Fulles verdes per a mariners forçuts

PalmaLa primera pel·lícula que vaig veure al cinema va ser Popeye el mariner. No en record gaire cosa, però sí que guard imatges de l’edifici, de l’enorme escala que et conduïa a la sala d’aquell cinema del Born que ara és una coneguda botiga de roba. Més tard vaig seguir les aventures del mariner gràcies als dibuixos animats que feien a la televisió. Popeye era valent i tenia una força sobrenatural quan menjava espinacs. El fet que el personatge els engolís per convertir-se en un superheroi augmentà considerablement la popularitat d’aquestes fulles verdes entre els infants, de manera que devers el 1930, que és quan el mariner començà a emprar-les, el consum de la verdura augmentà un 33% als Estats Units.

Una mica abans de la creació del personatge es creia que els espinacs eren rics en ferro, un mineral essencial per a la força humana. Aquesta creença, però, prové d’un error científic del segle XIX per una coma mal col·locada que va multiplicar per deu la xifra real de ferro en els espinacs.

Ús medicinal

Els espinacs són originaris de l’antiga Pèrsia i es creu que van ser cultivats per primera vegada fa més de 2.000 anys. Inicialment, el seu ús era sobretot medicinal i es feien servir com a remei natural per tractar problemes digestius. Devers el segle VIII els àrabs els introduïren a la península Ibèrica des d’on s’estengueren cap a Europa. En els llibres de cuina medieval són esmentats en relació amb els dies de dejuni i de la Quaresma. Solien acompanyar peix fregit, peix salat i greixós com la tonyina i també la balena. En el Llibre de Sent Soví (s. XIV) són esmentats en un plat senzill on se’ls sofregeix fins que es desfan i després es trinxen. En canvi, en el Llibre del Coc, de Mestre Robert (s. XVI), els espinacs trinxats es bullen i en acabat se sofregeixen en oli de cansalada, on s’afegeix brou i moltó, llet o llet d’ametles, la cansalada a daus (o formatge, segons l’època). També s’hi afegeixen panses, una fruita seca molt associada a aquestes fulles verdes.

En els receptaris mallorquins els espinacs hi són esmentats de manera molt tímida. Formen part de la verdura per farcir pastes com els cocarrois i les coques de verdura, i en poques ocasions són protagonistes del plat. El Receptari Llabrés és una excepció amb la recepta del gató de espinachs o patates (sic) que s’elabora bullint i sofregint les fulles que es mesclaran amb farina, canyella, pell de taronja i llimona, llet, sucre i vermells d’ous. Un cop batuts s’hi afegeix el blanc de l’ou a punt de neu, s’emmotlla i es cou.

Els espinacs tindran una presència destacada a Menorca, sobretot en el Receptari Caules (s. XVIII) on formen part d’una desena de plats diferents. S’utilitzaran per cuinar aliments tan diversos com la llengua on es posaran els espinacs bullits, llet, la llengua cuita, mig tallada, i ous bullits o la pota de vedella per fer-ne una greixonera. Els trobarem en preparacions humils en forma de truita, de coca i de crema; en altres més sofisticades com les pilotes d’espinacs i els dàtils dolços d’espinacs amb els quals es fa un farcit dolç que s’embolica amb una pasta de farina, ous i mantega. Pedro Ballester en transcriurà algunes a De re cibaria (1923) com els dàtils i les pilotes, a les quals anomenarà ‘raoles’ tot i ser la recepta calcada. Caty Juan de Corral farà el mateix amb el pastís d’espinacs, molt semblant a la coca tapada del Receptari Caules. La recepta d’avui és aquesta precisament, només que la pasta no és dolça. Jo he preferit llevar-ne el sucre, però si n’hi voleu posar hi heu d’afegir el mateix pes de sucre que de saïm. Esper que sigui del vostre gust.