Totes les plantacions de garrovers de les Balears, malaltes per un fong

PalmaEl garrover ha guanyat protagonisme a Mallorca els darrers anys, tant per la seva adaptació al clima mediterrani com pel preu que arribaren a assolir les garroves el 2022 –fins al punt que se’n va dir “l’or negre”–, i també per la davallada d’un altre arbre genuí, l’ametler, afectat per la Xylella fastidiosa.

Ara bé, el garrover de les Illes no està exempt de problemes sanitaris. Segons admet el cap de servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura, Andreu Joan, actualment “el 100% de les plantacions de garrovers de les Balears tenen cercosporiosi”, un fong que afecta les fulles amb taques negres i provoca defoliació. Ara mateix, a les Balears hi ha 5.600 hectàrees de garrover en secà i 95 en regadiu afectades per aquesta malaltia, segons dades que aporta Joan. És a dir, el total de les plantacions ho pateixen.

A més, l’expert apunta que no hi ha cap varietat de garrover de les Illes que en sigui resistent. De fet, els assajos experimentals que l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Balears (IRFAP) fa a diferents finques demostren que “l’afectació mitjana de fulla per cercosporiosi és elevada en gairebé totes les varietats, sovint per damunt del 70%”, segons exposa la tècnica de l’entitat, Carme Garau.

Malgrat això, matisa que “entre les varietats estudiades, destaca especialment la d’en Pau, que ha presentat una mitjana d’afectació clarament inferior a la d’altres com Bugadera o Duraió, que han superat el 90% en algunes finques i anys”.

Aquesta malaltia “fa anys que és present a les Balears, però a poc a poc ha anat augmentant”, explica el tècnic de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), Andreu Adrover. Aquest fet s’ha produït perquè la incidència de la malaltia depèn de les condicions climàtiques: “com més humitat hi ha, més alta és”, detalla el cap de servei de Sanitat Vegetal. El règim de pluges actual, combinat amb les altes temperatures, ha creat ambients humits on el fong es multiplica.

També s’ha detectat una incidència més alta, ja que “se sembren més plantacions de garrover, perquè, a diferència de l’ametler, no li afecta la Xylella fastidiosa i, per això, el cultiu es vigila més”, apunta Andreu Joan. El preu que varen assolir les garroves el 2022 –quan es venien a dos euros per quilogram– també va animar la població a sembrar aquest arbre. De fet, entre el 2021 i el 2024, dos anys en els quals la Conselleria d’Agricultura va obrir dues convocatòries per sembrar noves plantacions d’ametler i garrover, a les Illes es varen plantar 110 del primer i 650 del segon.

Tot i això, Joan aclareix que encara que la incidència sigui enguany “un poc més elevada”, respecte dels anys anteriors, “no s’ha disparat una barbaritat”.

Per la seva banda, el tècnic d’Apaema recalca que si les condicions climàtiques continuen afavorint any rere any el desenvolupament de la Cercospora, “els garrovers podrien arribar a perdre entre un 80 i un 100% de les fulles”.

La defoliació afecta directament la producció dels garrovers, ja que l’arbre no pot fer fruits si no té fulles. “Ha de gastar energia en tornar-ne a treure de noves, la qual cosa fa que perdi capacitat per fer la fotosíntesi i, sense aquest procés, no hi ha producció”, assevera Andreu Joan.

Ara bé, encara que la cercosporiosi no mata els garrovers, els debilita. Per això, “la garrova no s’acaba d’inflar i no creix com toca”, comenta Adrover. Aquest fet, segons apunta, podria provocar “pèrdues d’aproximadament un 20% en el pes dels fruits”. El tècnic d’Apaema adverteix que enguany la producció baixarà i que els arbres estaran “més dèbils”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Associació de Trossejadors de Mallorca i gerent de Productos Martín, Joana Verger, afegeix que una producció “normal” de garrova a les Balears és “d’entre 18.000 i 20.000” tones anuals, però que enguany se situarà entre les 10.000 i les 13.000 tones, “independentment del fong”. Verger vincula la baixada de producció als processos naturals de floració que té cada arbre, ja que assegura que “no poden produir el mateix cada any”, explica. Pel que fa al preu, diu que no sap què passarà perquè “depèn del cost del garroví”, un producte del qual, segons informa, ara mateix “hi ha poca demanda i el preu va a la baixa”.

Com es tracta la cercosporiosi?

Els productors de garrova estan preocupats per la cercosporiosi, perquè “pràcticament no hi ha productes fitosanitaris registrats per fer tractaments contra aquesta malaltia”, confessa Adrover. Les empreses que en fabriquen, “no inverteixen doblers a registrar-los perquè, a escala mundial, el garrover és un cultiu amb poc pes”, detalla.

Un dels productes que és efectiu contra la Cercospora és el coure, però “legalment no es pot emprar perquè no està registrat per al cultiu del garrover”, apunta. A més, Joan afegeix que els tractaments de coure s’han de limitar “de manera estricta”, perquè contaminen els sòls.

A la manca de productes s’hi afegeix que a les Balears “hi ha poca tradició de fer tractaments als garrovers perquè és un arbre que sempre ho ha aguantat tot i no ha tingut problemes”, diu.

Per evitar la pèrdua de superfície de fruits secs, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ofereix per primera vegada i de manera gratuïta Laminarin, un tractament per actuar en contra del fong.