Miquel Gelabert (STEI): "Hem tingut més bona relació amb governs de dretes que d'esquerres"

PalmaMiquel Gelabert (Sineu, 1969) lidera l'STEI des del 2016 i ho farà almenys un mandat més, fins al 2029. La seva candidatura ha estat l'única que s'ha presentat al XIII Congrés, que es va fer els dies 5 i 6 d'abril a Inca. La manca d'interès dels joves per assumir càrrecs sindicals de responsabilitat el preocupa i ho intentarà combatre els pròxims anys. Durant aquest període, el sindicat també haurà de fer front a l'auge dels sindicats rivals de dretes, a la judicialització de les relacions laborals i a la necessitat de guanyar presència dins l'empresa privada.

Quina valoració feis del XIII Congrés?

— Hem fet una trobada en clau interna. És per això que hem evitat convidar altres sindicats, partits polítics i entitats socials, per centrar-nos en nosaltres. Ens hem canviat el nom. Ens dèiem STEI Intersindical, però nosaltres no som un intersindical, perquè no som un sindicat de sindicats i, tanmateix, tothom ens coneix com STEI. Tenim diferents secretaries: de política local, autonòmica, ensenyament, sanitat, etc., però totes conflueixen sota les sigles de l’STEI. Ara ens direm Sindicat de Treballadors i Treballadores de les Illes Balears. En el marc del congrés també hem commemorat els 25 anys de la Secretaria de la Dona. Es va fer una esmena, i per adaptar-se a les noves realitats socials, a partir d'ara es dirà Secretaria de Feminismes.

Estau al capdavant del sindicat des del 2016 i ara tornau a repetir com a secretari general. Quins reptes teniu al davant?

— Hem de gestionar el creixement del sindicat en àrees com ensenyament i administració local, entre d'altres. És complex, perquè avui dia la gestió econòmica per donar resposta a totes les necessitats que hi ha és difícil. També hem de gestionar els equips de feina i els espais de què disposam per anar cap a uns objectius comuns. Tenim diferents seus i el que hauríem de fer, i ens plantejam, és vendre-ho tot i anar tots a un mateix espai. És una gestió impròpia d’un sindicat, però és que ara tenim l’Escola de Formació i Mitjans, per exemple, que té moltíssimes sales i està infrautilitzada, perquè molts dels cursos es fan en línia. També hem de fer feina en l’àmbit jurídic, perquè de cada vegada més les relacions laborals s’han judicialitzat, i tenir atenció en aquest sentit és molt necessari, però costós.

Hi heu continuat perquè no hi havia més candidats o perquè volíeu?

— Per les dues coses. Gaudesc molt de la meva feina, crec en el que faig. Tota la vida he estat ficat dins moviments, he estat regidor, a l’OCB, al GOB, i m’agrada. Òbviament, al congrés va sortir el tema de la manca de relleu, perquè l’STEI ha de ser una mescla d’experiència i renovació. Hi som perquè m’agrada i hi crec, i vull que la gent hi cregui, però d'aquí a quatre anys més ja no hi continuaré perquè ja tenc 55 anys. El meu objectiu és cedir el relleu a algú.

Però precisament sembla que no hi ha relleu generacional.

— És un tema que ens ocupa i ens preocupa. Ja tenc una edat i hi ha molts delegats que els pròxims anys també es jubilaran. Costa molt que la gent que ve darrere vulgui assumir llocs de responsabilitat i això també és un repte al qual hem de respondre. El que passa és un reflex social. Els problemes dels joves per emancipar-se, per exemple, fa que tinguin dificultats socials que posen per davant, però això no impedeix que es puguin implicar en la tasca sindical. Ens hem posat en contacte amb Joves de Mallorca per la Llengua i Mallorca Nova per estar entre ells i fer-nos veure. Estic a l'OCB de Sineu i a la revista Díngola. Hem intentat que hi entri gent jove, però pràcticament hi som els mateixos que hi érem quan es va fundar.

Els sindicats han sabut adaptar-se a les inquietuds i formes de fer dels joves?

— Hem de fer autocrítica. Els sindicats ens hem de saber adaptar a les necessitats del segle XXI, perquè, per exemple, feim un congrés, hi venen 130 congressistes, però hi ha gent que no sap ni on va ni de què es parlarà. Ens volem relacionar amb joves per posar-nos a la seva disposició, perquè entenguin l’STEI com a una eina de transformació social.

Molts d'ells estan a l’empresa privada i no se senten representats.

— Som un sindicat que va néixer al sector públic, a l'ensenyament i l'administració local, però com a organització de classe hem d’estar per ajudar tothom. Si ens ve una persona del món de la construcció, no li podem dir que no l’atenem. Per reforçar la nostra presència al sector privat hem creat una Secretaria de Coordinació del Sector Privat, tot i que és cert que ja hi tenim certes incursions, com és a l’ensenyament concertat i el tercer sector. L'STEI té marge de creixement i es concentra principalment en el sector privat. Hem de mantenir el que tenim, sí, però també expandir-nos.

Els darrers anys s'han aconseguit fites importants, com l'Acord Marc educatiu segellat amb el Pacte i el retorn dels deutes salarials del Govern amb els funcionaris, acordat amb el PP arran d'una demanda guanyada per l'STEI. És més fàcil negociar amb l'esquerra o amb la dreta?

— Jo ho he dit molts de pics. Hem tingut més bona relació amb governs de dretes que d’esquerres, i tot i que tothom sap qui som, què feim i amb què ens identificam, que no és amb la dreta, precisament. L'Acord Marc es va treure just abans d'acabar la segona legislatura del Pacte i es va haver de lluitar molt. Com a sindicat, ens toca tenir una coherència i actuar com toqui governi qui governi, sigui l’esquerra o la dreta.

En l'àmbit educatiu sou el sindicat majoritari, però a les darreres eleccions sindicals del 2022 les organitzacions d’esquerres varen baixar i pujaren les de dretes. Us preocupa que en un àmbit progressista com el de la docència passi això?

—  Sí, clar. L’esquerra ho tenim molt bo de fer barallar-nos entre nosaltres, sense veure que l’enemic el tenim davant. Sempre passa el mateix quan surten nous partits i sindicats d’esquerres, que van dividint la resta i enfortint la dreta, que està molt més concentrada. Del moviment contra el TIL varen sorgir dos sindicats, i després n’ha nascut un altre. Fent autocrítica, l’STEI va sortir perjudicat de la gestió del TIL, perquè la majoria de les crítiques varen venir cap a nosaltres, a les eleccions sindicals del 2014 ens va anar malament i hem anat recuperant, però ara hi ha més competència. A banda, ANPE (el sindicat que aspira a robar el lideratge a l'STEI) fa molts de negocis amb els cursos de formació. En fan de tot, de dos o tres dies de durada, i atreuen molts joves. També van a la universitat a captar els estudiants. Visiten les escoles i regalen als docents grans berenars, amb cafès i magdalenes. Hi ha eleccions sindicals a finals de 2026 i l’STEI ha de mirar de mantenir la majoria.

Hi ha molts sindicats educatius progressistes i tots tenen pràcticament el mateix discurs.

— Qui va formar UOB i Alternativa era gent amb les idees l’STEI que es va rebotar a l'Assemblea de Docents, supòs que contra la manca d’iniciativa de l’STEI, i varen crear els seus sindicats. Ara està tot molt parcel·lat i ens matam entre nosaltres, tot i que som al mateix bàndol. És el mateix que passa amb SIAU, que va sortir de la UOB. Jaume Sastre, un dels fundadors de la UOB, ha fet molt de bé per l'educació, però també té un ego i un narcisisme que fan mal a l’esquerra sindical. No hem de menester gent que faci vagues de fam, sinó gent compromesa en el dia a dia. Necessitam acció directa diària i menys bel·licisme.

Es critica la política lingüística contra el català del conseller d’Educació, Antoni Vera. L’anterior Conselleria del Pacte va actuar per afavorir la llengua pròpia?

—  No record que fessin res, i això deu voler dir que no. La Llei d’Educació de les Illes Balears és del Pacte, i ara el que està fent el PP amb l’elecció de llengua està recollit allà. No es va fer res contra la llengua, però tampoc res a favor.