Les coses que es juga l'Espanyol a l’última jornada més enllà de la salvació
Els blanc-i-blaus necessiten igualar el resultat del Leganés per continuar a Primera Divisió

BarcelonaL’Espanyol es jugarà a tot o res l’última jornada. Després d’acumular cinc derrotes consecutives, l’última de les quals al Sadar, els blanc-i-blaus necessitaran igualar o millorar el resultat que obtingui el Leganés contra el Valladolid en la visita del també descendit Las Palmas a l’RCDE Stadium aquest dissabte (18.30 h, 3Cat). A priori, un escenari propici, si bé la gestió de l’angoixa serà clau. Un partit a cara o creu en què es resoldrà la lluita per la salvació. Una final en què l’Espanyol es jugarà bona part del seu futur immediat i a mitjà termini.
D’entrada, perquè el que passi aquest cap de setmana condicionarà enormement la situació econòmica de l’entitat. Tornar a Segona implicaria facturar aproximadament uns 30 milions d’euros menys que continuar a Primera per la caiguda de partides com els drets audiovisuals, la publicitat i els abonaments. El cop econòmic, però, seria encara més gran, ja que implicaria que el principal actiu que té actualment la plantilla, Joan Garcia, podria sortir per uns 15 milions, la clàusula que tindria a Segona, en lloc dels 25 en què està fixada a Primera. Un import que podria pujar cinc milions, fins als 30, si el dilluns 26 de maig Luis de la Fuente decideix citar el jove porter de Sallent per a les semifinals de la UEFA Nations League. En aquest darrer supòsit, l’Espanyol tindria més marge per aconseguir negociar un traspàs més profitós.
Però el porter que més atura de la Lliga no és l’únic actiu que pot perdre l'Espanyol aquest estiu. El seu màxim golejador i actual segon capità, Javi Puado, encara no ha desfullat la margarida sobre el seu futur. Acaba contracte el 30 de juny i té ofertes de Primera. Les úniques opcions de l’Espanyol per retenir-lo passen per mantenir-se a la màxima categoria i oferir-li un contracte i un projecte a l’altura. No serien els únics que no continuarien. Més de la meitat de la plantilla actual finalitza contracte d’aquí a un mes i mig, però el cas més significatiu és el d’alguns cedits que han mostrat un gran rendiment i per qui només es podria negociar una nova cessió o traspàs en cas de permanència. És el cas de Carlos Romero, Roberto Fernández, Marash Kumbulla i Urko González, a qui no faltaran ofertes per continuar a Primera.
A la banqueta, també està per decidir el futur de Manolo González. El tècnic gallec, que acaba contracte aquest juny, quedarà automàticament renovat en el cas que l’equip espanyolista certifiqui la permanència. Això sí, la sintonia amb la direcció esportiva és prou bona perquè mantingui el càrrec fins i tot en el cas d’un hipotètic descens. La seva predisposició a continuar al club és total, i esportivament i econòmicament seria la solució menys traumàtica per a l’entitat.
El 125è aniversari, amb un president absent
A escala social i institucional l’Espanyol també s’hi juga molt. L’entitat, que en els mesos vinents anirà impulsant diferents iniciatives per commemorar el 125è aniversari, vol evitar costi el que costi celebrar aquesta efemèride a la categoria de plata. També seria un cop molt dur per a la resta de treballadors, que han patit una pandèmia i dos descensos en cinc anys, un context que ha obligat a aprimar l’estructura de l’entitat. Tots dos descensos sota la direcció d’un Chen Yansheng que podria convertir-se en el primer president de la història de l’Espanyol amb tres pèrdues de categoria. De moment, de fet, ja és l’únic que n’acumula dues. El propietari blanc-i-blau fa anys que no es deixa veure per Cornellà-El Prat. Sí que ho ha fet el seu fill, Chen Chuanghuang, designat vicepresident primer del club des de fa un any. Amb ell presidint la Llotja, l’Espanyol es jugarà la darrera bala.