El nou decret llei del Govern també eximeix del requisit de català 145 funcionaris estabilitzats

PalmaEl Govern ha trobat en la Llei de capitalitat el mecanisme per blindar els 145 treballadors estabilitzats que encara no han acreditat el nivell de català que se'ls requeria per mantenir la plaça. Via un Decret llei anunciat el passat divendres, l'Executiu dobla de dos a quatre anys el termini perquè aquests funcionaris presentin el requisit que se'ls exigia abans de donar-los la plaça. Encara que no en va informar divendres, una vegada transcorreguts aquests dos anys extra de termini, aquests treballadors no es quedaran sense plaça encara que no tinguin el nivell de llengua requerit. La normativa passarà de fer-los fora (com deien les bases de la plaça a la qual varen accedir) a només impedir-los "participar en els procediments de promoció interna o de provisió, ordinaris o extraordinaris, fins que s'assoleixi el nivell de català exigit".

Per tant, aquests treballadors ja no tenen l'obligació de presentar el requisit de català per continuar treballant a l'Administració. Així es desprèn del Decret llei, que es va publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) aquest cap de setmana. En el mateix sentit, la norma rebaixa el requisit de català que havien de presentar els zeladors, els únics sanitaris que no es varen acollir al Decret llei que va fulminar l'exigència de l'idioma de la Sanitat. Els zeladors han d'acreditar el nivell A2 de llengua catalana (un nivell bàsic). No obstant això, el Decret llei detalla que "quan la prestació del servei pugui resultar afectada per la manca o insuficiència de professionals, les convocatòries de selecció i mobilitat de determinades categories de personal estatutari o laboral poden eximir dels requisits de coneixements de llengua catalana".

Aquestes modificacions parteixen amb el suport de Vox. La portaveu del grup parlamentari d'extrema dreta, Manuela Cañadas, ha considerat la norma una "victòria important". "No és el final ni molt menys el principi, queda molt per fer, i anirem lluitant perquè cap requisit de català sigui excloent en cap àmbit", ha puntualitzat. El portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, ha defensat la iniciativa. "Només faltaria que el PP no pogués donar quatre anys, i que els treballadors se n'haguessin d'anar al carrer", ha dit.

MÉS acusa el Govern d'eliminar 'de facto' el requisit

Per la seva banda, el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha denunciat que el Govern elimina de facto el requisit, i ha acusat l'Executiu d'"enganar la ciutadania". "Està segrestat [per Vox]", ha continuat. També ha negat l'argument del PP, segons el qual aquests treballadors se n'anirien al carrer en perdre la plaça. "Si incomplien els requisits, no volia dir que se'ls hagués de fer fora, sinó que quedaven com interins", ha insistit.