Pankaj Mishra: "Netanyahu és el més perillós per als jueus des del nazisme"

BarcelonaPankaj Mishra (Jhansi, l'Índia, 1969), és un dels intel·lectuals més lúcids del moment. Ha visitat Barcelona convidat pel CCCB per presentar el seu últim llibre, El mundo después de Gaza (Galaxia Gutenberg), en el qual explora una pregunta punyent: com hem pogut permetre que passi el que està passant a Gaza? També n'analitza les conseqüències: diu que és una ficció pensar que les normes i les lleis establertes després de la II Guerra Mundial puguin continuar sent legítimes després de Gaza.

Al pròleg diu que es va sentir gairebé obligat a escriure aquest llibre per "alleujar" la seva "desmoralitzadora perplexitat davant una descomposició moral i per convidar els lectors a buscar respostes que semblen més urgents en temps de foscor".

— Al món d'avui estan passant moltes coses que són indicis d'un terratrèmol geopolític i econòmic, sigui els aranzels de Trump o la invitació d'Orbán a Netanyahu. Hi ha una ruptura molt profunda. Però crec que el terratrèmol més important és la gran perversió moral que permet a Israel cometre massacres contínues i fer-ho de manera absolutament oberta. No intenten amagar-se'n: reivindiquen les seves accions amb les seves paraules. No es tracta de defensar-se, es tracta de destruir Gaza, es tracta d'expulsar la població palestina, es tracta de matar. Penso que Europa no arriba a afrontar la gravetat del moment. I això serà una càrrega enorme per als líders polítics europeus i també per a la intel·lectualitat, que no ha alçat la veu: la majoria d'escriptors, intel·lectuals i periodistes callen. I això, per a la gent de la resta del món, és una prova terrible de com la proclamació de la democràcia, els valors de la civilització i l'humanisme d'Europa són falsos i hipòcrites. La resposta d'Europa a Gaza està destruint la seva credibilitat i la seva legitimitat moral. Els Estats Units ja no en tenien, però Europa tenia l'oportunitat d'alliberar-se d'un règim genocida que té el suport de Washington i oferir al món alguna cosa nova. I està fracassant.

El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu va visitar Hongria, que va incomplir l'obligació de detenir-lo i lliurar-lo al Tribunal de la Haia com a presumpte criminal de guerra. En el seu discurs a Budapest, va dir que ell i el seu homòleg Viktor Orbán, un dels principals exponents de la ultradreta, formen part de la "civilització judeocristiana".

— El que diu bàsicament és: "Ara formem part de la civilització blanca, i hem d'actuar brutalment contra els dissidents, la gent que parla de democràcia, els immigrants, els musulmans. Tenim un front comú contra aquests enemics". No hi ha res en la història que s'assembli a una civilització judeocristiana. El que realment vol dir és que defensa el supremacisme blanc. L'Estat d'Israel, els antisemites d'Europa i els evangèlics cristians als Estats Units tenen un enemic comú i volen combatre'l estretament.

I vostè argumenta que això és realment perillós per als jueus d'arreu del món.

— Netanyahu és el més perillós per als jueus des del nazisme. Responsabilitzar els jueus del món del que fa Israel, és realment antisemita. Recorda quan es van fer responsables tots els musulmans dels atemptats d'Al-Qaeda. Allò va disparar la islamofòbia. I ara el genocidi d'Israel a Gaza pot disparar la judeofòbia. Necessitem líders polítics que deixin clar que els jueus que viuen a Europa o als Estats Units o a l'Àsia no s'han de confondre amb l'estat d'Israel. És increïblement perillós que es confongui l'estat d'Israel amb la població jueva.

L'extrema dreta global s'ha convertit en la principal aliada d'Israel, des de Trump fins a Orbán, passant per Marine Le Pen o Milei. ¿Amaguen la seva judeofòbia darrere la seva islamofòbia?

— No es tracta només d'antisemitisme o islamofòbia. Parlem de xarxes de diners i de poder, i d'una forma antidemocràtica d'exercir el poder. Tenen forts prejudicis contra els musulmans o contra els immigrants. Però el que realment els uneix és el desig de preservar la seva riquesa i el seu poder. Les qüestions morals no els preocupen: faran el que calgui. Si Netanyahu necessita el suport dels antisemites, el busca. Si necessita estar amb els evangelistes cristians, ho farà. I de la mateixa manera, líders de l'extrema dreta que creuen que els jueus s'estan apoderant del món i compren les teories de la conspiració antisemites, si necessiten estar amb Israel, també ho faran.

Al llibre explica amb detall com Israel ha instrumentalitzat la memòria de l'Holocaust.

— Quan la memòria de l'Holocaust era de les persones que ho van patir, que van sobreviure i que van portar amb elles el seu record, era una memòria individual que compartien. Però Israel va crear una memòria col·lectiva que no va sorgir de manera natural o orgànica del que havia passat. Va ser creada per l'estat, pels partits, pels museus, pels llibres de text. Va ser la construcció molt metòdica d'un relat concebut per servir de base per a la legitimitat de l'estat israelià. Molta gent no ho sap, però quan els primers supervivents de l'Holocaust van arribar a Israel van ser tractats amb menyspreu: David Ben Gurion els va anomenar "restes humanes". Va dir que tots els que eren bons jueus havien estat assassinats. A l'inici, l'Holocaust no va ser un tema d'estudi acadèmic, no hi havia museus. No va ser fins als anys seixanta que a Israel es va començar a parlar de l'Holocaust. Però amb una interpretació: que havia passat perquè els jueus eren febles i que havien de ser forts per assegurar-se que no tornaria a passar. I que els palestins i els països àrabs veïns eren una amenaça existencial. I així va ser com l'Holocaust es va convertir en una justificació de l'expansionisme violent d'Israel, amb l'ocupació dels territoris palestins i la construcció de colònies a Gaza i a Cisjordània. Ara hi ha diverses generacions educades amb la por a un nou Holocaust imminent, moltes de les quals no en van tenir cap experiència directa, ni ells ni els seus avantpassats. Per això els que sí que l'havien tinguda, com Primo Levi, van quedar consternats per com Israel s'estava convertint en un poder expansionista d'extrema dreta i se'n van distanciar. Es va produir un trencament entre els supervivents de l'Holocaust i l'estat d'Israel.

Vostè afirma que estem davant d'un conflicte de descolonització.

— El procés de descolonització dels imperis europeus va començar justament quan naixia l'estat d'Israel al cor del Pròxim Orient. Així que per a molta gent de l'Àsia i l'Àfrica, que és la majoria de la població del planeta, la fundació de l'estat d'Israel, el 1948, va representar un fet estrany: els europeus van arribar a l'Orient Mitjà i van crear-hi un nou estat nació quan la resta del món començava a descolonitzar-se. Israel era i és vista com una imposició del colonialisme occidental. Europa ha d'entendre que la gran majoria de la població del món veu Israel com una cosa imposada als palestins amb l'ajuda d'Occident. I que els palestins continuen patint una violència extrema gràcies al suport occidental a l'estat d'Israel. Això ja estava creant un conflicte enorme fins i tot abans que Trump comencés a imposar aranzels. Hi ha un ressentiment enorme, una ràbia enorme contra els països europeus, contra els Estats Units, perquè la gent ja no suporta les desigualtats racials.

A Gaza s'han passat totes les línies vermelles, el dret internacional ha quedat en paper mullat. Sembla que res aturi Netanyahu.

— Hem de continuar lluitant. Hem de continuar escrivint. Hem de continuar creant comunitats on ens puguem unir i convertir-nos en una força política forta que realment pugui fer pressió. Entenc i comparteixo la sensació de frustració i impotència de molta gent. Però també sabem que en molts llocs ni els polítics ni els mitjans són representatius de l'opinió pública, que pensa que Israel ha anat massa lluny i que s'ha d'acabar amb la guerra. És el que pensa la majoria al Regne Unit, a França i fins i tot a Alemanya.

Com serà el món després de Gaza?

— No vull suavitzar la resposta a aquesta pregunta. Estem davant d'un escenari molt desolador. Crec que potser a Barcelona és important recordar que als anys trenta, molts escriptors d'arreu van entendre que a la Guerra Civil espanyola estava en joc el futur d'Europa. No només perquè Hitler i Mussolini estaven ajudant Franco bombardejant ciutats i pobles. No només perquè les democràcies europees no van ajudar els demòcrates espanyols. Sobretot perquè en aquella guerra s'havien trencat les normes de la decència. I això podia desencadenar una dinàmica de nihilisme a tot el continent. Crec que d'aquí a vint anys, quan els historiadors mirin enrere, veuran Gaza com l'inici d'una deflagració molt més gran. I crec que el que haig de fer és demanar als meus lectors que s'hi preparin.