarcacions, "aquesta nova font d'impacte mereix especial atenció", ha afegit.

La investigadora de l'Imedea i coautora de l'estudi, Andrea Antón, ha destacat "la urgència de continuar investigant els efectes de les espècies invasores sobre els ecosistemes marins". També ha recordat la importància de conservar les praderies de posidònia, reconegudes com a hàbitat en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

L'equip ha recomanat reforçar el seguiment de la interacció entre el cranc aranya i aquesta planta marina, a més d'avaluar possibles mesures per reduir-ne l'impacte en un dels ecosistemes més valuosos de la Mediterrània.