L'abús del lloguer amb l'empadronament: "La propietària em va demanar 500 euros"

PalmaUn dels tràmits més bàsics que ha de fer qualsevol ciutadà és estar empadronat en el municipi on viu. Gràcies a això pot accedir a drets fonamentals com l’atenció sanitària, el sistema educatiu, un contracte laboral, ajudes i, en cas que sigui migrant, també pot acreditar quant de temps fa que hi viu per regularitzar la seva situació. Però moltes persones es troben amb grans dificultats per empadronar-se, tant per part de les institucions com de qui es vol aprofitar de la seva situació, cosa que passa sobretot en el cas dels migrants. “La propietària d’un pis em va dir que, si m’hi volia empadronar, em cobraria 500 euros. Va ser ella qui em va demanar si m’hi empadronaria i, quan li vaig dir que sí, em va dir que serien 500 euros més”, explica Laura (nom figurat).

Aquesta no és cap situació estranya sinó el dia a dia de moltes persones nouvingudes, segons remarca el president de Consubal (Consumidors i Usuaris de les Balears), Alfonso Rodríguez, qui recorda que, quan se signa un contracte de lloguer d’una residència habitual, el propietari “no pot negar el dret a empadronar-s’hi”. “Molta gent no sap això, sobretot els estrangers, i molts propietaris intenten treure-hi doblers. També hi ha gent que rep ajudes, lloga habitacions i no hi permet l’empadronament per no perdre les subvencions”, comenta. “Ho veim cada dia i els llogaters ho accepten perquè no troben una altra cosa”, afegeix Rodríguez.

D’altra banda, “hi ha empadronaments fraudulents”. El president de Consubal explica que una pràctica habitual és “falsificar contractes de lloguer i empadronar migrants que no viuran en aquell domicili”. “Aquesta gent sense escrúpols també s’aprofita i cobra. Però tot això és resultat de la manca d’habitatge”, diu, a més d’assenyalar que ja hi ha anuncis de lloguer a plataformes que “no permeten el padró”. “El col·lectiu que més pateix són els migrants i trobam aberracions. Hi ha dies que sent vergonya quan veig com n’abusen alguns propietaris”, continua.

Les traves dels ajuntaments

D’altra banda, hi ha ajuntaments –com el de Palma– que, a més a més, posen traves a l’empadronament de determinats col·lectius vulnerables. “Cort hi posa moltíssimes dificultats. Una de les més grans, contra la qual hem presentat una denúncia, és que reclama el darrer rebut del lloguer, quan una relació econòmica no hauria de ser un condicionant. Si no estic al corrent del pagament, és problema meu i del propietari, no un assumpte de l’Ajuntament”, critica Rodríguez, a més de carregar contra el sistema de cita prèvia. “Això és arribar a un extrem. A més, no n’hi ha de disponibles”.

Javier és un bon exemple de la situació. Viu a una autocaravana i Cort no el vol empadronar perquè no té una direcció fixa. En aquest punt, s’ha de recordar que els ajuntaments poden empadronar els ciutadans sense residència fixa fins i tot a les seves oficines. “M’envien als serveis socials, d’una banda a una altra. També m’han donat un telèfon que no m’han agafat mai. És clar que no em volen empadronar”, diu.

“El govern de l’Ajuntament de Palma ha pres la decisió d’obstaculitzar l’empadronament en el marc d’una política d’exclusió social per acontentar Vox i expulsar els pobres de la ciutat”, critica la regidora de Podem, Lucía Muñoz. De fet, Càritas va denunciar Cort per les mesures que el PP i Vox varen aprovar en contra de l’empadronament de migrants en situació irregular, entre les quals s’inclouen verificacions policials i denúncies anònimes.

L’ARA Balears ha intentat obtenir resposta de l’Ajuntament de Palma en diverses ocasions, però la regidora de Funció Pública i Govern Interior, Mercedes Celeste, finalment no n’ha donat cap explicació. “Des que ha entrat el govern del PP, cada vegada hi ha més problemes per empadronar-se, sobretot en el cas de col·lectius vulnerables”, diu per part seva la regidora de MÉS per Palma Neus Truyol.

Altres consistoris, com els de Montuïri i Sant Llorenç del Cardassar, adverteixen els propietaris sobre l’empadronament d’estrangers en situació irregular, si el domicili no és real, un avís que no s’estén a ciutadans europeus ni espanyols. “Els propietaris s’espanten, encara que no hi hagi cap frau”, apunta Bàrbara Picornell, tècnica social de Territori de Càritas Mallorca. Una circumstància que confirma una altra treballadora d’una entitat del tercer sector que prefereix mantenir l’anonimat. “Hi ha moltes persones a les quals no deixen empadronar-se on viuen i ho han de fer a un altre lloc. Fins i tot passa amb entitats que treballen amb menors no acompanyats: els atorguen 12 places, però només deixen empadronar vuit infants, per exemple”, afegeix.

Les dificultats per empadronar-se no són una qüestió administrativa, sinó que les arrels del problema van més enllà. “Aporofòbia, racisme i empadronament van de bracet”, subratlla el responsable del Servei d’Assistència i Orientació a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica de CreuRoja, Ernesto Baletto. “Molta gent hi arriba sense xarxa de suport i no sap ni com ni on fer els tràmits. Quan aconsegueixen casa, moltes vegades no volen denunciar aquesta situació. Com ho faràs si el propietari te’n pot treure?”, demana.