Hortals de Menorca: “He de pagar 30.000 euros per legalitzar-lo i ja me n’han estafat 14.000”

CiutadellaEn Jordi és un dels 300 propietaris que, segons els càlculs de la Policia Nacional, s’han vist afectats a Ciutadella per la macroestafa continuada en la instal·lació de comptadors de llum irregulars a hortals i finques rústiques del municipi. Un electricista que treballava per a una comercialitzadora del sector energètic els hauria cobrat de manera fraudulenta entre 5.000 i 20.000 euros per cap. En total, el presumpte autor, ara detingut per la Policia, s’hauria enduit uns 900.000 euros.

Segons conta, Jordi té una parcel·la de 4.000 metres quadrats amb un habitatge de 90 al camí de les Retxilleres. És un dels més de 3.000 hortals construïts sense permís a tot Menorca que es podran beneficiar de la Llei balear de simplificació administrativa per legalitzar-se. Paga l’IBI a l’Ajuntament, i també els fems, “encara que aquí no ve ningú mai a recollir-los”. Només té aigua, però no llum ni cap sistema de depuració. Per això ja ha posat en mans d’un arquitecte el projecte que permeti regularitzar la construcció i disposar-ne de la corresponent cèdula d’habitabilitat per si algun dia la vol vendre o reformar. Calcula que haurà de pagar una multa d’uns 5.000 euros i invertir-ne altres 25.000 en la instal·lació de plaques solars al sostre, una fossa sèptica i la retirada dels 200 metres de grava que embelleixen l’exterior.

Un any amb llum i, després, a les fosques

Fa dos anys, però, va saber a través d’uns veïns que hi havia un electricista d’Iberdrola que estava posant llum a finques de la zona que, com la seva, fins ara no en tenien, “i que no podíem tenir-ne, perquè no disposam de cèdula d’habitabilitat”. Però s’hi va interessar i hi contactà. “M’ho va vendre com un extra en la seva feina. Li havia d’abonar 14.000 euros, sempre en efectiu, però en diversos pagaments”, comenta. I, “tot i que va tardar bastant a posar els pals de llum” per tal de fer arribar l’electricitat fins a ca seva, va tenir subministrament. Almenys durant un any, ja que, de sobte, es va quedar novament a les fosques. “Sense saber-ne el motiu, em van tallar el llum”, fins que, al veí camí de Son Angladó hi descobrí un plàstic damunt el seu comptador “on posava que s’havia retirat per una presumpta negligència”. Va ser llavors quan es va adonar del frau i que no n’era l’única víctima.

La clau va ser que l’electricista donava d’alta el comptador a nom del client, però en una adreça diferent d’aquella on vivia. L’ajudaven altres dos operaris de la mateixa comercialitzadora a Palma. Així s’assegurava que l’alta corresponia a un habitatge legal i no a la construcció on realment estava fent arribar el subministrament elèctric. I, és clar, l’empresa va tardar un any a adonar-se’n i a encarregar-ne la retirada.

Jordi s’ha ajuntat amb altres afectats, amb els quals comparteix grup de WhatsApp i advocat. La idea és aconseguir recuperar part dels doblers, encara que els pagaments predominants es van fer sense factura.

El cas ha arribat ara a mans de la Policia Nacional després de la denúncia formalitzada per uns veïns seus, que demanaren al detingut que posàs llum a les seves cases a canvi de deixar passar el cablejat per les terres de la seva propietat. “Davant la seva negativa, van acudir a comissaria i s’ha acabat destapant tot”, afirma. Tot i això, contradiu la versió oficial de la Policia i li “costa creure” que hi hagi tanta gent afectada.

L’estafa continuada, que s’estava practicant des de feia almenys dos anys a diversos nuclis rurals del municipi, ha transcendit en ple procés de legalització dels hortals il·legals a Menorca, la majoria dels quals es troben a Ciutadella. L’arquitecte Guiem Coll confirma que ja està preparant la documentació de diversos projectes per legalitzar habitatges que fa dècades que es van aixecar sense permís.

Tot i això, el nombre de propietaris que promouen la legalització de les seves construccions és “molt baix” en relació amb la gran quantitat d’hortals il·legals que hi ha a Ciutadella. Així ho assegura la regidora d’Urbanisme, Sandra Moll, qui deixa ben clar, però, que no passarà aquests projectes “per davant de la gent que sí que està actuant d’acord amb la legalitat des del primer moment i fa estona que espera una llicència. És de justícia”.

Ni tan sols la incorporació a partir de juliol d’un nou arquitecte farà canviar les prioritats al govern municipal. “La prioritat mai no pot ser legalitzar construccions il·legals”, insisteix la regidora, qui troba a faltar “que es posin més recursos a disposició dels ajuntaments. Si fas una llei d’aquest abast, hauria d’anar acompanyada de recursos i del personal tècnic suficient”.

De fet, l’Ajuntament de Ciutadella ha decidit aplicar “els criteris més restrictius possibles” que li permet la llei balear per poder legalitzar les construccions il·legals que des dels anys 80 proliferen a gran part del sòl rústic del municipi. Es tracta, diu la regidora, de garantir que almenys s’aprofiti aquest procés per obligar a introduir en els habitatges millores en l’eficiència energètica, lumínica i d’aigua. S’han d’abastir almenys un 60% amb energia renovable, disposar d’un sistema de depuració d’aigües brutes, tenir barreres d’ullastre a l’entrada i recollir l’aigua de pluja en aljubs.

Una llei “enverinada” i als tribunals

Sandra Moll remarca, a més, que la llei que permet legalitzar els hortals “neix enverinada, ja que permet aplicar el silenci positiu si al cap de sis mesos l’Administració no ha donat resposta al propietari. Ara bé –avisa–, en algun moment, encara que sigui amb posterioritat, es revisarà la llicència i, si no compleixen els requisits, el silenci positiu podrà ser revocat”.

A més a més, la llei acaba de quedar qüestionada després que el Tribunal Constitucional hagi admès a tràmit el recurs que s’hi va presentar en contra. Això fa que ni els mateixos propietaris ho vegin clar. “Hi ha molts dubtes”, afirma la presidenta de l’Associació d’Hortals de Menorca, Dolors Martínez, que creu que no són més d’un centenar els propietaris que han iniciat el procés per legalitzar les seves construccions. “Després de tants anys d’espera, és una oportunitat –diu–, però sembla que les coses no s’han tornat a fer bé”.