La darrera oportunitat de Prohens per aprovar els pressupostos

PalmaA despit, el PP celebrarà aquest diumenge, sense pressupostos, el segon aniversari de les eleccions que li varen donar la victòria a Marga Prohens. El Govern va intentar tancar un acord amb Vox fins al darrer moment, però no se’n va sortir. Les dues parts intentaran els pròxims dies assolir un pacte, i fonts del PP i Vox insisteixen que aquesta setmana serà decisiva. Si les converses s’allarguen més enllà de juny, la possibilitat d’un acord serà menor, tenint en compte que cada vegada s’acosta més la preparació dels comptes de 2026 i que Prohens ja fa mig any que governa amb els pressupostos de 2024 prorrogats.

“Som a prop”, va dir divendres el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa. “L’acord és factible”, va insistir. Tot i això, ningú dona per fet que finalment es produeixi. “No m’hi jugaria un berenar”, apuntava una veu dels populars. Després de l’acord pels pressupostos entre el PP i Vox al País Valencià el passat mes de març, els de Santiago Abascal es varen tornar a obrir a negociar amb el PP en altres comunitats. La reunió que la presidenta Marga Prohens va mantenir el passat 27 de març amb Montserrat Lluís, representant de la direcció estatal de Vox i artífex del pacte amb Carlos Mazón a València, va servir per desencallar les converses. Però dos mesos després, les negociacions continuen encallades.

Rebaixes al català a l’Administració

Segons fonts de l’executiva estatal de Vox, l’acord a les Illes és més a prop que en altres comunitats, com la de Múrcia, on les converses han entrat en punt mort, i a Aragó, on un pacte és encara “molt lluny”. Mentre que a Extremadura, la presidenta María Guardiola ha descartat definitivament aprovar els pressupostos de 2025 i se centra a preparar els de 2026.

A les Illes, el principal escull entre les dues parts és la llengua. Vox carrega contra el PP i l’acusa de ser “catalanista” en comparació amb altres barons populars. “És el nostre fet diferencial”, admeten fonts de l’equip de la presidenta. “D’una banda, ens perjudica, però de l’altra ens beneficia, perquè Vox pot justificar el vot favorable al PP com una maniobra per impedir obrir la porta a iniciatives de l’esquerra”, assenyalen aquestes veus, que consideren “clau” veure com evolucionen les converses a les altres autonomies. “Per part del PP, cada comunitat que pacta intenta abaixar una mica més el preu de l’acord”, asseguren aquestes veus: “Mentre que si ets el darrer, Vox el voldrà apujar”. Sigui com sigui, el calendari també força a arribar al consens en les pròximes setmanes: una vegada passada la primera meitat de l’any, l’Executiu s’haurà de centrar a treballar els comptes per al 2026.

Tal com va avançar l’ARABalears, Vox ha posat el focus en exigir al PP rebaixar el català com a requisit a l’administració pública. El Govern, segons apunten fonts coneixedores, està obert a fer alguna cessió en aquest àmbit. De fet, l’Executiu ja va aprovar un Decret llei per eliminar el requisit de català per a 145 funcionaris estabilitzats, una mesura que Vox es va atribuir, tot i que feia mesos que el PP intentava tirar-la endavant per no deixar descoberts alguns serveis. “Continuarem treballant per acabar amb tots els requisits lingüístics excloents a l’Administració, això només és el començament”, va assegurar el partit de Santiago Abascal.

El fet que Vox centri les seves exigències en aquest àmbit implica que ha assumit que el PP no cedirà en Educació gaire més enllà del Pla d’elecció de llengua que va acceptar implementar el 2024. “Amb l’elecció de llengua ja hem aconseguit molt més que a Catalunya”, afirmen veus de la direcció estatal de Vox. Prohens ha estat taxativa en negar-se a modificar el Decret de mínims i la Llei de normalització lingüística per rebaixar l’ús del català a les aules, com va reclamar la portaveu de Vox al Parlament, Manuela Cañadas. En aquest sentit, fonts de l’equip de Prohens consideren un èxit que l’extrema dreta hagi retirat el focus de les escoles.

“La sensació és que Vox té interès a arribar a acords i visualitzar que aconsegueixen coses”, apunten veus de la formació. Han acostat postures pel que fa a la immigració. “En aquest tema ens ho han comprat tot”, asseguren fonts de la formació d’extrema dreta sobre el PP. Prohens ja s’ha pronunciat en contra de rebre més menors no acompanyats a l’Arxipèlag i ha exigit que es reconegui que existeix una ruta migratòria establerta entre Algèria i les Balears. “Per la situació demogràfica de les Illes, el debat social està més escorat a la dreta, i això facilita trobar punts en comú amb Vox”, assenyalen fonts de l’Executiu. En paral·lel, Vox reclama una major liberalització del sòl per construir, especialment en rústic, i la derogació de la Llei de memòria democràtica, a la qual el PP no posarà impediments.

El factor Cañadas

Malgrat que la direcció d’Abascal és qui lidera les converses, en les darreres setmanes el partit ha tret a jugar els seus diputats autonòmics. “Si s’ha d’arribar a un acord, cal que hi participi tothom”, apuntaven aquestes fonts. Així, Madrid supervisa les trobades entre el PP i el grup parlamentari. Per als populars, la participació de Cañadas a les negociacions és un element desestabilitzador. La formació ja s’havia queixat als d’Abascal de la diputada, amb qui ha tingut tensions. El passat dimecres, el portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, en feia broma al Parlament: “Hauré de demanar un plus per venir a les rodes de premsa després d’ella”. Ho va dir després que Cañadas asseguràs que no es refia dels populars i que el pacte “no s’ha de signar amb boli sinó amb sang: que els faci mal perquè ho compleixin”.

Fonts dels populars lamenten el to dur de la portaveu de Vox, que complica les converses. “Hi ha nervis i dubtes a veure que s’acosta la data límit”, apunten fonts del Govern. El resultat de les negociacions determinarà si el PP ha recuperat un soci estable a la Cambra o torna a la solitud del Govern en minoria. Amb tot, des de l’Executiu popular criden a la calma i entonen la dita: “Qui dia passa, any empeny”.