Un porter ucraïnès desconegut sobresurt en la derrota del Girona al Reale Arena

GIRONAArribat a Girona al mes de desembre, Vladyslav Krapyvtsov va debutar sota els pals del Girona al Reale Arena. L'ucraïnès va cridar l'atenció gràcies a una actuació fantàstica i diverses aturades, malgrat que no va poder evitar la derrota dels de Míchel contra la Reial Societat, condicionada per un penal polèmic i un gol en el temps afegit (3-2). Els gironins ja tenien la feina feta, després de garantir-se que jugaran a Primera Divisió per quart any consecutiu per primera vegada des de la seva fundació, i per sisè any en el còmput global. Una fita més d'una etapa que serà recordada.

Tot i no haver-hi res en joc, el futbol sempre presenta històries noves. La darrera, la de Krapyvtsov. Caldrà estar atents a la seva evolució. Tan sols té dinou anys, i no va tenir una estrena fàcil: al cap de vint minuts ja havia encaixat un parell de gols. Però no només no va ser-ne culpable, sinó que ja havia evitat que el marcador en contra fos més ampli. El porter va amargar Barrene, Oyarzabal i, sobretot, Take Kubo. El seu repertori va ser sorprenent, posant mans a dalt, a prop de l'escaire, o a baix, fregant el pal.

Tampoc no s'immutava en la sortida de pilota, i la jugava amb sang freda. Sens dubte, Krapyvtsov va transmetre personalitat. Míchel va escollir-lo per donar descans a Gazzaniga, i l'aposta li va sortir bé. Per ser fidels a la veritat, ja havia debutat. Va ser a la Copa Catalunya, a Andorra, farà cosa d'un mes. El de la porteria no va ser l'únic canvi del tècnic, que va convertir en titular Jhon Solís. El colombià no ho era des del setembre. Es va mantenir Cristhian Stuani, que va tornar a veure porteria. La imatge del Girona va ser bona i competitiva, i va allargar la inèrcia que li ha permès confirmar la salvació.

Si va perdre va ser perquè Ortiz Arias va xiular un penal d'aquells que ningú no sap per què s'assenyalen i perquè en el descompte no va saber controlar el resultat. Una lleu entrada va desfer l'empat provisional i va confirmar la bogeria d'un inici amb tres gols: el de Marín, rematant sol un llançament de cantonada; el d'Oyarzabal, després del penal esmentat; i el de Stuani, que mereix un capítol a banda.

Stuani empata amb Vinícius

La presència de Stuani (i la de Portu, aquest cop suplent) ha alterat el comportament col·lectiu cap a millor. El set blanc-i-vermell va marcar l'onzè gol del curs aprofitant una assistència d'Asprilla, que va prendre bones decisions i va tenir molta participació, però va acabar lesionat. El colombià, de fet, era el darrer jugador del Girona que havia marcat des que Stuani va encendre l'interruptor golejador. Va ser el 13 d'abril. Des de llavors, el gol del Girona duia el nom de Stuani i prou. Parlem en passat perquè Portu va fer el 2-2.

Stuani n'ha fet tants en tan poc temps que fins i tot ja treu el cap en el llistat de màxims golejadors d'aquest curs a la categoria. A Sant Sebastià va atrapar Vinícius, al qual alguns assenyalaven com a favorit en la cursa per la Pilota d'Or. Potser el que n'hauria de tenir alguna hauria de ser Stuani, doncs. El Girona va insistir a la recerca de l'empat, i semblava que Iván Martín el faria, però la nit encara es guardava un toc romàntic: l'autor del gol va ser Portu, l'altre gran protagonista de la permanència. Però els de Míchel van desfer-se al minut 91 amb un gol de Mariezkurrena.