La patronal nuclear veu inviable tancar les nuclears catalanes: "Tornaríem a l'edat de pedra"

BarcelonaL'any 2024 un 59% de l'energia elèctrica generada a Catalunya va ser d'origen nuclear. Davant el retard en el desenvolupament de les renovables i, sobretot, de l'emmagatzematge, Foro Nuclear, agrupació de la qual formen part les empreses relacionades amb l'energia nuclear a Espanya, considera inviable tancar els tres grups existents al Principat seguint el calendari que es va pactar el 2019. "Seria tornar a l'edat de pedra", ha assegurat aquest dilluns el seu president, Ignacio Araluce.

Araluce, en una trobada amb els mitjans de comunicació, ha recordat que Catalunya consumeix més electricitat que la que genera i les línies de transport existents no són suficients per portar tota l'electricitat que deixarien de produir les centrals nuclears si s'aturessin. Per això, dubta que es puguin desconnectar de la xarxa en el calendari previst, que és el 2 d'octubre del 2030 Ascó I, el 2 d'octubre del 2032 Ascó II i, finalment, el febrer del 2035 Vandellòs II.

El calendari, que el 2019 van signar el ministeri amb les empreses propietàries de les centrals espanyoles –Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP– preveu el tancament escalonat de les set centrals nuclears que hi ha a Espanya entre l'1 de novembre del 2027 i el maig del 2035. Segons Araluce, això es va fer amb unes previsions de renovables i emmagatzematge que no s'han donat i que, a més, difícilment s'assoliran, ja que per fer viable el tancament faria falta doblar la potència instal·lada actual en només cinc anys ("fer en cinc anys el mateix que s'ha fet en 20 anys", segons Araluce), i s'hauria de passar dels 3,5 GW d'emmagatzematge actuals a 22 GW en cinc anys, cosa que seria molt difícil, no només per la duració de les obres, sinó també per la tramitació burocràtica.

Araluce s'ha mostrat confiat que les empreses propietàries de les centrals nuclears de Catalunya i Espanya arribaran finalment a un pacte amb el govern espanyol per allargar la seva vida útil. Tot i això, ha reconegut que encara no hi ha una proposta formal per part de les empreses de les centrals. En aquest moment, s'està en una situació en què ambdues parts estan esperant "a veure qui fa la primera passa" per començar a negociar. També ha admès que ja hi ha diàleg entre les dues parts.

Fiscalitat

Un dels principals esculls en la negociació és la fiscalitat de les centrals nuclears, que paguen la denominada taxa Enresa (que ha de costejar el tractament dels residus i el desmantellament) i els impostos autonòmics, que en el cas de Catalunya són els més alts de tot l'Estat. Segons el president de Foro Nuclear, el cost de producció a les nuclears és d'uns 40 euros el megawatt hora (€/MWh), i això s'hi han de sumar uns 28 euros en impostos. Això fa que generar electricitat en moments com els actuals, amb preus zero o negatius moltes hores del dia per la gran aportació d'energia renovable, no sigui rendible.

Tot i això, el president de Foro Nuclear no és partidari de retirar la nuclear del mercat majorista, com s’ha fet en altres països –establint una retribució a un preu fix per l’electricitat generada en aquestes centrals, que un cop es posen en marxa no deixen mai de produir–, sinó que creu que la solució és rebaixar la fiscalitat que tenen.