Guerra de l'aigua: el batle de Palma farà la seva dessaladora per no pagar al Govern

PalmaJaime Martínez ha decidit que la manca d'aigua no serà un fre per continuar creixent i augmentant la població i els visitants de Palma, i prepara una nova dessaladora. L'Ajuntament ha encarregat un estudi amb l'objectiu de posar les bases del nou equipament, que surt a licitació per 54.000 euros. La descripció de la feina tècnica d'Emaya és clara i es refereix a "l'augment significatiu del consum d'aigua". També admet que ha baixat la disponibilitat dels recursos hídrics convencionals –els aqüífers– per la sobreexplotació i per l'obligatorietat de reduir la quantitat d'aigua que s'hi extreu.

Fonts municipals consultades per l'ARA Balears confirmen que aquesta és una passa decidida de l'equip de Jaime Martínez, després de la tramitació del Decret llei per a l'obtenció de sòl a Palma, durant la qual hi va haver fortes tensions a causa de la disponibilitat actual d'aigua i dels problemes que provocarà construir més pisos dels previstos al Pla General de 2023. Com va avançar l'ARA Balears, els informes tècnics de Recursos Hídrics respecte de la suficiència d'aigua per al Pla General, que va tramitar l'esquerra, advertien que no hi havia prou aigua per a la darrera fase del planejament previst.

"Si ara s'hi afegeixen uns quants milers de pisos, l'aigua no basta", confirma un tècnic especialista en recursos hídrics i que ha demanat l'anonimat. Aquesta situació va generar tensió durant la tramitació del decret llei, perquè Martínez volia tirar endavant amb l'aprovació de la norma tot i els dubtes sobre l'aigua, ignorant les advertències que els especialistes havien fet durant la tramitació del PGOU.

Palma no podia assumir amb els recursos actuals el creixement de 26.000 habitatges nous previstos fins al 2038 al Pla General de 2023. Per aquest motiu, l'escenari s'ha complicat molt amb el decret llei que permetrà augmentar construir milers de pisos extra, sense que s'hagi fet cap tramitació ambiental específica. Experts com el catedràtic de Geografia de la UIB Cels García adverteixen des que es va saber la notícia que “els números de l’aigua no surten”.

Martínez no vol apujar la tarifa

Els aqüífers dels quals s'abasteix Palma no estan en bon estat. El del Pont d’Inca pateix un grau d’explotació del 94%, mentre que la Vileta supera el que estableix l’autorització, amb un 112% d’extracció d’aigua. A més, Palmanova i Sant Jordi estan en consideració de risc. “El que hauríem de fer és recarregar els aqüífers i reduir el percentatge de l’aigua que s’extreu, que és exactament el contrari del que s’està fent”, recomana Cels García.

Però la dessaladora que abasteix Palma actualment és propietat del Govern, mitjançant l'Agència Balear de l'Aigua (Abaqua) i Palma ha de pagar per aquest recurs. A mesura que la ciutat ha crescut, destruint parcialment els aqüífers, s'ha incrementat la pressió sobre el Consistori per comprar més volum d'aigua dessalada i no fer servir la del subsol, que es troba en mal estat. A més, el Pla Hidrològic impedeix una explotació superior al 80%. Però això suposa pagar més i, en compliment de la llei, apujar la tarifa.

"Això és un tema intocable per al batle", explica una font municipal. "Es va comprometre a no apujar-ne el preu i no ho vol fer, tot i la complexitat de la situació", confirma aquesta mateixa font. L'estudi que ha posat en marxa Emaya per fabricar la seva pròpia aigua assegura que "la construcció d'una dessaladora pròpia es presenta com una solució viable i necessària com a alternativa a comprar d'aigua dessalada a ens externs". El document que surt a licitació du la signatura del director del Cicle de l'Aigua d'Emaya, Jaume Femenias.

Però fabricar aigua, encara que sigui propietat d'Emaya i no s'hagi de comprar al Govern –és l'objectiu de Martínez–, no surt de franc ni econòmicament ni en termes ambientals. Com va explicar Cels García a l'ARA Balears, “si Palma ha crescut i vol continuar creixent per sobre de les seves possibilitats, provocarà un impacte ambiental enorme”. “Dessalar aigua té un cost energètic i econòmic molt important, i provoca un increment de les emissions. Això és exactament el contrari del que es demana a les administracions amb vista al 2030, que és reduir-les”, conclou l’expert.